[Un article de Clàudia Masó.]
L’EVOLUCIONISME
Les teories de l’evolucionisme es basen principalment en que totes les espècies vives procedeixen d’altres espècies anteriors i, aquestes, estan sotmeses a un canvi constant.
Worsaae
Jens Jacob Asmussen Worsaae va ser un arqueòleg i historiador danès. Aquest autor, mitjançant el mètode de l’estratigrafia, va validar la realitat del sistema de les tres edats (Pedra, Bronze i Ferro) proposat per Christian Jürgensen Thomsen.
La primera pregunta que vam plantejar a classe sobre el text de Worsaae va ser:
- Quines frases consideres que són les més rellevants o “clau” del sistema?
La primera frase que destaca per ser rellevant és “la experiencia no nos hubiese enseñado que los objetos que pertenecen a distintas épocas suelen encontrarse aisladamente..” és a dir, els objectes amb les seves característiques determinades, apareixen en els seus respectius períodes. Per tant, el context on es troben els objectes és essencial per explicar aquella informació que sovint ens falta només examinant l’objecte o material.
Una altre frase a destacar seria “Es aquí, en consecuencia, donde podemos normalmente esperar que se encuentren reunides aquellos objetos que se usaron originalment en un mismo período…”referint-se a les tombes, on s’hi troben tan els ossos del difunt com armes, utensilis i adornaments enterrats juntament amb el cadàver. Per lo tant, aquí, Worsaae torna a remarcar la importància del lloc on es troben els materials.
La segona pregunta proposada a classe va ser:
- Quins són els arguments que s’oposen al plantejament de Worsaae?
La crítica en el plantejament de Worsaae seria “Por eso muchos mantienen que no se puede dar importancia o crédito a esta división de épocas, ya que los objetos que se supone que pertenecen a ellas pueden proceder del mismo período, pero de clases diferentes de gente. Así, piensan que los objetos de bronce, que se distinguen por la belleza de su elaboración, pueden haber sido usados por gente adinerada, mientras que los de hierro pertenecerían a los menos ricos, y los de piedra, a los pobres.Aquest argument està en contra de la teoria de les tres edats perquè l’autor d’aquesta crítica diu que “la división de los tiempos antiguos en Dinamarca en tres períodos se basa exclusivamente y enteramente en el testimonio mismo de las antigüedades y los túmulos, pues las antiguas tradiciones no mencionan la existencia de un tiempo en el cual, por fala de hierro, se hicieron armas y herramientas cortantes de bronce”.
La última pregunta proposada a classe va ser:
- Com s’ha donat el pas d’un estadi inferior a un estadi superior i dir quina de les tres vies de Tylor li correspon(Pàgina 3)
En el cas de l’edat de pedra a l’edat del bronze, es passa d’estadi a través de la transmissió, es a dir, a través del contacte cultural; difusionisme. Per igual, de l’edat del bronze a l’edat del ferro, també es passa d’estadi a través de la transmissió perquè hi ha contacte entre els diferents pobles. De fet, sense el factor extern, no s’hauria produït el canvi ja que les immigracions porten les novetats (ferro). També és difusionista.
Morgan
Lewis Henry Morgan fou un antropòleg i etnòleg Nord Americà. Aquest, va fer un estudi sobre l’evolució de les societats humanes on va distingir tres estadis d’evolució de la humanitat: Salvatgisme, barbàrie i civilització i a continuació divideix aquests tres estadis en set subestadis: Salvatgisme inferior, salvatgisme mitjà, salvatgisme superior, barbàrie inferior, barbàrie mitja, barbàrie superior i civilització. Morgan defensava que aquestes condicions estan lligades entre elles seguint una seqüència de progrés natural.
La qüestió proposada a classe va ser:
- Identificar les frases on s’estan aplicant algun dels paràmetres evolucionistes i classificar-les dins els conceptes evolucionistes.
