[Notes de Xavier Borràs.]
La col·lecció «El cercle de Viena», de Viena Edicions, ens sorprèn gratament amb la publicació de La senyora Harris se’n va a París, de l’escriptor nord-americà Paul Gallico (1897-1976) —en traducció de Mar Vidal—, que és, segons promouen el editors, «una faula deliciosa sobre el poder de la il·lusió, amb unes gotes de comèdia social».
Efectivament, La senyora Harris se’n va a París (1958), l’èxit de la qual li va permetre a Gallico fer-ne una seqüela amb tres títols més (Mrs. Harris Goes to New York, Mrs. Harris, M. P. i Mrs. Harris Goes to Moscow), tracta sobre les relacions humanes, l’empatia i, certament, la bondat, que actualment semblen tan escasses.
Sense ànim d’aixafar la trama de l’argument, sí que podem dir que la senyora Harris, una vídua d’una certa edat que es dedica a netejar cases de londinencs rics, descobreix un bon dia, dins l’armari d’una de les seves clientes, dos vestits de Dior que la deixen ben enlluernada. I contra tota lògica, decideix que ella vol un d’aquests meravellosos vestits de Dior per a ella, fins i tot encara que mai no tingui ocasió de lluir-lo.
A partir d’aquest moment, la història que escriu Gallico ens endinsa en un pla per aconseguir estalviar els diners del vestit i del vol a París,un viatge llampec que té el seu punt cimal quan arriba a les portes de Dior amb el seu ridícul capell britànic una atrotinada bossa de pell d’imitació en què duu, ben enrotllats amb gomes, tots els seus feixos de bitllets estalviats, disposada a entrar al regne del glamur amb pas ferm. Perquè, com és sabut, la por no forma part del vocabulari d’una senyora de la neteja anglesa.
Paul Gallico, de pare italia i mare austríaca, es va formar a l’escola pública, es va llicenciar a Columbia i va començar a treballar com a periodista esportiu per a The New York Daily News, un ofici en què assolí la notorietat en substituir la clàssica entrevista per una estona d’entrenament amb les estrelles de l’esport, i que va culminar quan el campió dels pesos pesants el va deixar grogui i estabornit al ring. A la darreria de 1930 va decidir abandonar el periodisme esportiu i va començar a escriure relats per a diverses revistes.
D’aquest primer i exitós relat de la senyora Harris se n’ha fet dues adaptacions cinematogràfiques: una amb Angela Landsbury en el paper protagonista, i el passat any 2022, amb Lesley Manville com a senyora Harris, de què podem veure un tràiler aquí sota mateix (o, el film, a AppleTV).
Per a tastar el tremp literari de Paul Gallico i d’aquesta història sobre la dignitat i la fidelitat a un mateix, podeu llegir-ne un fragment des d’aquest vincle.