[ART] Gabinet enciclopèdic, de Quim Domene

[Redacció.]

Aquest dissabte, 5 d’octubre, a migdia (12:00 h), s’inaugura l’exposició «Gabinet enciclopèdic», de Quim Domene (Olot, 1948).

Habitualment, l’artista Quim Domene estructura les seves obres en sèries temàtiques, és a dir, utilitza el mateix format, suport i tècniques a partir d’una temàtica conceptual que les unifica. Les sèries, habitualment, també volen establir un diàleg en el lloc on seran exposades.
Per aquesta exposició a l’Espai Art60, cada obra a perdut el seu conjunt seriat al qual pertany. Unitàriament, cada obra forma part de grups que no li són propis, com una mena de mestissatge artístic, encara que també es presenten per famílies agrupades.
El caos està ordenat com un gran fris visual, a la manera dels gabinets de curiositats o de les cambres de les meravelles. Es tracta d’una col·lecció enciclopèdica de treballs de l’autor, que formen part del seu univers visual i l’acompanyen en el seu Espai de treball.
Els gabinets de curiositats es van començar a popularitzar entre classes benestants els segles XVI i XVII. Eren col·leccions d’objectes de tota mena -especialment els més rars i exquisits-, però també objectes artístics, amb la voluntat d’intentar classificar o encapsular les novetats que s’anaven descobrint.

La disposició de tot el conjunt, també recorda la construcció d’un cadàver exquisit, joc poètic i visual que utilitzaven els surrealistes per estirar el fil d’una primera imatge, però aquí respon més a un resultat visual que no pas semàntic.

Quim Domene i Berga

Artista visual. Es va iniciar com a dissenyador gràfic, però ràpidament el seu treball va derivar cap a la pintura i altres disciplines artístiques. Actualment practica diferents disciplines, especialment la pintura combinada amb altres tècniques, però també la fotografia, la reprografia, les instal·lacions i l’escultura, aquesta última sobretot en la realització d’obra pública. Les seves obres s’estructuren en sèries temàtiques i estilístiques. Des de l’any 2005 ha treballat de manera intermitent en la sèrie Cartes a Kurt Schwitters.

A partir de 1968 comença a exposar amb diversos col·lectius: Grup d’Ara, Assemblea d’Artistes de la Garrotxa i Olot temps de ruptura.

L’any 1974 comença a exposar individualment en diferents ciutats de Catalunya i Espanya: Olot, Figueres, Banyoles, Blanes, Palafrugell, Tossa de Mar, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Vic, Granollers, Reus, Elx, Palma de Mallorca… A partir de 1980 i fins a l’actualitat realitza exposicions individuals en diferents ciutats d’Europa: Hannover, Kassel, Sttutgart, Düsseldorf, Friedberg, Köln, Bonn, Kamen, Möln, Wunstorf, Eckernförde… (Alemanya); Stockholm (Suècia); Zürich, Bern, Zug, Wil (Suïssa); Wien (Àustria); Bordeaux, Grignan, Toulouse, Nîmes, Céret i Montpellier (França); Odense i Copenhagen (Dinamarca).

Té publicades diverses monografies personals de la seva obra amb textos de Francesc Miralles, Eulàlia Janer, Joan Barril, Lluís Monreal, Carme Ortiz, Josep Maria Fonolleras, Miquel Martí i Pol, Glòria Bosch, Jaume Fàbrega, Jordi Pujiula, David Santaeulària, Eudald Camps, J. N. Santaeulàlia, Maria Domene, Xavier Antich, Pilar Parcerisas…

El 1991 exposa individualment a New York (EUA) i des de 1998 al Japó: Kobe, Osaka, Tokyo, Kyoto, Okayama i Ashiya. Té publicades diverses monografies personals de la seva obra amb textos de Francesc Miralles, Eulàlia Janer, Joan Barril, Lluís Monreal, Carme Ortiz, Josep Maria Fonolleras, Miquel Martí i Pol, Glòria Bosch, Jaume Fàbrega, Jordi Pujiula, David Santaeulària, Eudald Camps, J. N. Santaeulàlia, Maria Domene, Xavier Antich, Pilar Parcerisas…

Ha participat en diferents edicions de les fires ARCO i ESTAMPA a Madrid i a les fires internacionals de Barcelona i València; Hannover i Kassel (Alemanya); Montreal (Canadà); Buenos Aires (Argentina); Osaka (Japó); Montpellier (França) i Copenhaguen (Dinamarca).

