Geoarqueologia, arqueologia del territori i del paisatge
Introducció
Aquest treball consisteix en un estudi regressiu de la zona de Vallcarca i del Carmel.
La metodologia emprada per a poder-lo realitzar ha consistit en primer fer una recerca cartogràfica de la zona i a partir dels mapes seleccionats fer una restitució per determinar la seva morfologia i identificar la toponímia, si hi ha. A més, hem consultat documentació escrita de diverses èpoques per a complementar la cartografia. Per trobar informació de les èpoques on no hi ha fonts escrites o cartogràfiques, hem buscat a la Carta Arqueològica el diferents jaciments localitzats fins ara en aquesta zona.
Amb tota aquesta informació ens disposem a fer una reconstrucció històrica del paisatge i d’aquesta manera veurem la interacció entre els diferents humans que han trepitjat la zona i el seu entorn al llarg del temps.
Presentació topogràfica i toponímica de la zona
La zona que hem analitzat en aquest treball és Vallcarca, encara que ens hem centrat en l’àrea del turó del Coll i el seu voltant. Al llarg de la història, aquesta zona ha set un punt clau d’interacció humana, es a dir, s’ha utilitzat des d’espai d’habitat a explotació de la terra i inclús, en època contemporània, per fer obres arquitectòniques monumentals.
Des d’època ibèrica fins a l’actualitat, l’ús d’aquest espai ha sigut molt variat i ha generat canvis morfològics importants. S’han creat camins de comunicació, s’han conreat les terres, plantat arbres, explotat mines, recursos fluvials i creat assentaments dalt els turons. Tots aquests esdeveniments es van anar repetint o innovant al llarg del temps i deixant constància tan en les fonts escrites, el relleu o en la toponímia.
A partir dels anàlisis que hem fet a classe com en el treball de camp, a més d’haver buscat informació, hem pogut identificar moltes d’aquestes zones i esbrinar de quina manera es va utilitzar la zona del turó del Coll al llarg dels anys.
De la mateixa manera que la topografia del terreny ha canviat durant el transcurs del temps, la toponímia també. El problema és que per saber els canvis toponímics de la zona al llarg dels anys hem de recórrer a les fonts escrites i, d’aquestes, només en tenim des de època Medieval.
Mapa geològic de la zona
En aquest mapa és pot apreciar la geologia que te la zona de Vallcarca i el Carmel, la qual és molt diferent a la del pla de Barcelona. En termes generals, podem apreciar que hi predominen quatre tipus diferents de formacions geològiques, les quals són: Sf, Caps, SDc i ÇOrp. Aquestes formacions, segurament, varen afavorir les explotacions que es van dur a terme al terreny durant el llarg de la història.
Principals moments de transformació paisatgística
Usos del sòl
A partir de la documentació escrita es pot veure que ja des d’època Medieval hi ha una preponderància per conrear vinya per a la producció d’aiguardent. La cartografia de finals del segle XVII i principis del XVIII mostra que els camps de conreu obert es localitzen a la vall. Les fotografies aèries del 1923 i el 1947 mostren evidències de terrasses de conreu de vinya.
Ens els mapes es mostren les evidencies de terrasses (a quins turons) però degut a la urbanització no es permet veure els cultius de camp obert però gracies als mapes del segle 17 i 18 podem veure com estava estructurada la parcel·lació del territori en època romana. L’objectiu d’aquesta centuriació era reestructurar el context agrari i crear les condicions necessàries per la seva explotació a partir de les villae que eren les unitats bàsiques agro-ramaderes. A la ciutat de Barcinoaquesta centuriació es va realitzar a la plana. L’actual Travessera de Gràcia és una antiga línia divisòria de parcel·lació.
Posteriorment, en èpoques més recents, questa zona s’ha anat urbanitzant poc a poc, fent desaparèixer els camps de conreu. Tot i així es conserven boscos i parcs als turons.
Recursos naturals
Aquesta àrea ha estat explotada des d’èpoques molt antigues per la seva diversitat de recursos que ofereix. Un d’aquests recursos és la mineria ja que s’han localitzat diverses mines de ferro a la zona com les Coves den Cimany i les mines de Can Xiroi. Ja en època ibèrica aquestes mines estaven en actiu, atès que s’han documentat escòries que daten d’aquest període. Un altre dels recursos que ofereix la zona són boscos i tot el que comporten. Avui dia la presència d’aquest recurs al Carmel i a Vallcarca és mínima respecte a etapes anteriors. Tot i així, a partir de l’anàlisi de la cartografia del segle XVII i XVIII, ja es pot veure com en aquests dos segles hi ha zones desforestades. A més, per fer possible la creació de terrenys per cultivar és necessària la desforestació amb l’objectiu de guanyar espai. Per tant, aquesta pràctica es podria dur a terme en èpoques anteriors atès que amb la fonts escrites d’època medieval estudiada s’esmenta al possessió de terres.
