[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
a la Montse Casas
En un moment inesperat l’amiga
se’n va sense ni tan sols un adeu,
es tensen els fils nuats amb el temps,
i dol, i tant, com dol assimilar
que res és per sempre i que tot segueix
com si fos una línia contínua
a la novel·la on anem escrivint
la vida, que veus i vius i trasbalsa.
Tres quarts de tres, tot passa tan de pressa!
De les vuit que m’he aixecat i vestit,
sense enraonar amb els gats, i he marxat
a Ràdio Roda a llegir Kavafis.
El dia de Sant Jordi ho comentàvem,
recordo prou bé els llibres a la mà.
A tres quarts de tres, he sabut el que
a les vuit ja sabien els carrers.
Només un segon per rompre una vida.
Tres quarts de tres, com passen les hores!
Tres quarts de tres, com passen els anys!
Com un assaig per una estrena mai
prevista, ni l’hora durà el cartell,
queda gravat als sentits llum i fosca.
Plora poesia, Sant Martí Xic.
Gabriel Salvans
Poemes en tres temps, 2025
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.