[Text i fotos de Xavier Borràs.]
A les darreries de maig vaig decidir viatjar cap a la Terra Alta, la comarca del Matarranya —que conec prou bé, ja que de ben menut hi estiuejava (mon pare, Enric Borràs Cubells, era de Gandesa— i la dels Ports, al nord del País Valencià, on pràcticament hi havia estat solament de passada.
L’amic d’infantesa i adolescència, el gandesà Paulí Fontova Solé, em va acollir a Calaceit, el primer poble de la Franja de Ponent, a la comarca del Matarranya, que et trobes venint de Gandesa, just després de Caseres (Terra Alta), per la N-420 camí d’Alcanyís (Baix Aragó) i em va fer de guia per alguns dels pobles de la comarca dels Ports que vam visitar.
En Paulí viu en aquesta població, administrativament aragonesa, des de fa un munt d’anys, de fet des que es va casar amb l’enyorada i estimada Victòria, una calaceitana ferrenya i autèntica que, malauradament va morir ara fa dos anys. És un home fet a si mateix, que ha treballat arreu amb eficiència i tossuderia, sigui de ben jove de cambrer o, més tard, de paleta i de pagès, tasca, aquesta darrera, que encara exerceix quan pot si la salut l’acompanya. Ha estat regidor d’ERC i un dels artífexs de la defensa de la llengua i de la cultura catalanes en aquest municipi ponentí i arreu de la comarca.
Amb ell, vam viatjar de Calaceit a Morella, passant pel santuari de la Mare de Déu de la Font, a Pena-roja (poble natal de l’escriptor i investigador Desideri Lombarte); Herbers, on vam visitar la casa-palau del baró d’Herbers (s. XIV); Morella, la capital dels Ports, és un municipi d’arrels molt antigues, emmurallat, que celebra la famosa festa del Sexenni, que se celebra cada sis anys a l’agost, en honor de la marededéu de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) fan la seaa dansa [la pròxima serà a l’agost de l’any 2024, amb l’Anunci un any abans, l’agost d’aquest 2023]; Forcall, al mig geogràfic de la comarca, poble on poder admirar una gran i antiga puixança; Sorita, amb el sorprenent santuari de la Mare de Déu de la Balma, un edifici religiós enclavat en la roca, d’estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVII; Vall-de-roures (ja de tornada), capital de la comarca del Matarranya, amb l’imperdible pont i portal de sant Roc i tot el nucli antic; i, finalment, Queretes (Cretes), per bé que un darrer dia vam poder anar fins a Orta de Sant Joan a dinar i fer-la petar amb un amic comú: l’escriptor Xavier Garcia Pujades, fincat en aquesta picassiana vila des de fa uns quants anys, amb qui vam recordar moltes de les batalletes que van marcar l’ecologia política catalana des de mitjan anys setanta fins ben bé fa quatre dies.
Un viatge, que vaig acabar, de tornada, a Gandesa, on vaig trobar-me amb una estimada amiga de jovenesa, Joëlle Casals, que amb l’amic Pepo Pedrola (fa anys malauradament traspassat) i jo passàvem els estius de garbinada i cerç. Quanta enyorança!