[Un aticle de Jordi Sánchez.]
Em pregunto, per què manen ells i no nosaltres? Ni tant sols que fos per una vegada.
Des de la Constitució de 1978 només hem tingut un vicepresident del govern central, per què?
Serà que per manar s’ha de voler manar, és condició necessària. És més, nosaltres, els catalans, hem volgut manar alguna vegada des de la transició?
Ara ja no és així, però durant molts anys hem estat primers en empresa i economia, és a dir en emprenedoria. Ells no tenien industria i nosaltres sí, però tenien les institucions, el BOE, molts anys d’ofici en l’administració pública i, sobretot, el barri de Salamanca, les ambaixades, els ministeris i la llotja del Santiago Bernabeu.
Els catalans durant 40 anys hem mirat cap a on s’havia de mirar? O als poders fàctics de casa nostra ja els anava bé que fos així?
Al 2006 tot va començar a girar reformant l’Estatut de 1979, va ser votat i aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats, el Senat i refrendat pel poble de Catalunya. Va ser impugnat pel PPC davant del Tribunal Constitucional i aquest fallà contra una sèrie d’articles, materialitzant-se la frase d’Alfonso Guerra «le pasaremos el cepillo». Senzillament se’l van carregar, no respectant l’altra frase del president Zapatero, quan des de Catalunya digué: «Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán»… La resta, fins avui, ja ho coneixeu prou bé.
Desprès de les consultes d’Arenys de Munt, del 9 de novembre i —el més important des de la transició—, el referèndum del 1r d’octubre, vingueren les conseqüències: aplicació de l’art. 155 de la Constitució de 1978, presó i exili.
Ara (que ja ha costat prou) hi haurà eleccions el 14 de febrer. Pot ser que surti un Parlament amb majoria independentista. I que farà? Les candidatures haurien de dir-ho abans de les eleccions? Jo crec que sí, és a dir, s’ha de saber on anem.
El Parlament independentista farà una DUI? O continuarà sota el comandament dels de sempre de Madrid? Si fos així, podríem canviar el poder i que no manessin els de sempre.
I els altres? PSC, PPC, C’s, Comuns, es a dir, els constitucionalistes a Catalunya, què faran? Alguna cosa s’hauria defer, continuar igual…, promeses i més promeses? Estat federal? Com Alemanya, Suïssa, etc.?
Es diu que el postCovid-19 ens farà canviar moltes coses. Serà veritat?
Jo, de moment estic immunitzat, tot just fins passades les eleccions. I desprès? «Más de lo mismo»?
Així ho veig.