Després dels indults…, «ni pa ni vi»

Pedro Sánchez amb els altres membres del seu govern a la Moncloa. [Foto: @sanchezcastejon.]
[Un article de Jordi Sánchez.]

Avui cal preguntar-se qui està disposat a perdre el que té per a aconseguir la independència. Aquesta pregunta és molt de casa nostra, per tant ara és el moment  que el  52% de catalans que estan a favor de la independència ens hem de continuar preguntant amb quin lideratge, quina estratègia, quins mitjans i quin calendari?

Si aquestes qüestions no es poden contestar, cal llavors continuar preguntant on anàvem el 1r d’Octubre? No val a dir «Espanya no ens deixa», perquè llavors voldria dir «ingenuïtat» manifesta.

Faig aquestes reflexions perquè el president Sánchez fa pocs dies en el Congrés li va contestar al diputat Rufián (ERC) «El PSOE nunca aprobara Cataluña fuera de España…, y nunca es nunca». Davant tal manifestació em va vindre a la memòria el què em digué un vell pescador de Calafell:  «Jordi, de l’Ebre cap a garbí…, ni pa ni vi». El lector que apliqui el valor d’aquesta frase.

Expressions desafortunades

Durant el darrer discurs de Xi Jinping en la celebració dels 100 anys del Partit Comunista, va advertir: «Les potències estrangeres rebran un cop al cap…, si intenten intimidar o influir en el país»; és més, digué: «Xina amenaça amb un bany de sang a qui la fustigui, oprimeixi o subjugui».

Aquestes expressions són molt desafortunades i no és el camí de diàleg amb qui té una opinió diferent a la teva. La força en el llenguatge també té límits que no es poden traspassar.

Pel que fa a la mesa del diàleg entre el govern d’Espanya i el govern de la Generalitat, em sembla oportú que el president Sánchez faria bé ser més pragmàtic i més moderat en el llenguatge, ja que ja ha hagut de canviar el seu discurs diverses vegades; senzillament, perquè la política es això, allò del possible, i si s’ha de canviar quelcom es canvia, perquè les lleis les fem les persones i les persones poden adaptar-se als temps que vivim.

Reflexió personal

La vida m’ha demostrat que al llarg del temps viscut s’han produït molts canvis i els mandataris també poden constatar que això és així. Conclusió: cal valorar la següent frase: «Ponga su cerebro en funcionamiento antes que la lengua en movimiento» —ho he posat en castellà perquè ho entengui tothom—, ja que tot es pot canviar, però el que s’ha dit s’ha dit i això es difícil d’esborrar. El que per a mi està molt clar és que  les catalanes i els catalans estem tips d’allò de ser cornuts i pagar el beure.

Alguna cosa tenim dret a fer, dic jo.

Així ho veig.

Neollengua i plandèmia: una aproximació des de l’enginyeria lingüística

En la neollengua, «pandèmia» significa «pla elaborat per al control social mundial amb l’objectiu d’aplicar l’Agenda 2030». [Foto: 3/24.]
[Un article de Xavier Borràs.]

Sota la influència dels coneixements que escampa de franc l’escriptora i lingüista catalana Carme Jiménez Huertas en relació amb la neurolingüística i la plandèmia o panicdèmia, em complau d’oferir als lectors de La Resistència una taula comparativa (que trobareu aqui sota mateix), en què ens podem adonar de com, des del discurs públic, s’utilitzen els mecanismes del llenguatge per a la fixació de creences, la generació de respostes emocionals i la manipulació i control social.

George Orwell ja ens en va fer una punyent introducció al NewSpeech (NovaParla) a 1984 i sembla que les coses no solament no han canviat sinó que han empitjorat a bastament per a malaurança de la humanitat, ara de bracet del necrocapitalisme biomèdic i la pornofarmàcia, amb l’aquiescència dels governs —corruptes i corruptors— i dels mitjans de comunicació subvencionats i sorollosament silenciosos de qualsevol altra veritat que no sigui la que els dicten els «[a]científics».

