Fa ben pocs dies —de fet, aquest 28 de febrer— ha transcendit públicament el darrer report del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). El canvi climàtic, induït per l’ésser humà, està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones arreu del món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat per fer front a la situació ja són els més afectats, segons afirma la comunitat científica en aquest report. I, en aquest context, al Govern regional de Catalunya no se li acut cap altra cosa que promoure al Pirineu uns Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2030, per a major glòria d’Espanya, dels amants del ciment i dels cretins integrals que hi veuen la solució a tots els nostres problemes.
El professor Jofre Carnicer (vegeu-lo al vídeo), de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i el CREAF, és membre del Grup de Treball II del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) i un dels coautors del nou report.
Segons les conclusions, la regió més amenaçada de tot Europa pels efectes del canvi climàtic és l’àrea de la Mediterrània, que patirà els efectes de les sequeres i una pujada del nivell del mar. A la riba sud, on conflueixen el canvi climàtic i altres riscos socials i econòmics, els impactes seran més severs.
El 50 % de les espècies d’animals i plantes ja s’han desplaçat fugint del canvi climàtic a altituds més altes. De fet, ja s’ha documentat la primera extinció d’un mamífer a causa del canvi climàtic
La sobirania alimentària està en perill per la sequera, la calor i les condicions de treball de les persones del camp. S’espera una caiguda en la producció d’un 17 % a la conca del Mediterrani
Les polítiques de reducció d’emissions de diòxid de carboni són la principal solució, però cal avançar també en models de desenvolupament resilient al clima que promoguin accions d’adaptació eficaces a llarg termini, justes i equitatives
Els Jocs Olimpics d’Hivern: l’última atzagaiada
En aquest context d’emergència climàtica extremament greu, al Govern català, amb el beneplàcit d’ERC i Junts —els independentistes, els recordeu?—, pactant d’esquenes del Parlament de Catalunya, té coll avall que cal celebrar els anomenats Jocs Olimpics d’Hivern Barcelona-Pirineus el 2030, una altra operació d’espanyolisme tronat que atempta contra el sentit comú, que no és ben bé el seny, sinó el sentit dels comuns.
Encara més: aquest Govern (del millors, deien; però, devia ser dels milions per causa d’uns errors ortogràfics), s’omple la boca i desprèn cabassades d’euros en publicitat sobre la sostenibilitat i el medi (ambient), mentre promou projectes absurds, com el que pretén destrossar la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, amb les variants d’Olot i les Preses o l’ampliació de l’aeroport del Prat, que també destrossaria les poques terres encara productives del Baix Llobregat. Promouen accions del segle XX en un altre segle, el XXI, els canvis de vertigen del qual no en sabem de la missa ni la meitat i no serem a temps de digerir —que, segurament, d’això es tracta.
Segons el report de l’IPCC, la sequera i la pujada del nivell del mar són els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània, inclòs el Pirineu olímpic, és clar. La humanitat avança a passes gegantines cap a la pròpia extinció i no es veuen senyals que això ho pugui aturar ningú, amb Estat o sense. [Vegeu, en aquests sentit, les amenaces al país que ens adverteixen els amics de SOS Pirineus.]o el manifest científic independent de rebuig a la candidatura olímpica que s’ha fet conèixer recentment.]
Mentrestant, viviu a muntanya, que la desfeta sempre hi arribarà més tard que d’hora.