Ha realitzat intervencions artístiques en espais urbans d’Olot, Girona, les Preses, Riudellots de la Selva, Calella de Palafrugell, Palafrugell, Cassà de la Selva, Figueres, Begur, Tordera, Céret (França)… per a un hotel de Praha (República Txeca) i escenografia per al National Theatre de London (U.K.).

Vegeu-ne algunes obres.

[LLIBRES] Poemes, epopeia i odes de lo somni i la mar, de Nan Orriols

 

Cliqueu damunt la imatge per descarregar-vos el llibre.

[Notes de Xavier Borràs.]

Just surt del forn aquest nou llibre de Nan Orriols, Poemes, epopeia i odes de lo somni i la mar, editat per Cal Siller i amb disseny i maquetació de Toni Casassas. Aquest nou llibre de l’autor, entre d’altres, de Dibuixos, Indi, Estim o Som mentida és basa en textos i il·lustracions de l’autor d’un eclectisme quasi poètic, basat en experiències, històries i somnis, amics, coneguts i saludats, a més de totes les cuques, bèsties i bestioles que acompanyen Orriols en les seves aventures.

«Aneu a un racó amagat i llegiu tranquil·lament el llibre —ens diu la prologuista Martina de Montgrony—, sense presses, sense música, i tot d’una veureu que el temps s’atura i que els personatges que no sabeu qui són apareixen al vostre costat, i hi mantindreu llargues converses de dies i dies i fins i tot d’anys. Això és el llibre. Finalment, coneixereu Akhenaton, el faraó que va explicar que l’únic déu era el sol. Evidetnment, el van acusar d’heretge i els sacerdots el van assassinar. Só, com passa avui, any 2024.»

A banda l’esotèric pròleg, el llibre es divideix en una quinzena de capítols agrupats en tres apartats, fins a un total de 110 pàgines.

«He escrit el llibre amb Dalí, Picasso, Ruyra i molts d’altres, i també acompanyat d’amics, quitxalla de totes les edats i sargantanes. El cert és que tot ha estat un somni que m’agradaria allargar encara un xic més…»

Aquest nou lliurament de Nan Orriols es presentarà, en primícia, a la 5a Trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres a Perafita aquest 20 d’octubre a migdia, i, posteriorment, més formalment, a la galeria Espai Art60, de Sant Joan de les Abadesses, el dijous 24 d’octubre a les 19:30 h (carrer Mestre Andreu, 7).

Podreu llegir i admirar aquest nou llibre de Nan Orriols si us el descarregueu en pdf, de franc, des d’aquest vincle.

[VIDEOALBUM] Pedalada per les Terres de l’Ebre

[Video i fotografies de Ramon Comella.]

El 27 i 28 de maig de 2024, en Nan, en Toni, en Gabriel, la Victòria i en Ramon van fer aquesta pedalada per les Terres de l’Ebre de Xerta a Bot, per la via verda que segueix el trajecte de l’antiga ruta ferroviària anomenada de la Val de Zafán.

5a Trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres a Perafita

[Redacció.]

Un altre any, novament —i ja en van cinc!—, aquest 2024 els escriptors, Il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres es trobaran al Parc de la Font Nova per a celebrar aquesta festa literària tan particular. Serà el diumenge, 20 d’octubre, en una matinal de les nou del matí a la una del migdia.

Les dues primeres hores serviran per a preparar les parades de llibres de vell i del autors participants que vulguin portar-hi la seva obra. Llavors, serà temps per parlar, veure, compartir i fins i tot esmorzar.