Per aquesta zona passen moltes rieres. El recurs de l’aigua servia principalment per regar els cultius i per abastir les necessitats diàries i extraordinàries de les societats que hi havia a cada període històric.
Elements antròpics
Al no tenir evidències de transformacions antròpiques en èpoques ibèriques i romanes no podem saber el tipus de transformació que va patir el terreny. Encara que no tinguem aquestes evidències com en èpoques posteriors, podem suposar que tan en època ibèrica com romana, es van desforestar boscos pel cultiu. El que si sabem és que quan els romans es van assentar a Barcino van construir viles romanes com per exemple Can Cortada. La transformació més notòria en època Medieval és la construcció del Monestir de Santa Maria del Coll i ja entrant en època Moderna, tenim constància de la creació de varis masos i masies. Finalment, en època contemporània es va construir el Park Güell i es van explotar les canteres per a la realització d’aquesta obra arquitectònica d’Antoni Gaudí.
Respecte a les xarxes de camins, les primeres evidencies de les quals tenim constància al mapes són: el Camí del Coll, el del Carmel, el camí d’Horta, el de les Tres Creus i la Travessera de Gràcia. Algun d’aquests aniran canviant el seu nom al llarg de les diferents èpoques. No tots ells han arribat a vertebrar camins actuals, com el camí de les Tres Creus que desapareixerà. La urbanització dels camps motivarà la creació de nous camins que aniran unint-se per arribar a formar xarxes viaries i així unir diferents nuclis urbans.
Principals fases de construcció paisatgística i principals transformacions documentals en el sector
Per a estudiar les diferent transformacions i construccions paisatgístiques, hem fet un estudi regressiu de la zona. A l’hora d’explicar els fets succeïts, ho farem de manera cronològica, començant per la més antiga, és a dir, la Iberica, fins arribar a la més recent, època contemporània.
Ibèric
A partir de la informació proporcionada per la Carta Arqueològica de l’ajuntament de Barcelona es veu que els jaciments ibèrics es localitzen a dalt dels turons. El fet d’assentar-se dalt del turons es propi de les societats ibèriques per tenir un major control del territori, també per els recursos hídrics i metal·lúrgics de la zona.
En el Turó del Carmel s’ha fet una intervenció i s’ha documentat una necròpolis ibèrica vinculada, molt provablement, al poblat situat al Turó de la Rovira. Al turó del Putxet també s’han trobat restes ibèriques. Hi ha evidencies de desfetes de mineria de ferro prop de les coves d’en Cimany que ens fan pensar en una possible mineria ibèrica.
Romà
Veient la Carta Arqueològica de l’ajuntament de Barcelona, es pot apreciar l’absència de jaciments d’aquesta cronologia a dalt dels turons, mentre que es documenten d’altres a la costa, com l’antiga Barcino amb la seva muralla, situada a l’actual Ciutat Vella. En aquest període sembla que hi ha una tendència a assentar-se a la plana de la ciutat i més a prop del mar.
El jaciment més proper a la zona estudiada es troba situat a l’actual Hospital de Sant Pau, al Guinardó. És un jaciment iberoromà i alt imperial. Un altre jaciment és la vil·la de Can Cortada que confirmaria la presència d’una estructuració i una explotació agrícola. Tot i això, a partir de dades paleoambientals i arqueomorfològics s’ha pogut interpretar que una part important de la plana de Barcelona es dediqués a les pastures. A més, és probable que en època alt imperial aprofitessin els recursos que oferien els turons com la extracció minera i la fusta.
Medieval
Amb els escrits del segle XI veiem que el terme municipal d’Horta ja existeix. Es documenten camins que van des de el Portell fins a la Barcelona medieval. La producció agrícola d’aquesta zona era la vinya.
Al 1098 s’esmenta la presència del Monestir de Santa Maria de la Font Rúbia. Aquesta rep el nom atès que la funden al costat de la Font.
