[Un article de Glòria Fluvià.]
Fem una mica d’història i ens remuntem a l’any 1505, a les cròniques de la pesta negra que fa dècades que assola Catalunya, afectant principalment les zones de l’interior, on la població n’està patint les conseqüències. Segons diu la llegenda, a Solsona i la seva rodalia, un matí, un veí de Matamargó anomenat Bernat Casas i que anava cap a Biosca s’atura per resar al santuari de Pinós, construït pels templers l’any 1312 i gestionat des d’aleshores per monjos hospitalers. Segons diuen, enmig de la seva oració, al jove pagès se li apareix la Verge per preguntar-li com va la pesta a tota la comarca. Ell, sorprès, li diu que la malaltia sembla no tenir aturador i que la gent de la zona està perdent la fe, per això ella li proposa la construcció d’una església per lloar Déu i la seva mare. I es construeix l’actual església de Santa Maria de Pinós i l’hostal del santuari de Pinós, inaugurat l’any 1524; és a dir, fa cinc segles.
L’Hostal de Pinós és el restaurant més antic de Catalunya que no ha tancat mai les portes, segons diuen els actuals responsables de l’establiment. Està obert ininterrompudament des de 1524, cosa que el fa especial, ja que a Catalunya hi ha milers de restaurants, però trobar-ne un que ja servís plats en els temps del rei Carles V o de la Guerra dels Segadors és curiós. I que aquest mateix restaurant, a més, es fundés gràcies a una aparició mariana el fa únic. Per si tot això no fos poc, resulta que l’Hostal de Pinós es troba exactament a escassos metres del centre geogràfic de Catalunya, segons diu l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Situat al quilòmetre zero del Principat, al bell mig de Catalunya, a la serra de Pinós, en la intersecció entre la Segarra, el Bages i l’Anoia, ofereix cuina tradicional catalana i el millor tracte possible. Tot, a un preu molt competitiu. Ara que ja no acull fidels i viatgers (als anys setanta va perdre la condició d’hostal), les antigues habitacions s’han transformat en quatre menjadors: un de principal amb capacitat per a 50 comensals i tres de secundaris.
Esculpit a la façana del restaurant, a la llinda de la porta, s’hi pot llegir el següent: “Alabat sia lo santíssim sagrament per a sempre / Veritat és que ostal sense diners no donen res. M [signe marià] i la Immaculada Concepció de Maria Santíssima concebuda sense màcula de pecat original. L’any 1677”.
El llibre Guinness dels rècords, però, no li reconeix la condició de restaurant més antic del país. Es tracta d’un error, ja que atorga aquest estatus al de Can Culleretes de Barcelona, fundat el 1786.
Fins a l’any 1677, l’Hostal només oferia menjars a malalts, peregrins i rodamons, però a partir de finals del segle XVII obre el negoci a la resta de ciutadans. L’any 1836 passa a arrendataris particulars i l’any 1957 el compra Joan Torra, i des del 2019 el seu fill Miquel n’és el propietari. Com a curiositat, l’any 1958 el telèfon arriba per primer cop a Pinós.
Està especialitzat en escudella amb mandonguilles i patates emmascarades, però també s’hi pot menjar, de primer, amanida de formatge, patates amb bacallà, espinacs amb cigrons, xató o fideus; i de segon, rodó de vedella, peus de porc, xai a la brasa, xurrasco amb patates i botifarra amb mongetes. També ofereix una llarga llista de plats a la carta.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.