[Text i veu de Nan Orriols.]
El 1952 es van recopilar 164 significats de la paraula cultura. Cultura popular, cultura indígena, cultures egípcia, grega o romana, cultures nòmades, cultures urbanes i industrials… Paro. Tot és cultura. Ara diuen que, si no subvencionem la cultura, amb la crisi del coronavirus perdrem bous i esquelles.
El mot cultura va aparèixer a Europa entre els segles XVIII i XIX i es referia a processos de cultiu i millora de l’agricultura, l’horticultura i l’apicultura. Així es van millorar blats, cebes, pastanagues, taronges, etc. O sia, gràcies a la cultura mengem bons carbassons i pebrots verds i vermells.
Subvencionar algú que representi l’obra Cyrano de Bergerac no és cultura. És simplement comprar un actor perquè també et defensi políticament. Aquest és el desastre de les subvencions. Robar la llibertat a actors, pintors, titellaires, etc.
El mercat de les subvencions, premis literaris i grups musicals subvencionats és un acte de compravenda vergonyós. Els verdaders artistes, siguin del ram que siguin, no necessiten subvencions, només necessiten que els polítics no els vulguin manipular.
És clar que els agricultors i horticultors sense subvenció i robats per les grans cadenes de supermercats ens proporcionen grans plaers gastronòmics que gaudim cada dia.
També, cal deixar clar que una societat lliure, intel·ligent i creativa faria desaparèixer totes les regidories, conselleries i ministeris de tots els ajuntaments i governs que es dediquen a comprar cultura a canvi d’un servilisme humiliant.