[Tetx i veu de Nan Orriols.]
Per a demostrar que som l’espècie més criminal del planeta, com cada dia, perquè això no ha parat mai, ens dediquem a organitzar guerres on moren milers d’innocents. Cal parlar, també, de l’espectacle espanyol que aprofita la guerra per augmentar el pressupost militar i continuar fent el ridícul amb submergibles que no funcionen i no caben a l’hangar. Res, que entre el volcà de la Palma, la pandèmia i ara la guerra a Europa, el president Sánchez té excuses per a tot, però el deute creix de manera galopant.
A Catalunya, «la meva», res: pa amb tomàquet, Rufián, Junqueras i, tots, nedant en una bassa de purins per a glòria dels esclavistes del sector dels escorxadors i les empreses de llardons i espetecs.
Una cosa: continuem amb els envasos de plàstic d’un sol ús. I és que no cal reciclar-los, cal prohibir-ne l’existència. Però ningú no pren la decisió. Els polítics tanquen els ulls servint els interessos inconfessables de mafiosos que ignoren la destrucció de l’ésser humà.
Podria ser que ells ja fossin monstres d’intel·ligència artificial sense sexe i que es reproduïssin a través dels ordinadors. I, nosaltres, esclaus al seu servei amb el dret únic de comprar un cotxe pagant mensualitats de dos-cents euros.
One Comment