[Text i veu de Nan Orriols.]

L’estat espanyol no entén o no vol entendre la democràcia. Sempre fa trampes i juga brut. Ara diuen que Espanya és una democràcia plena. Cada dia, deu vegades. No saben que la democràcia plena no pot existir?

Defensen l’herència franquista, la monarquia i la Constitució com l’Església defensa els manaments de la llei de Déu. El resultat és un abús permanent que paguen sempre els que lluiten per un món més just.

Galileu va dedicar més temps a defensar-se de les acusacions d’heretgia que a la pròpia investigació de l’univers. I a Sòcrates el jutgen acusat de no adorar els déus. 500 ciutadans escollits per sorteig discuteixen en el seu judici, però ell refusa acceptar penedir-se de les seves creences. De fet, Sòcrates ja passava dels 70 anys i estava cansat d’aguantar tanta misèria humana. El van condemnar a morir. Ell mateix es va prendre el verí i es va acomiadar dels seus amics.

Aquí, l’estat de dret espanyol jutja els seus enemics per eliminar-los. Els jutges franquistes, amb el suport dels partits unionistes, apliquen condemnes de venjança, i als bufons Iceta, Zaragoza, Dolors Montserrat, Illa, Felipe González, Bono, Aznar, etc. els brillen els ulls quan veuen la realitat de la venjança.

La persecució dels exiliats, exactament igual. L’estat d’herència franquista gasta milions d’euros per intentar seduir, comprar el que sigui necessari perquè extradeixin el president Puigdemont i els seus companys, per aplicar amb urc la venjança.

També cal recordar que obren i tanquen presons i demanen euroordres per distreure els pobres ciutadans del saqueig del PP de Rajoy, Santamaría, Cospedal i dels seus amics i saludats, de tants euros, que van deixar el país arruïnat. I perquè no recordem també el rei emèrit i el seu hereu, nomenats pel feixista Francisco Franco.

De fet, cal que anem rebent garrotades, perquè mentre ens recuperem de tanta maldat no tinguem ni temps per pensar en aquests miserables unionistes, xantatgistes i criminals que parlen cada dia de democràcia plena i d’estat de dret.

L’Estat comet molts crims. Recordeu els socialistes José Barrionuevo i Rafael Vera? Recordeu Fernández Díaz i el comissari Villarejo? I així podria omplir centenars de pàgines. I és que Espanya és poc més que el pequeño Nicolás, ja crescudet, disposat a tot per mantenir privilegis.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.