Deu anys de l’Ecoxarxa Garrotxa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

[Un report de Xavier Borràs. Fotos de Montserrat Escayola i Xavier Borràs]

El cap de setmana del 17 i 18 de juliol d’enguany es va celebrar als Gorgs, un indret comunitari i paradisíac situat entre Castellfollit de la Roca i Oix, el desè aniversari de l’EcoXarxa Garrotxa, que va néixer a recer de les lluites del 15-M a la comarca, especialment a Olot, en paral·lel a l’esclat d’ecoxarxes que es va iniciar en aquells temps —amb la del Montseny al capdavant—, junt amb l’impuls i el suport de l’extinta Cooperativa Integral Catalana (CIC), cofundada, entre d’altres, per Enric Duran i jo mateix ara fa onze anys en una travessada pirinenca per diversos indrets dels Pallars.

La celebració d’aquests dos lustres de l’EcoXarxa Garrotxa és, fet i fet, un triomf de l’esperit revolucionari amb què va néixer, tot i les dificultats i els alts i baixos que ha patit durant tot aquest període. Precisament, la festa de celebració esmentada, en què van participar vora una quarantena de persones, a banda dels bons àpats oferts pels amfitrions i les músiques populars i contemporànies que es van poder sentir, va servir per fer capmàs de tot el que s’ha emprès i projecctar tot el que cal tirar endavant si es vol sobreviure lluny dels estats, del capitalisme i de les dependències de tota mena —energètiques, econòmiques, vivencials— que ambdós, de bracet, imposen, encara més ara amb la panicdèmia i l’estesa del 5G.

Què és una EcoXarxa?

Una ecoxarxa és una comunitat d’intercanvi de béns, de serveis i de coneixement, un espai d’autoorganització bioregional que promou el desenvolupament de l’activitat autogestionària en tots els àmbits de la vida, de manera integral.

La moneda social és l’eina d’intercanvi de béns, serveis i coneixements que les ecoxarxes promouen i que serveix per a construir un sistema de relacions econòmiques al marge del capitalisme i dels estats. Una EcoXarxa fomenta l’economia i les relacions humanes de forma local, amb l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques sense que calgui utilitzar moneda fiat (euro, en el cas català), crea mecanismes de suport entre les persones i permet desenvolupar noves habilitats més enllà de les purament professionals. Es fa feina per a recuperar la dimensió ètica i humana en les activitats econòmiques, superar l’individualisme i la competitivitat capitalista i impulsar una economia basada en la confiança, la reciprocitat, la solidaritat, la cooperació i l’ecologia.

Formada per gent de la Garrotxa i rodalies, que participem en la transformació social, aportant a la societat un espai econòmic autònom, basat en les persones i la confiança.

Amb dos tipus d’intercanvis:

intercanvis directes, entre dues persones que es posen d’acord en intercanviar entre elles.
intercanvis amb moneda social, tot utilitzant la moneda pròpia de la xarxa, el trok.

Què és el trok?

La moneda social, el trok a la Garrotxa, és una eina que permet fer intercanvis multilaterals entre tots els integrants de la xarxa.

Una moneda social és creada i controlada per tots els membres de la comunitat que en fa ús, i és un instrument que mesura el valor dels intercanvis: valora feina i recursos.

Funciona gràcies a una plataforma virtual on cada integrant de la xarxa disposa d’un compte per a registrar els seus intercanvis. El total dels registres de tota la xarxa sempre suma zero, ja que a mida que es tanquen intercanvis els saldos es cancel·len entre ells. A diferència de l’euro, el valor del trok no augmenta amb l’acumulació, sinó que augmenta amb la circulació, amb l’anar i venir dels intercanvis.

L’EcoXarxa Garrotxa ha esdevingut una eina d’enxarxament de diferents projectes autogestionats, des del Rebost fins als grups de treball (bosc, fires…), passant per l’educació, els horts comunals o els laboratoris creatius com els que es van fer al Projecte Ishtar…

Es tracta d’un engranatge, d’una corretja de transmissió per a relligar una forma autoorganitzada de viure…, de fer-nos sostenibles econòmicament fins a estendre-ho a tots els àmbits de la societat.

