La Covid 19 apareix a la ciutat xinesa de Wuhan, capital de la província d’Hubei, amb una població de 12 milions de persones, una àrea metropolitana de 8.500 Km2 i una densitat que supera els 1.400 hab/km2. La malaltia s’inicia a Wuhan el novembre de 2019, a partir del 13 de Gener s’expandeix pel planeta i es declara una pandèmia amb milers de morts (fins avui 209.000 i creixent).
Resposta dels països
Wuhan va reaccionar (s’ha de tenir en compte el seu regim polític) fent un confinament a tota la població. Confinament que ha durat 77 dies. Les dades són: 67.803 contagiats, 64.014 curats i 3.212 morts. El dia 27 d’abril van donar d’alta a tots els contagiats, i va eiminar la majoria de les restriccions. Els EEUU, Itàlia i Espanya son els països amb més contagiats i més morts.
A Espanya es pren la decisió de confinar massa tard. El 14 de març el Govern acorda amb un reial decret declarar l’estat d’alarma i el confinament. Havent superat els 40 dies es comença a permetre que els nens fins a 14 anys puguin sortit al carrer una hora. En canvi, els països de la UE com Alemanya, Finlàndia, Noruega, Països Baixos, Islàndia, Àustria, Dinamarca, Portugal i Grècia ho han gestionat tot molt diferentment i amb resultats millors.
El Baix Penedès i el coronavirus
La comarca té un model d’urbanisme dispers, amb moltes urbanitzacions de segona residència, amb les excepcions de l’Arboç, Bonastre, Llorenç i Masllorenç. Aquest model es diferencia de l’urbanisme compacte que poden representar els municipis de l’AMB. El paràmetre de la densitat (habitant/km2) és essencial en aquets models urbanístics.
El Baix Penedès amb una superfície de 296,46 km2 i una població de primera residència de 106.479 habitants, té una densitat de 359,16 hab/km2. Però si sumem la segona residència incrementa fins a 400.000 habitants, tot donant una densitat de 1.350 hab/km2. Les xifres parlen per si soles, amb els problemes sanitaris que això comportaria.
Reflexió
D’un temps ençà, hem tingut com a referent econòmic que el cost d’aquest model dispers és insostenible, només amb l’impost de l’IBI es fa difícil l’equilibri econòmic dels comptes municipals. Un dels ingressos dels ajuntaments fins l’any 2007 era la taxa de les llicències d’obres, actualment pràcticament inexistents llevat d’obres obligatòries de rehabilitació i d’alguna autopromoció. En el cas de la Covid-19 aquest model dispers i la densitat en el període que està succeint és menys agressiu per al contagi de la malaltia. Consultat amb els batlles (el meu agraïment), s’obté un resultat força contingut, uns 12 morts, la majoria gent gran i amb patologies afegides prèvies, amb 12 residències geriàtriques a la comarca.
Què podem fer?
Es pot continuar amb el model urbanístic i econòmic que tenim? El Pla parcial territorial del Penedès ens hipot ajudar? Sanitàriament, estem preparats? Hi ha ciutadans que resideixen a la comarca i no hi estan empadronats? Calen tantes administracions?: ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions, delegacions provincials —tant de l’Estat com de la Generalitat–… Aquest és el model polític més eficient?
Tota la vida he jugat a futbol, sempre m’he preguntat per què els anglesos —pioners d’aquest esport— van posar la mitja part? Per què no van reglamentar jugar tot seguit, per exemple seixanta minuts? Crec que és molt encertat, ja que la mitja part permet, a part d’un descans per a recuperar forces, revisar l’estratègia de com millorar la segona part i corregir errors.
Cal treure de positiu de la crisi de la Covid-19 que aprofitem l’oportunitat que ens dóna de millorar la nostra segona part, començant per una reflexió profunda, i canviar la nostra relació amb el planeta.
Els sàpiens (7.700 milions d’habitants)han de reaccionar amb ressonància, resiliència i generar noves oportunitats.
Així ho veig.