La primera frase a ressaltar del text de Morgan és “El hombre ha sobrevivido a la extinción de muchas razas animales, de las cuales fue contemporáneo, y las diversas ramas que constituyen la gran familia humana han pasado por un proceso de desarrollo tan notable en su recorrido como en su progreso” i la podem classificar dins del concepte del progrés com a característica dominant de la història humana i dins del desenvolupament de les societats a través d’estadis successius.
Una altre seria “Puede asegurarse ahora, gracias a pruebas concluyentes, que en todas las tribus humanas el salvajismo precedió a la barbarie, como se sabe que la barbarie precedió a la civilización. Aquesta reflexió estaria dins del concepte de desenvolupament de les societats a través d’estadis successius. La frase que ve a continuació de la que acabo d’exposar també estaria dins dels paràmetres evolucionistes “La historia de la raza humana es una sola en lo que se refiere a sus fuentes, su experiencia y su progreso”i laposaria dins del concepte de l’universalisme.
La següent que diu “cómo llegaron los salvajes a alcanzar, con pasos lentos y casi imperceptibles, la condición superior de la barbarie; como los bárbaros, con un avance progresivo parecido, alcanzaron por fin la civilización, y por qué otras tribus y pueblos se han quedado atrás en la carrera hacia el progreso”també seria evolucionista i, estaria, dins del desenvolupament de les societats humanes a través d’estadis successius.
Un exemple d’unitat psíquica dels éssers humans seria l’expressió “La experiencia del hombre ha recorrido canales casi uniformes: las necesidades humanas, bajo condiciones semejantes, han sido sustancialmente las mismas, y los actos mentales han sido uniformes en virtud de una identidad específica del cerebro de todas las razas humanas”.
Una frase molt important a destacar és: “Es probable que las sucesivas artes de subsistencia que surgieron durante largos intervalos sean las que proporcionen en última instancia las bases más propicias para estas divisiones, dada la gran influencia que debieron tener sobre la condición del hombre”.Per exemple, la manera de producció dels aliments, podria definir en quin estadi es trobava un grup humà ja que el començament, aquest control, no el posseïen ni per sobre dels animals. “Pero las investigaciones no han avanzado lo suficiente en esta dirección como para proporcionar la información necesaria. Con nuestros conocimientos actuales el resultado principal puede obtenerse mediante la selección de inventos y descubrimientos que puedan proporcionar suficientes pruebas de progreso para caracterizar el comienzo de sucesivos períodos étnicos”.A través del coneixement que tenim actualment, ens decantem més cap a la divisió d’aquests estadis mitjançant els invents i descobriments dels grups humans que no pas de les arts de subsidència.
Tylor
Edward Burnett Tylor va ser un antropòleg anglès. La seva obra cabdal va ser Anthropologyal 1871. Segons Tyler la civilització s’ha desenvolupat passant per tres etapes: Salvatgisme, Barbarisme i civilització. Tenia una ideologia “racista” on situava les comunitats europees en l’estadi més alt de civilització.
La qüestió proposada a classe va ser:
- Identificar frases on s’està aplicant algun dels paràmetres evolucionistes i classificar-los amb els 4 conceptes de l’evolucionisme.
La primera frase on s’està aplicant un paràmetre evolucionista és “In the first place, the facts collected seem to favour the view that the wide differences in the civilization and mental state of the various races of mankind are rather differences of development than of origin, rather of degree than of kind”.Com bé diu aquesta frase, les societats es diferencien per la seva forma de desenvolupar-se i no per la raça o l’origen d’aquestes. Aquesta idea estaria dins del desenvolupament de les societats a través d’estadis evolutius.
Aquesta oració “when we find the dwellers in the ancient lake-habitations of Switzerland, and the modern New Zealanders, adopting a like construction in their curious fabrics of tied bundles of fibre, the similar step thus made in different times and places tends to prove the similarity of the minds that made it”o aquesta “For if the similar thing has been produced in two places by independent invention, then, as has just been said, it is direct evidence of similarity of mind”ens reafirmen que la similitud de les ments entre diferents societats és evident i que no és necessari el contacte entre elles: Unitat psíquica dels éssers humans.
