El llegat de Maria Dolors Orriols, amb obres inèdites, arriba a la Universitat de Vic

[Un article del periodista Carles Fiter, publicat a Osona.com.]

La família de l’escriptora vigatana Maria Dolors Orriols ha cedit el fons documental escrit a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Consta de 3 arxivadors, 5 capses, 15 mecanoscrits i 30 carpetes. Montse Bacardi, estudiosa de l’obra d’Orriols i que està escrivint-ne una biografia, remarca que hi ha “tres o quatre obres inèdites”, però que “costa delimitar el què és nou del que està publicat” perquè hi ha diferents versions.

Una d’aquestes obres inèdites “va ser una sorpresa”, diu Bacardi. Es tracta d’un text escrit als anys 60. “Seria interessant publicar-ho i reeditar les obres”, deia l’estudiosa, remarcant que les obres d’Orriols “no han tingut el ressò que es mereixien”.

En aquest mateix sentit tal com explicava la professora Carme Rubio, també estudiosa de l’obra d’Orriols, “ella havia dit que havia deixat coses al calaix, com una autobiografia planificada en diferents volums”.

Jordi Puntí i M. Dolors Orriols. Foto: Imatge d’arxiu «La Marxa».

Rubio ha destacat que es tracta d’una figura imprescindible per entendre la literatura a Osona al s.XX. “Les seves obres són d’una lectura interessant i fluida amb trames complexes i personatges sòlids”, deia la professora, destacant les obres com El riu dels inconscients, Petjades sota l’aigua o Una por summergida.

La professora ha especulat sobre per què Orriols no havia tingut més ressò a la literatura general: Potser pel fet de ser dona llavors, perquè va viure allunyada de la capital i de col·lectius influents, o perquè no pertanyia a l’àmbit acadèmic. No obstant, això també significa que “va tenir molta llibertat d’acció”. “Maria Dolors Orriols estaria molt contenta perquè el seu esforç creatiu no ha estat en va”, ha sentenciat.

L’obra d’Orriols, com a objecte d’estudi

Per la seva banda, el fill de l’escriptora, el físic i també escriptor Antoni Lloret, apuntava que d’aquesta manera “l’obra no quedarà abandonada”, ja que podrà ser “objecte d’estudi”. Lloret ha explicat la “vida difícil” que havia tingut la seva mare, per la guerra i per l’empresonament del seu pare “per separatista”.

Tot i això, Antoni Lloret ha remarcat la seva figura com una “lluitadora fantàstica” que va poder escriure en català, sent autodidacta. Com a anècdota, tal com explicava Lloret, l’última novel·la va escriure-la mentre estava a la residència perquè la poguessin llegir els altres residents.

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, remarcava que era “un honor rebre el llegat perquè pugui ser custodiat i estudiat” i alhora que això propicia que la biblioteca es converteixi en un “focus d’atracció d’investigadors d’arreu”. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, destacava que era “una gran oportunitat” per no perdre el llegat d’aquesta escriptora “tan vigatana”. D’aquesta manera “enriquim la ciutat i la universitat”, afegia.

Finalment, el nebot de l’escriptora, l’empresari Joan “Nan” Orriols ha fet entrega a la Universitat de Vic d’una de les seves obres pictòriques. El rector li ha agraït la donació “que enriqueix el fons d’art de la Universitat i segella l’amistat amb la família Orriols”.

Breu biografia
Maria Dolors Orriols va néixer a Vic l’any 1914. Lectora des de molt petita, no va ser fins l’any 1947 que va escriure la seva primera novel·la Retorn a la vall, que veuria la llum el 1950. És autora del recull de contes Cavalcades, premiat als Jocs Florals de Montevideo i del recull Reflexos, als Jocs Florals de Londres. La seva obra mestra El riu dels inconscients sobre la Guerra Civil no sortirà publicada fins al 1990. L’any 1984 Eumo Editorial li va publicar la novel·la Petjades sota l’aigua. Casada amb el metge Nicolàs Lloret, viatja sovint a París on coneix Sartre i Simone de Beauvoir, i fa una gran amistat amb la pintora i escriptora Aline Gagnaire i amb Mariquette Delahaye. Als anys 60 és subdirectora del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici, que n’és el director. Quan va enviudar va fer llargues temporades a París, on va escriure diverses novel·les com Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Molts dies i una sola nit (1985), Una altra sonata a Kreutzer (1985), i Una por submergida (que es publica el 1992). L’any 2003 publica Escampar la boira, obra de caràcter autobiogràfic. Maria Dolors Orriols mor a Barcelona el 23 d’agost de 2008.

Breu biografia

Maria Dolors Orriols va néixer a Vic l’any 1914. Lectora des de molt petita, no va ser fins l’any 1947 que va escriure la seva primera novel·la Retorn a la vall, que veuria la llum el 1950. És autora del recull de contes Cavalcades, premiat als Jocs Florals de Montevideo i del recull Reflexos, als Jocs Florals de Londres. La seva obra mestra El riu dels inconscients sobre la Guerra Civil no sortirà publicada fins al 1990. L’any 1984 Eumo Editorial li va publicar la novel·la Petjades sota l’aigua.

Casada amb el metge Nicolàs Lloret, viatja sovint a París on coneix Sartre i Simone de Beauvoir, i fa una gran amistat amb la pintora i escriptora Aline Gagnaire i amb Mariquette Delahaye. Als anys 60 és subdirectora del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici, que n’és el director.

Quan va enviudar va fer llargues temporades a París, on va escriure diverses novel·les com Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Molts dies i una sola nit (1985), Una altra sonata a Kreutzer (1985), i Una por submergida (que es publica el 1992). L’any 2003 publica Escampar la boira, obra de caràcter autobiogràfic. Maria Dolors Orriols mor a Barcelona el 23 d’agost de 2008.