Al segle XII se segueixen esmentant camps i vinyes al voltant de Santa Maria de la Font Rubia, així com una zona de bosc. Un altre document del mateix segle esmenta la presencia de unes mines de ferro prop del monestir. Molt provablement aquestes són les mines de les coves d’en Cimany. A un document de l’any 1164 es menciona el Coll del Portell i el Puig Aguilar, que correspon al turó del Coll o del Carmel. A més apareix el topònim de Coma Martina que considerem que pot ser el Turó de la creuet del Coll o el turó d’en Cimany. Es cita també, el camí que va del Portell a Horta.
En un document del 1195 queda reflectit el canvi de nom de Santa Maria de la Font Rubia per el de Santa Maria del Coll. Suposem que aquest canvi també influí en el topònim del mont Aguilar per el del turó del Coll.
Passats 60 anys, al 1255, hi ha un document on es torna a esmentar el topònim antic del monestir. Entenem que li tornen a canviar el nom a Santa Maria de la Font Rubia. Al turó del Coll també li canvien el nom per el de puig de la Font rubia.
A principis de segle XV apareix el topònim de Coll dels Manetes, el qual podria ser el turó d’en Cimany. Per altre banda reapareix el topònim de el Coll del Portell el qual diu que esta sota domini del monestir de Santa Maria de la Font Rubia o del Coll. Això deixa una clara evidencia dels dos noms que tenia el monestir. L’activitat agrícola de la vinya segueix present.
Al 1436 s’aprecia l’evolució del topònim de Coll de Manetes a Coll de Menors.
A un altre document del mateix segle, esmenta la presència de camps de vinya prop del Coll del Portell. Aquestes poden ser les terrasses que es veuen en les fotografies aèries del 1923 i 1947, així com en el mapa de 1933.
Al 1442 es redacta un document on deixa altre vegada evidenciada l’evolució del topònim del Coll de Menors a Coll de Maneres.
En un capbreu escrit l’any 1498, moment de transició d’època Medieval a Moderna, s’anomena el puig de la Font Rubia. Aquest fet deixa en clara evidencia que el monestir tenia els dos noms mentrestant que el turó del Coll es va tornar a dir el puig de la Font Rubia.
En tots aquest documents medievals es menciona la vinya. Això es fa pensar que va haver una desforestació per a poder fer els camps de conreu. Tot i així no descartem la presència de boscos, aquest que es una font de recursos molt necessària.
Modern
Aquesta època es caracteritza per les construccions de tipus masia, com per exemple Can Toda. En el coll del Carmel, antigament anomenat Coll del Portell, l’ús agrícola d’aquesta zona està documentat i, segurament, estaria dedicat exclusivament al conreu vinícola.
Contemporani
La documentació escrita ens aporta la informació que durant el 1891 el camí que anava de Vallcarca a Horta va ser eixamplat 4,20m. L’etapa que va des del finals del segle XIX fins a inicis del XX, es veu alterada per l’expansió del Modernisme. Aquesta zona fou escollida per construir-hi l’espectacular obra, anomenada Park Güell, d’Antoni Gaudí.Aquest va ser construït entre el 1900 i el 1914 per encàrrec de l’empresari Eusebi Güell, i inaugurat al 1926. Aquest parc s’ubicaria a la vessant meridional del turó del Carmel.
L’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí, va modificar el paisatge de forma exponencial causant així una gran desforestació a la zona. A més d’aquesta desforestació el paisatge es va veure alterat per les construccions de la plaça del mirador, les columnes del viaducte, la gran escalinata, entre d’altres.
Al 1915 ja tenim constància que el camí del Carmel ja era una carretera.
Conclusions
Després d’haver analitzat aquesta zona i documentat els diferents canvis paisatgístics, podem veure com aquests van ser causats principalment per l’explotació agrícola i minera en tots els períodes i, sobretot, en època contemporània, per la construcció del Park Güell i les carreteres que, amb el creixement de la ciutat, es va haver d’urbanitzar la zona. Aquesta urbanització va comportar la construcció de carreteres per la necessitat d’estar ben comunicats.
Com hem esmentat anteriorment, amb el pas del temps, tan la topografia del terreny com la toponímia han canviat. Respecte aquesta última, veiem una clara preservació dels topònims llatins, com la Font Rúbia, que ve del llatí Rubea, per les característiques que tenia aquesta. També l’evolució del nom del Turó de les Tres Creus, el qual es va començar a dir Turó del Menors, després Turó de les Manetes i, finalment, el nom actual. L’altre topònim que ha canviat al llarg del temps és el del Monestir, el qual sempre oscil·lava entre dos noms, Monestir de Santa Maria de la Font Rúbia o Monestir del Coll.