A les 11, i fins a la 1, temps per a recitar, contar i presentar. Entre d’altres activitats, es presentarà, en primícia, el nou llibre de Nan Orriols Poemes, epopeia i odes de lo somni i la mar.

A quarts de dues es despararà i es clourà la trobada fins l’any vinent.

[LES NOSTRES ERMITES] Sant Andreu de Gréixer

[Text i il·lstració de Ramon Orriols.]

Es tracta de l’església del petit poble de Gréixer, del municipi de Guardiola del Berguedà, situat en un marc incomparable al peu de les espectaculars Penyes Altes del Moixeró. Si bé actualment és aprop de la boca sud del Túnel del Cadí, en l’antigor era la important cruïlla dels camins que, des del Berguedà i l’Hospitalet de Roca Sança, trascollaven cap a la Cerdanya pel coll del Pendís i pel coll de Jou.

L’edifici preromànic fou substituït per l’actual a mitjan segle XI i ampliat el segle XII. Consta d’una única nau rectangular coberta amb volta de canó, i absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. La teulada és a dues aigües amb teula àrab mentre que l’absis és de llosat de pissarra. Sobre el mur de ponent hi ha un petit campanar d’espadanya amb dues obertures on es troben les campanes. La porta d’entrada adovellada en arc de mig punt, conserva els ornaments de forja originals després de la restauració efectuada el 1957.

Tot i que és a tocar de la carretera C-16 que va cap al Túnel del Cadí, per on hi ha una petita entrada, el camí natural d’accés surt a l’esquerra de la carretera BV-4024, que va de Bagà a Coll de Pal, en un trencall que hi ha a 4’5 km i que per una estreta pista arriba el poble en uns 400 metres.

Screenshot

Timbaler del Bruc

[Un article de Nan Orriols.]

 

Durant la Guerra del Francès, amb el seu timbal i ajudat pel sometent que coneixia el terreny, Isidre Lluçà i Casanoves —fill de Santpedor com l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola— va vèncer l’exèrcit francès. Una divisió francesa de 3.800 homes en va perdre més de 400 i van ser perseguits en direcció a Esparreguera. La llegenda explica que els francesos, en sentir el timbal d’Isidre Lluçà, van creure que s’enfrontaven a un exèrcit molt superior. Amb els meus amics d’escola i amb la família sempre comentàvem que, si el timbaler del Bruc s’hagués tocat els pebrots i s’hagués oblidat de portar el timbal, ara seríem francesos.

Pedro Sánchez, nascut a Madrid, polític que sempre ha cobrat de l’erari públic, no té timbal però es dedica a l’encanteri de serps amb resultats excel·lents. Ara, donat que els jutges se li resisteixen, perquè el poder judicial encara és més del règim del 1939 que el mateix PSOE, vol aprovar lleis de transparència per tal que dels mitjans de comunicació se’n conegui la propietat, les subvencions que cobren i la publicitat institucional que reben. Fum, fum, fum. I, tot, perquè van acusar la seva esposa, Begoña Gómez, de tràfic d’influències.

Llavors, el president Sánchez, molt enfadat, va començar a parlar de la «máquina del fango», després de prendre’s unes vacances de cinc dies per reflexionar si valia la pena continuar fent política en aquest país on tot són fake news i punyalades per l’esquena. Amb actitud ferma va agafar el tambor i els bastons i va començar la seva lluita contra el món sencer; i es va inventar una llei que parlés de regeneració democràtica, sense recordar els espionatges amb el sistema Pegasus contra polítics catalans, ni les notícies falses inventades per la policia patriòtica i els mitjans de comunicació franquistes que van acusar els presidents Pujol i Mas, Xavier Trias i qualsevol polític independentista.

Begonya Gómez, intocable. El PSOE, intocable. I a tots els que «quieren romper España» se’ls aplica la «ley de fugas» i la de «vagos y maleantes». Per al PSOE, la comissaria de via Laietana és el temple de la regeneració democràtica, mentre el ministre Marlaska brama: «Lástima que no se pudiera detener a Puigdemont». Sí, «atado y bien atado».