[Un article de Nan Orriols.]
No cal patir
Ampliació de l’aeroport del Prat; Illa, president conserge al servei de la tirania monàrquica espanyola; ERC, amagant la corrupció política i econòmica; Junts, defensant compromisos amb el PSOE i beneficis personals fent veure que no però és que sí. Som un país d’acollida, i el primer que acollim són els nostres impresentables governants, que treballen perquè estiguem tots estabornits.
Premis a Ricard Ustrell, Carles Francino i, si és necessari, al programa La selva de TV3, on cada dia podem veure la màxima expressió de la decadència. Però no cal patir per res, aquest estiu tot quedarà solucionat: l’aeroport, La selva, el president conserge, ERC, Junts, la renovació de la imatge de la CUP i totes les ganivetades dels polítics de Madrid.
Cada dia vaig al bosc, observo els arbres i altres plantes i miro els núvols i el cel; pels carrers, observo els metropolitans i parlo amb els ocells. En deu anys hem perdut mosques, papallones, mosquits, la vida als rius i el senderi suficient per sobreviure. Estem tan descerebrats que tinc amics que escolten David Bueno i Nazareth Castellanos, que expliquen com dos profetes com funciona el cervell dels humans, i el personal queda embabiecat.
Puc assegurar que en un parell d’anys veurem les conseqüències d’un canvi climàtic galopant que ens explicarà la realitat, i tots els profetes i tots nosaltres quedarem amb cara de gripau. Contents i enganyats? No, aquesta vegada no.
«El Govern de tothom»
No tenen vergonya. Amb les clavegueres funcionant com sempre, però ara una mica més, «El Govern de tothom» ens proposa un traspàs de Rodalies que és una escopinada a la cara. A TV3 diuen on trobarem les millors coques per Sant Joan. Illa, veient que el PSOE està en estat de màfia, com el PP i Vox, diu, sí, diu, diu, diu que és del PSC. ERC ja no sap on mirar, el junquerisme transita com un fantasma i apareix i desapareix com l’Esperit Sant, i Junts, a favor d’ampliar l’aeroport per tal d’acontentar una manada d’empresaris que volen créixer i créixer ignorant el canvi climàtic, el sentit comú i tots els que voldríem viure sense créixer, que voldríem viure. Sí, només viure.
Veure els sindicats dient que defensen els drets dels treballadors quan el Govern els paga perquè no els defensin, o veure que a les televisions els tertulians sempre són els mateixos sofistes dient que el fum és boira baixa és tan divertit com seria veure el retorn dels dinosaures anant a la basílica de Montserrat per cantar l’himne d’Espanya, que no té lletra perquè no en pot tenir. Què diria?
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.