Soc l’Isidre Oller, de sang de Montmaneu i de Térmens. M’agrada tot. I ser curiós em fa descobrir tantes coses que la vida prosaica i esclava s’obstina d’amagar. Prefereixo viure i m’ensonyo a pensar que visc com a poeta, també com a químic, lluny del soroll que no és música.
La música: el millor invent que ha fet la humanitat. Escric en qualsevol gènere, no em presento a premis i vaig a recitar on m’hi demanen. Aviat podré jubilar-me i, si m’abelleix, dedicar-me a polir la meva obra. No poso gaires títols als meus escrits: surten de bursada, amb farcit i sense títol.
La música em salvà, com tantes vegades, per titular el meu únic llibre de poemes publicat individualment, “The Wind Cries Mary” (Neopàtria, 2016). És un llibre perdut, escrit quan encara no recitava en veu alta sense llegir els poemes. Que malament que ho feia! I com, l’oralitat m’ha canviat els mateixos poemes i la meva manera de presentar-los!
També he participat en un bon grapat de llibres de poemes i de contes col·lectius, com tinc un poema publicat en marbre al cementiri de Parets del Vallès, lloc on visc. Escric articles d’opinió en premsa comarcal vallesana i en alguna revista literària; he fet tres programes de ràdio de música clàssica, rock i literatura; he fet un munt de guions multidisciplinars de divulgació poètica que van ser representats a diversos llocs, com una Versió Dylan, de polèmica sobre el seu premi Nobel, presentat en set biblioteques d’arreu del país. I conversar, que és fonamental. En resum: a viure, mentre tinguem vida. L’única felicitat…
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.