[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
Les ermites d’aquest país semblen infantades per la mateixa terra. Tant és així que sovint les trobem ben assentades en indrets inversemblants i inhòspits i allunyades dels llocs habitats. En el cas de Sant Mamet, expliquen que en els seus vorals hi hagué fins al s. XV el poble de Sobirós, que, com tants d’altres del Pirineu, va ser cremat per erradicar la pesta negra. Es tracta d’una església romànica molt ben conservada gràcies a la restauració efectuada l’any 1987. L’edifici és d’una sola nau capçada per un absis semicircular i amb un campanar d’espadanya amb dues obertures i que ocupa tot el frontispici.
Sant Mamet és un personatge llegendari que va viure a Capadòcia el s. III i que és venerat per diverses confessions cristianes. El relacionen amb les Mares de Déu que alleten l’infant, però en realitat el seu martiri va ser cosa de l’emperador romà Aurelià, que el va tirar als lleons; i, com que les bèsties no el van atacar, el va martiritzar. Això explica que la seva imatge va sempre acompanya d’un lleó.
Per anar-hi, caminant o en automòbil, cal sortir del poble de Prullans per la pista rural que puja a la casa d’Orèn (4,2 km) o per la que va a la casa d’Anes (3,4 km). A prop de la casa d’Orèn hi ha el dolmen de la roca Cobertorassa, on es van trobar notables restes arqueològiques; i, abans d’arribar a la casa d’Anes, se sobrepassa l’indret de la coneguda cova d’Anes, que també fou habitada en èpoques prehistòriques.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.