 

Terme

Neollengua

5G Armes tecnològiques de geolocalització de la població i control massiu de la informació.
TV Arma de propaganda del poder per a la manipulació i estultícia massiva de la població.
Confinament Arrest domiciliari i/o territorial de la població amb restricció de tots els drets i llibertats.
Contagis Èxit de les operacions de rastreig.
Debilitament econòmic Greu crisi econòmica pel tancament obligat de les empreses.
Distanciament social Prohibició de reunions familiars i amb amistats, destrucció psicològica i social per anul·lar mostres d’afecte humà.
Educació pública Igualitarisme de formes i adoctrinament obligatori.
Malalt Persona sotmesa a un estat de por aterridor.
Malalt asimptomàtic Persona sana a qui l’Estat tracta de convèncer que està malalta.
Estat d’alarma Acte mediàtic decretat pel poder per al control mental i emocional de la població.
Franja horària Toc de queda.
Mascareta (tapaboques) Morrió per a silenciar éssers humans que impedeix la lliure comunicació i la respiració (base de la salut); símbol d’obediència i submissió.
Ministeri de Defensa Ministeri de la Guerra.
Ministeri de Sanitat Ministeri de la Malaltia.
Nova normalitat Nou ordre mundial globalista i tecnòcrata.
OMS Organització Mundial Contra la Salut.
Pandèmia Plandèmia (panicdèmia): pla elaborat per al control social mundial amb l’objectiu d’aplicar l’Agenda 2030.
PCR positiu Persona que ha resultat positiva a un test sense especificar.

Respecte, si us plau, per als qui, amb argumentacions ètiques i científiques, no passem per l’adreçador ni volem ser víctimes sotmeses a aquest cafarnaüm; encara menys, inoculats amb vaccins experimentals que només als Estats Units ja han produït més de 6.136 morts, 21.800 hospitalitzacions, 51.575 pacients a les UCI i 387.288 reports d’afectacions secundàries, segons Open VAERS (Vaccine Adverse Event Reporting System).

 

Universitat de la Logística al Penedès

El Logis Penedès ha d’introduir l’Educació en els seus plans. [Foto: ND.]
[Un article de Jordi Sánchez.]

Catalunya té una ubicació estratègica per tenir una Universitat de la Logística, ja que és la connexió natural amb el mercat centreeuropeu i el seu territori és receptor de la part més important del flux de mercaderies provinents d’Àsia  al seu pas perl  canal de Suez i per a accedir al continent europeu. Per això, fa temps que es parla de fer el corredor del Mediterrani ferroviari des d’Algecires fins als Països Baixos.

Aquest corredor ferroviari necessita diferents parcs logístics en el transcurs del recorregut. Un d’ells és el previst al Penedès «el Logis Penedès». I ho és pel seu emplaçament al costat de l’estació intermodal de l’Arboç i les connexions de mobilitat al costat de les autopistes AP-7 (Pirineu-Andalusia) i AP-2 ((Pirineu-Lleida-Saragossa-Madrid i Saragossa-País Basc).

També, li és molt favorable l’excel·lent ubicació de proximitat en aquest corredor dels ports de València, Tarragona i Barcelona.

Com s’ha de fer?

Tota acció humana avui ha de tenir en compte la sostenibilitat i la preservació del planeta.

El  Penedès ha de protegir el sector vitivinícola, sens dubte, però també ha d’aprofitar les oportunitats per a posar en valor els productes que elaboren els empresaris. S’ha d’acabar tenint un territori ben estructurat, competitiu internacionalment i amb tots aquells complements que avui no té. Per això, és imprescindible que el territori vagi unit a la recerca d’un projecte comú.

El millor complement, la Universitat de la Logística

És, evidentment, el millor complement que podria tenir el Logis Penedès.

Seria la primera universitat dedicada a la logística. Els estudiants no contaminen i al territori li vindria molt bé la presència de joves universitaris situuats al Penedès.

El producte el tenim i és excel·lent, el paisatge protegit, també, i suficient bon clima, patrimoni històric tan material com immaterial, cultura-tradicions, personatges històrics singulars, bona gastronomia, etc.

Ara el que cal és que les dues universitats, la URV i la UPC, formin una unitat per a tirar endavant aquest projecte. El projecte urbanístic del Pla especial del Logis ja introdueix el que vam demanar el Consell Comarcal del Baix Penedès el 2007-2011: afegir  l’ús de l’Educació, tot concentrant un Parc verd entre el Campus Universitari i el casc urbà de Banyeres.

El territori es mereix una sortida a la situació actual.

Fa més de 10 anys que vaig proposar aquesta idea. No critico, aporto positivisme perquè tenim tots els elements a favor.

Així ho veig.

[VÍDEO] Salut mental

[Text i veu de Nan Orriols.]

Veig que ara parlen molt de salut mental. Diuen que el virus ha deixat moltes persones amb problemes greus. Diuen que els metges de capçalera recepten tot tipus de pastilletes per alleugerir el problema. Expliquen que els suïcidis han augmentat, també de la gent jove.