La meva experiència a l’EcoXarxa Garrotxa

Així que vaig arribar a la Vall d’en Bas ara fa ja més de set anys, amb la voluntat d’allunyar-me de la toxicitat metropolitana i arrelar-me en el fet comarcal, vaig ser acollit, sempre amorosament, pels membres de l’EcoXarxa Garrotxa: Maru, Epi, Sergi, Carmen, Antonio, Joan, Frank, Ester…, desenes d’amigues i amics que d’aleshores ençà han estat puntals, amb molts d’altre, per a donar suport en els destrets i les necessitats.

M’hi vaig implicar tant com vaig poder, especialment en afers de comunicació, a partir de la meva experiència professional i com a integrant llavors, fins al 2017, de la CIC, tant iniciant el nostre blog, prenent acta de les assemblees o fent troc de productes i/o coneixements.

L’escrit que l’amic Sergi Regales ha fet d’aquest desè aniversari de l’EcoxarxaGarrotxa crec que és pertinent de reproduir-lo, no solament perquè en resti constància escrita sinó, també, perquè crec que resumeix molt adequadament l’esperit que ens anima, just ara en aquests temps de maltempsades, en què tan necessari és ser conscients que els únic que podem canviar les coses som nosaltres mateixos.

Deu anys de l’Ecoxarxa Garrotxa

Durant la crisi de 2008 van aparèixer les primeres ecoxarxes a Catalunya. A la Garrotxa es va decidir l’any 2011 crear el trok com a moneda social. Les nostres hackers van fer el primer pas i van obrir la xarxa al CES (Community Echange System) i des d’aleshores més de 250 comptes han set oberts a la nostra xarxa. Moltes gràcies a tothom per mostrar que altres economíes són possibles.

En aquests anys hem après molt d’economia, sobretot hem compartit moltes experiències amb xarxes de tot el planeta en aquest estrany moviment alternatiu i hem vist que la varietat de sistemes monetaris és impressionant.

Cap de nosaltres no es podia imaginar que deu anys després ens trobaríem aquí parlant de l’Ecoxarxa, encara menys que figuraríem a tesines d’universitats com les de Milà, Zurich, Utrecht, Praga…, entrevistes a mitjans internacionals i/o activistes de tot el món que han passat pel Rebost. Tot això no té preu i, sens dubte, ha representat un estímul durant aquests anys, perquè sota el nostre prisma tampoc no hem fet gaire cosa més que jugar amb quatre troks.

Arribats aquí, i amb la crisi actual, fa mesos que reflexionem al voltant de diverses qüestions…, totes amb el mateix denominador comú: tindrà l’Ecoxarxa suficient empenta per a suportar la col·lisió econòmica (crash)? I la social? I la climàtica?

Des de la nostra experiència sabem que el suport i el crèdit mutus són eines imprescindibles que ha fet servir la nostra espècie per arribar fins on som ara. Però, nosaltres, adoctrinats en el capitalisme més salvatge, ens veiem constantment atrapats en els patrons d’aquest monstre. Durant aquests anys hem comés errors en aquest sentit, alguns els hem pogut resoldre amb imaginació, però d’altres tenen difícil solució, com ara el territori. En ell hi tenim l’ecosistema que ens dóna la vida i que afavoreix la reconstrucció del comú. Aquest és un dels reptes ara mateix insalvable, per tant continuem avançant amb consciència d’aquesta mancança: a cada poble una ecoxarxa…

També, és molt important el compromís i, més encara, la creença en la moneda. Recordem que la moneda té un valor perquè la gent li atorguem i si deixem de creure-hi s’enfonsa. I és que, durant aquests anys, hem vist les dificultats que tenim per a generar i gastar els troks, tancar les rodes és complicat en segons quins serveis, coneixements…, i, a més, som una comunitat dispersa a la comarca i amb la limitació que implica ser un grup reduït, qüestions de «massa crítica».

Aquests milers de troks que s’han prosumit aquests anys no són pas pocs, però més important que la quantitat són els seus fruits, com ara el naixement de projectes, l’impuls a l’autogestió, el suport mutu…, incomptables són els intercanvis directes que sabem que són molts.

En definitiva, continuarem construint altres formes d’interrelacions amb els éssers humans i amb el medi que ens envolta, perquè l’actual model no ens agrada, n’estem fins al capdamunt del capitalisme i no defallirem a cercar alternatives mentre continuem vivint.

Ecoxarxaires: endavant les aixades! I no oblideu de trocalitzar-vos i supermineralitzar-vos!

Sergi Regales [Sub Ser.]