[Text, fotografia i veu de Gabriel Salvans.]
En posar la targeta a la màquina del banc
se m’han remogut remordiments
oblidats, mals pensaments, retorçades
idees i, de sobte, tot ha aparegut
amb una claredat extrema, com
si fos ahir mateix que a l’avinguda
Espanya de Palafrugell, a les divuit
hores i cinquanta-un minuts, ho recordaré sempre,
la mà del company de l’agent mil cent vuitanta-cinc
em va fer el gest d’aturar-me a la vorera.
Feia cara de pa de ral quan al treure el cap
per la finestra, el company del de la mà diu:
— Vostè ha envaït el meu carril. El vaig mirar,
amb cara de desconcert i de pocs amics,
als ulls, per dir-li que sí, que el carril també
era el meu i que em semblava que hi tenia lloc.
Sembla que mirés com escriu en Josep Pla
al Carrer Estret…, que des del centre del carrer
no es vegi ni l’entrada ni la sortida.
Em va treure la llana del clatell per una altra fotesa.
Té dret a reclamar, em va dir l’agent mil…
Però he pensat en el bon dia que vam passar
menjant garoines amb uns bons amics,
i les punxes punxen quan les espremen.
Que a l’ajuntament tenen prou feina i
m’ho he passat prou bé escrivint la història.
I pagant sant Pere canta al Carrer Estret.
Els punts…, si no en tinc, n’anirà coix el poema.
La Cambra, 2023