Quan anava a la universitat tenia un professor que ens va dir:
— L’heu de fer molt grossa…, en una taula de quatre potes; si en retireu una, la taula no cau».
Això vol dir que la taula de diàleg i de negociació pot tenir molts ensurts, queda clar que s’ha d’anar amb compte amb el que es fa, perquè si traiem més d’una pota la taula perdrà el seu equilibri i estabilitat per a continuar avançant en el conflicte català.
La primera reunió del 28 de febrer ha estat de contacte i de prudència, la propera es farà a Catalunya.
De tota manera cal tenir en compte el calendari polític que és el següent:
- Aprovació dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
- Aprovació dels Pressupostos de l’Estat.
- Inhabilitació ferma o no del President Quim Torra.
- Eleccions al Parlament de Catalunya.
- Situació política a Catalunya, moviments.
ERC es troba en el moment més àlgid del període democràtic. JxCat es va configurar per gent de diferents corrents, però de sentiment independentista, sempre pendent del que digui Puigdemont. El PSC està situat a millorar l’autogovern de Catalunya, però lluny de la unilateralitat.
El catalanisme està molt fraccionat i en aquests moments hi ha moviments que intenten configurar una nova candidatura: PDECat, Demòcrates, Units per Avançar, Lliures, Convergents, La Crida. La trobada a Poblet del 21 de setembre de 2019 dels anomenats El País de Demà pretenia una nova refundació del catalanisme, però fora de la unilateralitat, ja que el camí per aconseguir la independència serà llarg. Reunits el 7 de març han pres la decisió de convertir-se en un partit polític. Pujol ho va fer des de Montserrat, ara es pretén fer un nou camí des de Poblet.
Enquesta
La darrera enquesta, de primers de març, situa ERC com a guanyadora, seguida del PSC, JxCat, C’s, Comuns, PP, CUP, VOX: ERC 43 , JxCat 24, CUP 6 tindrien majoria absoluta amb 73 diputats (la majoria és en 68). La candidatura d’El País de Demà pretén obtenir set diputats, uns 300.000 vots per tal d’evitar un Parlament de majoria unilateral per aconseguir la independència, és a dir: sí, però més a poc a poc.
Poden passar coses
- En cas d’avançar les eleccions a Catalunya, quins seran els candidats? Pot afectar al recorregut de diàleg i negociació de la taula?
- La inhabilitació del president Quim Torra, sense haver convocat eleccions, trasbalsa la línia Puigdemont?
- I Si l’Estat a la taula ofereix una solució tipus País Basc, què farà el moviment independentista?
Conclusió
A tots aquets problemes —que no són pocs—, només els faltava ara el coronavirus de la Covid-19 i l’estat d’alarma per a posar més actors a les incerteses. Que Déu ens agafi confessats si la taula no serveix per a res.
Així ho veig.