[Un report de Gabriel Borràs.]
Què és un bosc? Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb presència d’arbusts, matolls, herbes, molses, fongs, líquens… Des del punt de vista de l’ecologia, els boscos són uns ecosistemes complexos i rics que cobreixen grans àrees de la terra i funcionen com a hàbitat d’animals, i constitueixen un dels àmbits més importants de la biodiversitat de la Terra.
Què fa un bosc?
Els boscos fan la fotosíntesi com qualsevol altre vegetal: gràcies a l’energia solar, l’aigua i els nutrients, absorbeixen diòxid de carboni (sí, el famós CO2, un dels gasos causants de l’escalfament de l’atmosfera) i produeixen oxigen i matèria orgànica.
Però també són reservoris de biodiversitat i forneixen la societat de molts béns i serveis, el que hom anomena serveis ecosistèmics: regulen el clima i el cicle de l’aigua, conserven el sòl, produeixen fusta i aliments, controlen l’erosió, proporcionen principis actius per a medicaments, són espais de lleure, cultura, salut i turisme, etc.
Quina relació hi tenim?
Històricament, els boscos han estat aprofitats per la societat. Massa sovint, però, la sobreexplotació per a construcció, fusta, carbó i llenya i, més recentment, la substitució per conreus a gran escala, ha fet que milions d’hectàrees de bosc hagin desaparegut (deforestació).
Això és així arreu del planeta? No, si més no, no ho és a Catalunya: d’ençà meitat del segle XX, coincidint amb la substitució de la llenya per combustibles fòssils i l’èxode rural cap a les ciutats, s’inicià un procés d’abandonament dels conreus i les pastures que, per un fenomen natural d’evolució ecològica, han esdevingut boscos (aforestació).
Avui, més del 40% de la superfície de Catalunya són boscos, i el 64% és forestal (sumatori de la superfície de boscos, matollars, herbassars i pastures). Tenim més boscos que Suïssa, i en una part molt significativa dels boscos catalans no s’hi fa cap mena de gestió perquè els costos de gestionar-los són superiors als ingressos obtinguts d’aquesta gestió.
Què està passant a bosc?
Aquesta gran expansió forestal de la segona meitat del segle passat ha contribuït al segrest de diòxid de carboni atmosfèric, que ha quedat emmagatzemat en forma de carboni als arbres i als sòls forestals. Avui, però, el paper dels boscos en la mitigació del canvi climàtic (reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle) i en l’adaptació als impactes del canvi climàtic (reducció de la nostra vulnerabilitat) és en risc.
En un període de 25 anys (1990-2015), el ritme de segrest/absorció de CO2 per part dels boscos ha disminuït en un 17%; la biomassa forestal a Catalunya ha augmentat un 73% i els boscos són un 24% més densos ara que a l’any 1990.
Aquests canvis en l’estructura del bosc, sumats als impactes del canvi climàtic (increment de la temperatura i dels episodis de sequera), han perjudicat la salut dels boscos: augment del risc de grans incendis forestals, de plagues i mortalitat per sequera, i disminució de la provisió de serveis ecosistèmics bàsics com l’aigua, amb una reducció de fins al 30% del cabal d’alguns rius. En els boscos mediterranis, majoritaris al nostre país, per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar 500 grams d’aigua. Això fa que una gran part de la pluja no arribi a rius i aqüífers: aproximadament el 80% de la pluja és interceptada i evapo-transpirada pel bosc (aigua verda), mentre que només el 20% de pluja restant es tradueix en escolament, en aigua que va cap als rius i aqüífers (aigua blava).
Atès que cada vegada hi ha més biomassa forestal sense gestionar, els boscos són més densos i la temperatura de l’atmosfera cada vegada s’escalfa més, la proporció d’aigua evapo-transpirada pel bosc és més elevada i això es tradueix en menys aigua blava que va cap als rius i aqüífers.
Què caldria fer?
Caldria tornar a intervenir a bosc però amb els coneixements i les tecnologies del segle XXI. No fer-ho, tal i com ha succeït en els darrers decennis, condemna el bosc a una ferotge competència entre els arbres pels pocs recursos disponibles, sobretot l’aigua, a una elevada vulnerabilitat a les pertorbacions, i a una pèrdua de provisió de serveis ecosistèmics, com ha estat assenyalat.
A excepció dels boscos que per la seva estructura i història són considerats boscos madurs, amb un òptim grau de conservació de la biodiversitat i que requereixen d’una nul·la o mínima intervenció, la majoria dels boscos catalans, en canvi, necessiten diferents graus d’intervenció per tal de revertir la pèrdua progressiva dels serveis ecosistèmics, adaptar-los als impactes del canvi climàtic, i afavorir la seva evolució tot i reduint la competència.
En aquest escenari, allò que hom ha convingut en anomenar la gestió forestal multifuncional, esdevé una eina clau a l’hora de contribuir en la millora dels serveis ecosistèmics i a l’adaptació dels nostres boscos a l’escalfament global.
Més enllà de l’obtenció de productes com la fusta i el suro, en molts casos gestionar un bosc és necessari per a la prevenció d’incendis catastròfics o per augmentar la resistència de les masses forestals a períodes de sequera més llargs i pertorbacions més freqüents, o perquè se’n puguin refer abans i, per tant, adaptar-s’hi millor.
