Sigui pe fas o per nefàs, en les pregoneses de les Guilleries, precisament les guilles hi són des de temps avials, com ho demostren aquestes noves imatges en què un parell de guineus van «caçant» les llepolies que troben prop de l’era d’una masia en plena nit i, aquest cop, en technicolor!
«La Terra batega», els podcast de defensa del territori I «Un assumpte elemental»
[Idea original de Maria Borràs i Liliana Moreno. Fotos de Montserrat Escayola.]
La Terra Batega: apunts per un món mobilitzat, són 4 podcasts sobre emergència climàtica, lluites i resistències fets a partir del treball de camp que Maria Borràs ha fet durant l’any 2023 passat amb tot de col·lectius de defensa del territori arreu del país.
Aquest treball vol fer d’altaveu dels moviments que s’estan articulant a Catalunya per tal de crear sinergies entre els moviments socials, l’acadèmia i la societat civil i així traçar camins conjunts cap a una transformació del sistema. Tenen la intenció també de situar-nos al nostre territori, de saber què hi està passant, quins col·lectius posen els seus cossos en la lluita per la defensa de la terra i quines resistències s’hi tracen per a fer front a conflictes que apareixen de nou i d’altres que ja fa anys que patim.
Els testimonis que hi apareixen no estan identificats per manera de preservar-ne l’anonimat.
El projecte ha estat finançat per l’Instituto de las Mujeres sota la convocatòria Subvenciones públicas destinadas a la realización de investigaciones feministas, de género y sobre mujeres 2022, dins del projecte FEMART: “Género, conflictos socio-territoriales y cambio climático: una exploración desde el arte y la perspectiva ecofeminista” (14-7-ID22).
Com a cirereta del pastís de La Terra batega, els passats dissabtes 6 i 26 d’abril la companyia No me olvides va presentar a la sala Cincómonos, del carrer Roger de Llúria de Barcelona, l’obra Un assumpte elemental —teatre elemental basat en testimonis de la via real i natural—, en què les actrius Li Morenita i María Heras, l’una colombiana i l’altra madrilenya, van esforçar-se amb èxit a dir en bon català i representar, precisament, la veu dels qui defensen la terra des de quasi l’anonimat: veus, silencis, pors i esperances per la justícia ambiental, una crida a la reflexió des de la comèdia, la poesia i la ironia basada en la investigació de Maria Borràs.
[LLIBRES] «En encesa espera», de Benet Salellas, es presenta a Vic
[Notes de Xavier Borràs | Fotos de Montserrat Escayola.]
El passat dilluns, 18 d’abril, es va presentar al Casino de Vic el llibre de l’advocat gironí Benet Salellas En encesa espera (Tigre de Paper, 2024), anomenat, també, el «true crime d’Estat del 92», ja que conta, quan es vivia la febre olímpica, la detenció d’una quarantena d’indepedentistes l’estiu de 1992 durant l’anomenada Operación Garzón. La presentació —moderada per Jordi Vilarrodà davant un nombrós públic—, va anar a càrrec de Ton Granero, Pep Cumeras, Roser Iborra, Pep Musté i el mateix Benet Salellas.
Cal recordar que mentre a la «superfície» la societat de l’espectacle gaudia amb l’eufòria esportiva, a les entranyes de l’Estat, a les garjoles de la Guàrdia Civil, aquells arrestats eren cruelment torturats i maltractats.
En les pàgines del llibre s’hi relata aquesta experiència —provinent, majoritàriament, dels arxius del pare d’en Benet, el també advocat Sebastià Salellas— i com allò que cercava trencar-los i destruir-los per sempre més va ser capgirat per una persistent campanya de denúncia culminada amb una condemna del Tribunal d’Estrasburg al Regne d’Espanya per no haver investigat el que els havia passat.
Les diferents mirades, les distintes reaccions i la pluralitat de vivències al voltant del cas hi desfilen de forma entrelligada com una teranyina que va del present al passat recorrent el país, evocant-ne els p protagonistes, dialogant-hi, de vegades en primera persona, de vegades escoltant-los o recuperant-los del sumari judicial…
Tot plegat, amb l’objectiu de construir un mosaic integral i diacrònic a partir d’uns fets que van marcar una generació i que avui serveixen per entendre més bé el present i els possibles embats del futur.
Una crònica d’uns fets repressius que van marcar una generació de l’independentisme i que serveixen, avui, per entendre més bé el present i els possibles embats del futur.
[VERSOS] Sonet a la vida
[Poema i fotografia de Gabriel Salvans.]
Als 98 anys i al bon humor d’en Joan Sala.
Al llarg dels anys la vida et porta a ports
on pots conviure i tastar diferents
plaers, costums on trobar el gust d’aprendre
a trobar-te amb tu mateix i altres tu
que comparteixen aquest món que batega,
tan a prop roda, i prou sovint amaga
la realitat davant mateix dels ulls,
a l’alegria de ser aquí amb l’ara.
A cada port que arribes hi vas sol
a dur i a rebre, no pots fer intercanvi
sense donar de cor alguna cosa.
La vida val el que l’amor hi posa
a un cantó de la balança. A l’altre
hi ha tot un món per escampar la boira.
