[Text, il·lustració i fotos de Ramon Orriols.]
En el punt més alt de la crestallera que separa la vall del Merdàs i la del Freser al Ripollès hi trobem un airós cap de serrat (. m) on s’assenta la bonica ermita romànica de Sant Pere d’Aüira.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, amb absis semicircular sense ornamentacions. Té un campanar d’espadanya amb dues obertures i manté la portalada original amb un arc de mig punt. A mitjan segle XVII s’hi afegiren dues capelles laterals a costat i costat de la nau que donen a la planta l’aparença de creu llatina.
Documentada el 1150, va ser consagrada pel bisbe de Vic, Bernat Calbó, el 5 de setembre de 1235.
S’hi pot pujar des de Campdevànol per una pista rural que surt des del cementiri del poble i en uns 6 km arriba a la zona d’esbarjo que hi ha prop de l’ermita, després de superar amb un seguit de giravolts la baga del coll de la Batalla.
La seva privilegiada situació ofereix una panoràmica extraordinària de les muntanyes de la zona i, també, permet continuar pels camins que comuniquen els indrets llegendaris del comte Arnau, passant per la collada de Grats, on va caure ferit el general Prim en la Primera Guerra Carlina.
El seu aplec se celebra cada any el diumenge després del dia de sant Pere.
One Comment