“The state of things which is found is not indeed that one race does or knows exactly what another race does or knows, but the similar stages of development recur in different times and places”es refereix a que hi pot haver cultures que passen pels mateixos processos evolutius en diferents moments i en diferents llocs; concepte d’universalitat.
La teoria evolucionista també diu que les condicions mediambientals influeixen en el progrés d’aquestes societats: “We might reasonably expect that men of like minds, when placed under widely different circumstances of country, climate, vegetable and animal life, and so forth, should develop very various phenomena of civilization, and we even know by evidence that they actually do so”.
Segons Tyler el desenvolupament de les civilitzacions inferiors han set dirigint-se, generalment, cap endavant però, ocasional i localment s’han vist intervingudes per els resultats de les influències destructores: “ I venture to think the most reasonable opinion to be that the course of development of the lower civilization has been on the whole in a forward direction, though interfered with occasionally and locally by the results of degrading and destroying influences.
Finalment, Tyler distingeix 3 vies o maneres per les quals els diferents grups humans han anat passant d’un estadi a un altre: “ Three ways are open, independent invention, inheritance from ancestors in a distant region, transmission from one race to another”.
Nilsson
Sven Nilsson va ser un arqueòleg suec. L’obra més important d’aquest autor va ser The primitive inhabitants of Scandinavia.
La pregunta proposada a classe del text de Nilsson va ser:
- A quina de les 3 vies de Tylor pertany el canvi d’un estadi a un altre del text de Nilsson.
Tots els canvis d’estadi que proposa Nilsson, és a dir, de salvatge a pastor, de pastor a agricultor i d’agricultor a civilització són per invenció independent; endogenisme. L’expressió clau que utilitza Nilsson contínuament és “ convertir-se en”.
L’ARQUEOLOGIA PROCESSUAL
(Anys seixanta)
PREMISES
- Perspectiva Universal-> base: antropologia neoevolucionista, rebutja el particularisme.
- Eliminació del fòssil director: canvi radical al valor que se li dona a la cultura material.
- Teoria sistemàtica-> centre de l’anàlisi arqueològica: societats enteses com a sistemes.
- Explicacions endogenistes-> deixar el factor extern com a fenomen de canvi.
- Mètode deductiu-> primer es fan les hipòtesis i després es validen o es canvia d’hipòtesis. NO té caràcter inductiu, és a dir, no es fan les hipòtesis a partir de les evidències, de les dades arqueològiques, sinó que primer es fan les hipòtesis.
Es deixa d’utilitzar el fòssil director com a base principal per definir una cultura. En l’arqueologia processual es dóna la màxima importància a l’instrumental, a la funció, a la lògica.
Per exemple: què fan, quina funció tenen els dòlmens? L’arqueologia Processual li dóna importància, contràriament al corrent historicista, la ubicació dels dòlmens: se’n adonen que estan ubicats en llocs estratègics, intencionadament, segons l’arqueologia processual -> creien que la seva funció principal era de marcadors de territoris, fronteres: segurament degut a la competència entre comunitats, control de les seves zones de pastura (…) possiblement perquè començaven a ser masses: creixement demogràfic causat per el benestar del moment (canvis interns).
Passa el mateix amb el vas campaniforme, segons l’arqueologia processual, el vas era un marcador de prestigi, d’estatus.
Un altre exemple. A les terres de Ponent, l’urbanisme va sorgir no per contactes externs, com a les terres de l’Ebre (fenicis), sinó per un motiu intern. L’explicació de l’escola d’Arqueologia processual és que és degut a un increment demogràfic. Els canvis, segons l’arqueologia processual, són deguts a canvis interns, com seria un augment demogràfic i no pel contacte extern (fenicis).