[Un article de Nan Orriols.]
Aquests dies de tardor vaig molt al bosc i a les muntanyes més altes del Pirineu o de les cingleres de les Guilleries. No veig les gavines a centenars o milers amb estelades, tampoc els senglars i cabirols. Veig que ningú no imposa res. He preguntat als corbs i als pardals si tenien constitució i m’han mirat de trascantó i m’han deixat per boig. Sort que ens coneixem i demà ja no recordaran res.
Per a les alzines, avellaners, mosquits, rovellons i aufranys, tots els dies són per la independència. Si fa fred o bufa el torb, els lluers baixen a la Plana i les àguiles marcenques i els aufranys se’n van a l’Àfrica a passar l’hivern.
Un savi filòsof dels que van fer creure que l’home podia ser diferent de les bestioles va dir que estava convençut que l’única infelicitat de la vida rau en el fet de creure que la infelicitat existeix.
D’acord, així és com pensa la meva gossa Indi i les vaques que veig pasturar cada dia, però jo i tots els humans no som altra cosa que uns miserables sàpiens que tenim lleis, reis, exèrcits i policies amb porres per fer complir les lleis imposades per la força, i obeir reis i governs que exerceixen sempre una verdadera tirania imposant fronteres, límits i esclavatge. Volen que els pardals cantin com els rossinyols, i que els bolets floreixin arreu per al goig dels súbdits esclaus.
Deia el savi: «Estic malalt? És part del meu destí. Estic carregat de deutes? Tard o d’hora els pagaré». Continua Luci Anneu dient que, si la casa està a punt d’ensorrar-se, el que compta és que encara no s’hagi ensorrat. Bé, qui és més savi? El bernat pescaire o Luci Anneu?
Fa molts anys ja que vaig entendre que qualsevol ésser viu de la Terra és més intel·ligent que els sàpiens, i és per aquest fet que moltes espècies ens sobreviuran.
Acabo. Aquests dies he anat a votar per la independència. He plorat, he sentit i m’he emocionat. He abraçat amics que pensen diferent i he somiat.
Hem fet guerres, farem guerres i amenaçarem i ens amenaçaran, i ens plouran dogmes, reis imposats i esperpents vestits de democràcia. Un desastre.
I tot perquè ens autoanomenem «sàpiens».