Les llàgrimes de l’insubornable
L’alcalde de la ciutat va cloure el panegíric vers la figura del recentment jubilat cap de la policia municipal, destacant la feina incansable en defensa de la justícia i una rigidesa moral que l’havien convertit en l’home més íntegre i noble de la comunitat. Amb una forta abraçada van segellar l’emotiu acte, mentre els aplaudiments de tres centenars de persones ofegaven els plors del ja exfuncionari, que havia estat rellevat per un agent d’acadèmia amb un breu però brillant expedient. A través de les llàgrimes i per sobre de l’espatlla de l’alcalde, va contemplar difuminadament diverses generacions de gestors, policies, polítics i altres antics companys de la gerència pública, i no va poder-se estar de lamentar profundament que a diferència d’ells, mai hagués tingut cap oferta mitjanament interessant per posar a prova la seva elogiable insubornabilitat, i ara hagués de malviure els últims anys de vida amb una miserable paga, una medalla renegrida i una puta placa sobre el televisor.
La recerca del plaer absolut
El professor universitari va descobrir un alleujament orgàsmic poc després d’haver donat un fort i dolorós cop de genoll amb el cantell de la taula. Als mesos següents, encuriosit per l’agradable sensació, va autolesionar-se periòdicament a la recerca de plaents recuperacions, que no van tardar a substituir el sexe com a objecte de gaudi habitual. Tanta era l’excitació que aconseguia, que en el moment d’allotjar-se una bala al cervell va experimentar amb molta diferència l’erecció més gran de la seva vida.
Estimulacions de la ment
El parapsicòleg va entrar al pis que segons els seus residents acollia presències estranyes, i va tancar-se a la sala d’estar en un silenci sepulcral. Teòricament a la una de la nit se sentirien veus i una estranya tremolor, que no es podien atribuir a cap causa aliena perquè el metro passava molt lluny d’aquella ubicació. Efectivament a l’hora en punt, coincidint que al pis de dalt el veí es masturbava frenèticament contemplant a la presentadora de les notícies nocturnes de la tele, l’habitacle va tornar a vibrar durant uns minuts i s’hi van escoltar de nou gemecs inescrutables.
Quatre gotes d’aigua
Aprofitant la increïble semblança amb el millor futbolista del món, el funcionari de contribucions va aconseguir durant anys que el deixessin entrar de franc a totes les festes, dinars i convencions que se celebraven a la ciutat. Fins i tot després que l’esportista es retirés seguien confonent-lo, pagant-li cubates als locals més exclusius, i seduint exuberants senyores a les quals inevitablement acabava follant-se. El fill que va tenir amb una d’elles s’assemblava tant a un ministre del govern, que quan dècades més tard uns terroristes van assassinar-lo amb una bomba adossada al cotxe, no van ser conscients de l’error fins que l’endemà van llegir-ne la identitat real a la premsa.