[LES NOSTRES ERMITES] Sant Pere d’Aüira
En el punt més alt de la crestallera que separa la vall del Merdàs i la del Freser al Ripollès hi trobem un airós cap de serrat (. m) on s’assenta la bonica ermita romànica de Sant Pere d’Aüira.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, amb absis semicircular sense ornamentacions. Té un campanar d’espadanya amb dues obertures i manté la portalada original amb un arc de mig punt. A mitjan segle XVII s’hi afegiren dues capelles laterals a costat i costat de la nau que donen a la planta l’aparença de creu llatina.
Documentada el 1150, va ser consagrada pel bisbe de Vic, Bernat Calbó, el 5 de setembre de 1235.
S’hi pot pujar des de Campdevànol per una pista rural que surt des del cementiri del poble i en uns 6 km arriba a la zona d’esbarjo que hi ha prop de l’ermita, després de superar amb un seguit de giravolts la baga del coll de la Batalla.
La seva privilegiada situació ofereix una panoràmica extraordinària de les muntanyes de la zona i, també, permet continuar pels camins que comuniquen els indrets llegendaris del comte Arnau, passant per la collada de Grats, on va caure ferit el general Prim en la Primera Guerra Carlina.
El seu aplec se celebra cada any el diumenge després del dia de sant Pere.
[VIDEOALBUM] Pedalada de Roses a Cadaqués
[Fotos i vídeo de Ramon Comella.]
En aquesta ocasió, en Nan, en Toni, en Gabriel i en Ramon van fer anar les cames amb la bicicleta en una volta entre les belles poblacions altempordaneses de Roses a Cadaqués (en viatge d’anada i tornada) el desembre de 2023.
Via Laietana
[Un article de Nan Orriols.]
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha confirmat que el Gobierno de España tramitarà l’expedient a través del qual diverses entitats i víctimes de la dictadura franquista demanen que l’edifici de la Policia Nacional de via Laietana sigui considerat un lloc de memòria democràtica.
La pretensió del Gobierno és que la Policia no abandoni l’edifici. És com si declaressin culpable el teu violador però t’obliguessin a dormir amb ell. Volen fer passar bou per bèstia grossa, donant a entendre que la Policia espanyola ara és democràtica i oblidant la violència de l’1 d’Octubre.
La realitat és clara i contundent: l’estat espanyol vol que recordem que totes les tortures, violacions i crims d’aquesta comissaria no es van executar perquè Espanya fos una dictadura, sinó que es van dur a terme contra una comunitat que no acceptava ni el franquisme ni la monarquia ni la Constitució espanyola, herència directa del dictador Franco.
Si tenim present que, en bona part, el poder judicial espanyol també és una herència de la dictadura i actua amb impunitat contra els que no acceptem la monarquia i la Constitució i volem la independència, entendrem les declaracions de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, que va estar dos anys a la presó i va sortir-ne sense càrrecs. Rosell afirma que el van empresonar per independentista i explica que Espanya, a diferència d’Itàlia, no té unes màfies com la napolitana o la siciliana, sinó que, a Espanya, la màfia és l’Estat.
Cert. Aznar, Zaplana, Rato, Ayuso, Florentino Pérez, Felipe González…, saquegen el país, i el que els interessa és mantenir com sigui els privilegis herència del franquisme. En fi, la comissaria superior de la via Laietana recorda això, i volen que sigui per sempre. In saecula saeculorum. Amén
Vegueria Penedès: moments!
[Un article de Jordi Sánchez.]
En l’urbanisme també existeix l’abans, el durant i el desprès, adverbis per tenir en compte.
Abans
El planificador parteix d’informacions fins avui, tot tenint en compte els límits i les configuracions físiques, població, cultura i tradicions, espais naturals, conreus, zones i espècies protegides, infraestructures i usos en general, així com condicions ambientals de tot tipus. És el moment de la recerca.
Durant
És el moment de la reflexió, de la interpretació de la recerca i de les experiències acumulades en el camp de l’urbanisme, per tal de no cometre errors sobre resultats tangibles i elaborar una proposta sostenible.
Després
Ja no és mirar enrere, és mirar el present i el futur. Un futur que queda taxat en temps, economia i petjada ecològica. És veritat que els codis senyalen períodes d’execució, avui anomenats sexennis, però sempre pendents de la influència global.
Referits els moments, cal preguntar-nos:
Qui té la governança?: el poble?, els polítics?, els redactors de la proposta?. Sembla que la resposta ens hauria de dir que tots. Sí, però no.
Vejam, la proposta és un treball tècnic, científic, acadèmic, però en el seu tràmit preveu que el poble pugui escoltar, comprovar i opinar mitjançant al·legacions. Els redactors informaran si són o no adequades i si s’ajusten a la legalitat vigent. Però, el quid de la qüestió és que la decisió final serà la dels polítics. Algú pot dir que representen al poble (eleccions). És veritat, i per això es tan important i necessària la participació ciutadana, el que avui es diu la societat civil.
Participar, com deien entre els grecs, vol dir ser ciutadà; compromís individual i col·lectiu.
El proper dia 15 de maig de 17:30 a 19:30 h al Vinseum de Vilafranca es donaran explicacions sobre el document posat a tràmit: «Avanç de Pla Territorial Parcial del Penedès i del Catàleg del Paisatge del Penedès».
No hi podem faltar, cal escoltar el que és proposa avui. Afecta l’avui i el demà.
Quan no se sap on anar, primer cal parar, reflexionar i planificar, un axioma evident.
Així ho veig.