[Un article de Salvador Serra.]
Localització / Deslocalització. Paraules de moda en aquest moment, mal utilitzades per a d’altres finalitats i objectius molt llunyans quant al seu significat.
Per a entendre-ho: es barregen tres conceptes que no tenen res a veure entre ells i que mal intencionadament n’hi ha que els utilitzen per a finalitats polítiques. Vegem-ne quins són:
- Canvi de domicili social, vol dir això mateix, el lloc on està domiciliada una empresa que per ell sol no té rés a veure amb marxar el centre productiu del lloc on rau, simplement és que es registra en un altre lloc i se suposa que les reunions del seu Consell d’Administració, Junta General d’accionistes, etc., es faran en aquest lloc.
- Canvi de domicili fiscal, aquest canvi afectaria més, ja que suposaria que l’òrgan d’administració i presa de decisions es traslladaria a un altre territori i seria allà on tributaria els seus impostos, això tindria una afectació en especial al % dels impostos cedits per l’Estat a les comunitats autònomes. En el cas de Catalunya voldria dir no ingressar el 50% de l’IVA i de l’ IRPF generats per aquesta empresa. No tindria cap efecte de recaptació per a Catalunya quant a l’impost de societats, ja que aquest és al 100% d’àmbit estatal.
- I, per últim, la deslocalització, que això voldria dir marxar del lloc on és el centre productiu, amb un impacte important tant de tipus laboral com de tipus econòmic. En el cas de ser una gran quantitat d’empreses que prenguessin aquesta decisió, evidentment impactaria en el PIB corresponent.
El missatge que ens estan donant aquests dies alguns polítics és que sigui el cas primer, com el segon, conflueixen en el tercer i queda com a deslocalització, i això és del tot incorrecte.
En aquest article, que pretenc que sigui informatiu, vull aclarir alguns matisos també sobre la localització.
Algú es pensa que quan una empresa decideix la localització o la deslocalització en un lloc concret és per un caprici? Doncs, no és pas així.
Webber, especialista reputat en localització logística, desenvolupa la seva teoria amb fonaments matemàtics i utilitzant eines estadístiques i mapes cartografiats amb coordenades, tot contemplant les magnituds que volem tenir en compte, per exemple la proximitat dels clients i els volums de venda, la distància i el cost de distribució, com també els proveïdors, el volum de compres i els costos d’aprovisionament que, entre d’altres, tenen en compte els factor temps o la mà d’obra especialitzada, etc. Al final ens proveeix en el mapa on hem de localitzar la nostra empresa, el magatzem, etc. Posteriorment, s’avaluen les infraestructures ferroviàries, portuàries i aeroportuàries.
Per tant de caprici res de res: hi ha raons importants i d’una lògica trivial que ens diuen on se situa una zona per damunt d’una altra.
Amb això vull dir que si la localització està ben argumentada, la deslocalització també n’ha d’estar, i calen raons molt poderoses per prendre aquesta decisió, ja que representaria un augment de costos no tan sols deguts a la deslocalització, sinó també als nous costos logístics superiors als anteriors i tot de fortes Inversions al nou centre productiu que o bé pagarà el consumidor o els resultats de l’empresa seran uns altres.
Vinc a dir que això no és com canviar-se de roba o avui sóc aquí i demà sóc allà. Si bé és veritat que els factors polítics d’inestabilitat no són bons companys de viatge, no són ni molt menys els únics avaluables.
La publicació fDi Magazine del Financial Times ha reconegut Catalunya com la regió més atractiva del sud d’Europa en termes d’inversió estrangera el 2018 i el 2019. Es tracta d’un dels rànquings més prestigiosos a nivell internacional que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d’inversió empresarial. Per alguna cosa serà…