[Notes de Xavier Borràs.]
Voliana Editors tot just acaba de publicar la novel·la T’estimo fins al sacrifici, d’Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, 1935), fill de la insigne escriptora vigatana Maria Dolors Orriols i cosí del no menys il·lustre cofundador de La Resistència Nan Orriols —que ha il·lustrat bellament la coberta d’aquesta nova obra. Lloret és autor, també, d’obres de caràcter literari com Micmac, 1993; El Cafè Metropol, 1999 (Premi de Literatura Científica 1999 de la Fundació Catalana per a la Recerca), i Max i Odile, raó i passió, 2014.
En aquesta narració de 175 pàgines —protagonitzada per una dona que escriu en primera persona— ens presenta una professora d’una acadèmia d’història de l’art, divorciada i amb un fill d’onze anys que viu a Zuric amb el seu pare, que segueix una psicoteràpia amb una metge psiquiatra. Al mateix temps, per manera de trencar la seva solitud i amb l’ambició d’alliberar-se dels seus fantasmes, escriu cartes anònimes a un antic professor de la universitat, per qui sent una afectuosa consideració i confiança.
Aquestes cartes —naturalment sense resposta—, escrites amb una llibertat sense límits, gairebé com si es tractés d’una autopsicoanàlisi, constitueixen l’entramat de la novel·la. En el decurs de les visites terapèutiques, la protagonista coneix un home, de qui s’enamora apassionadament. Però, la psiquiatra no és aigua clara, i condueix sibil·linament els dos amants per un camí complicat, cada cop més dramàtic, on romanen atrapats, amb què la narració —d’un estil i una llengua exemplars— ens porta a un clima de suspens que ens atrapa fins a l’última pàgina.
Antoni Lloret és doctor en ciències físiques per les Universitats de Barcelona i de París–Sorbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Medalla Narcís Monturiol 2004 i Creu de Sant Jordi 2008, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’any 1960 ha treballat en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França, on va ser director de recerca entre el 1977 i 1990. També, ha estat professor i investigador en el Parc Científic de la Universitat de Barcelona. Ha investigat en els camps de la física nuclear experimental de les altes energies, la síntesi de nous semiconductors per a l’optoelectrònica i l’energia fotovoltaica i aplicacions. Ha dirigit nou programes de recerca de la Comissió Europea. A més de nombrosos treballs científics, destaca la publicació en llengua catalana del Diccionari de la Ciència i Tecnologia Nuclears (1979).