Agitant l’aire en un estèril intent d’eliminar el fum del cigarret, l’operari de la funerària va anar a obrir a la porta, on havia sonat el timbre. Era la neboda de la difunta a qui acabava de maquillar, una rotunda dona compungida per les circumstàncies. Volia veure el cadàver abans que el portessin al tanatori. Va recolzar-se a la taula de treball i va abocar-se dins de la caixa per a contemplar-lo.
L’operari va adonar-se de seguida del tall de la faldilla negra descobrint la part superior de les mitges i un tros de cuixa ferma i, malgrat la tristor de l’escena, no va poder evitar que se li activés la imaginació. La noia somicava convulsionant les corbes del seu cos. Amb el moviment se li va descordar un botó de la brusa. Quan va girar-se estava massa colpida per adonar-se de l’escalfor que havia provocat en l’home que tenia a tocar. Va demanar-li si podia entrar al lavabo un moment. Va ensenyar-li on era, va obrir-li el llum tot maleint la fortor que havia quedat a l’habitacle després del darrer alliberament fecal, i va afanyar-se a entrar al vestidor, des d’on podria veure-la a través d’una reixeta de ventilació.
La noia va rentar-se la cara, eliminant qualsevol rastre de llàgrimes. Va eixugar-se amb la tovallola i va contemplar-se al mirall. Llavors va adonar-se que el botó alliberat l’havia escotada excessivament. Va descordar-ne un parell més, va posar-se correctament els sostenidors negres transparents que oferien una magnífica panoràmica d’uns mugrons diametralment excessius, perfectament ubicats al centre de les sines, i va recompondre el seu aspecte. Abans de sortir, va aixecar-se del tot la faldilla, i abaixant-se unes calces també transparents va asseure’s al vàter. Del cony depilat va sorgir-ne un raig d’orina. Malgrat que mai li havien interessat les perversions sexuals, l’operari va arribar a un estat d’excitació implacable.
Quan va sortir del lavabo va acompanyar-la fins a la porta, dissimulant amb prou feines la desproporcionada erecció sota els pantalons, i va acomiadar-se’n després de donar-li el condol i oferir-li la mà. La noia va obsequiar-lo amb un breu somriure i va marxar movent rítmicament la seva anatomia fins al cotxe negre que havia aparcat a l’esplanada del cementiri. Quan va pujar al vehicle el tall de la faldilla va obrir-se de nou i la libido de l’operari va repuntar altre cop.
Va tancar la porta i amb una reescalfada —que algun ecologista hauria atribuït al canvi climàtic—, va acostar-se al cadàver. Va mirar-lo atentament, trobant-hi prou similituds amb la neboda malgrat la diferència d’edat. El treball de reconstrucció del cos li havia quedat perfecte, però mentre s’abaixava la cremallera dels pantalons i entrava dins de la caixa, va tenir la certesa que aquest cop hauria de repetir la feina.