[Textos de Jordi Remolins.]
Ball de disfresses
Aprofitant la confusió de carnaval, el desnonat pare de família va disfressar-se de rata de claveguera i va trucar a la porta del director de la sucursal del seu banc. Va arreplegar-lo a punt de sortir de casa disfressat de Robin Hood, al costat dels seus dos fills i de la senyora, que s’havien caracteritzat de la resta de personatges del bosc de Sherwood. Mesos més tard, la policia encara buscava infructuosament al rosegador responsable de la massacre que havia posat fi a la vida d’una de les famílies suposadament més respectables del barri.
En el joc i en l’amor
La llengua del bibliotecari va penetrar dins l’orella de la noia mentre les mans resseguien el perfil abrupte d’una anatomia que ara suava i es retorçava de plaer. Lluitant per retardar l’orgasme tant com fós possible va preguntar-li què li agradaria fer: «Juguem una estona més», va dir la ludòpata. Encara colpit per les circumstàncies, al cap de mitja hora va alçar de nou un dit per cridar l’atenció de la cambrera del bingo de la cantonada i comprar-li un altre parell de cartons.
Tota la veritat
El dia que es van conèixer per internet, el menut i alopècic seductor li havia dit que feia un metre noranta d’alt, era ros i tenia uns ulls verds com el mar del Carib. Per desgràcia no era l’únic que havia mentit. Després de sopar a casa de la nimfòmana presumptament soltera, va quedar en evidència el seu engany quan el mastodòntic, irracional i gelós marit va obrir la porta de l’habitació on practicaven un esforçat seixanta-nou.
Rebel·lió prematura
En lloc de fer-lo plorar, les plantofades del doctor van rebel·lar al nadó contra la realitat de la vida. Amb un hàbil moviment va tornar a introduir-se dins del cos de la mare, ocultant-se a l’extrem més recòndit de la placenta. Quan l’equip mèdic va optar per la cesària, va situar el coll sota la zona de tall del bisturí, sincronitzant el segon part amb el seu propi suïcidi.