Segurament estem tots pirats. Com a espècie i col·lectivament, és evident. Ens autodrestruïm amb una espiral de consumisme que no volem aturar. Insecticides, herbicides, pesticides, purins… Mengem verdadera porqueria i som víctimes de les fantasies creades per a esclavitzar-nos. El problema és arreu. Sí, segur, estem malament del cap i també del cor.

El senyor Junqueras demana perdó als que van apallissar els catalans que volien votar en un referèndum el 1r d’octubre de 2017. Gelós, exhibeix enveja, una vanitat que el converteix en un monstre i un desequilibri emocional realment preocupant. Però, com estan de salut mental els senyors Aznar, Zaragoza, Marchena, González, el rei Felip VI i el seu pare, refugiat amb els seus amics dels Emirats Àrabs? I el president Aragonès, que saluda Pedro Sánchez en un acte de Foment del Treball per lloar el comte de Godó?

Sí, tots pirats. Ah, me’n descuidava! I també la senyora Colau i la senyora Ayuso! De fet, no sé qui és qui. Si podeu, aneu al bosc i escolteu els ocells. Mireu les muntanyes i els arbres i abraceu les criatures. Lluitar contra la bogeria és impossible. Sempre guanya.

El Cant del Poble

[Text de Xavier Borràs.]

Quan era menut, durant els primers viatges amb el 600 cap a Gandesa (Terra Alta) a l’estiu per anar-hi a passar unes dies de vacances, el trajecte es feia llarg i pesat —costes de l’Ordal, costes de Falset…— i recordo molt vivament com la mare i el pare ens animaven tot cantant velles i sàvies cançons, que apreníem de seguida, ens entretenien i ens feien passar l’estona quasi sense adonar-nos-en.

D’aquestes cançons tinc memòria grossa d’El Cant del Poble (lletra de Josep Maria de Sagarra i música d’Amadeu Vives, estrenada el 1931 per l’Orfeó Català), que mon pare va aprendre en les àrdues batalles militars, durant la guerra d’agressió contra Catalunya i que mai no va oblidar.

Sempre m’ha semblat, com li passa a tanta gent, que hauria de ser el veritable himne de Catalunya i no el mortuori i feixuc Els Segadors, que recentment ha estat objecte de befa en un acte institucional. I no solament per la lletra —animosa i vital— sinó, també, per la música, de ritme ancestral, arrelada i alegre.

Avui que la mentalitat d’esclau (espanyol) cada cop és més estesa —sigui una abraçada infecta, un menysteniment dels símbols, l’anorreament lingüístic o la desfeta total— la típica reacció de l’esclau, de ment colonitzada —a més a més— és d’assenyalar els qui els són crítics o plantegen alternatives viables, com és el cas d’aquest himne, que diu que «tenim els braços per defensar-nos»

Apreneu-ne la lletra, canteu El Cant del Poble i difoneu-lo:

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem,
cantem amb l’ànima!
Un crit i una sola veu:
visca la pàtria!

La nostra terra és redimida.
El gran moment és arribat.
Fora els ultratges. Lluny la mentida.
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta.
Vola sobre el front l’estel
de la senyera!

Tenim les venes per a estimar-la
i en la tempesta del combat
tenim els braços per defensar-la.
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

La mobilització mundial del 15-M

[Text de Blai Dalmau.]

Aquest dissabte, 15 de Maig, ha estat una jornada remarcable en la història de la llarga lluita per la llibertat.

No només perquè s’han complert deu anys de la irrupció d’una de les mobilitzacions populars més alliberadores que hi ha hagut en les darreres dècades, el Moviment 15M (1); sinó també, i sobretot, perquè ha tingut lloc una segona manifestació mundial per a defensar les nostres llibertats fonamentals (és a dir, la llibertat de moviment, la de reunió, la d’elecció, la de salut i la d’expressió) i en contra de les tendències mistificadores i maquiavèl·liques que s’estan imposant a gairebé tot el món en el context de la «Pandèmia».

La primera manifestació mundial d’aquesta mena va tenir lloc el passat 20 de març. Molts milers de persones van aplegar-se en més d’un centenar i mig de concentracions, en més de quaranta països, per comunicar públicament la seva voluntat de transformar aquesta realitat falsejada que ens oprimeix. (2)

Des de Canadà fins a l’Argentina, des d’Àustria fins a Sud-Àfrica, demà, 15 de Maig del 2021, s’ha sortit novament als carrers. Per la Pau. Per la Llibertat. Per la Salut. Per la Democràcia. Pels Drets Humans. (3)

A Girona, al migdia, es va formar novament una Cadena de Reflexions (4). Tot seguit, es balla i es cantà  en el context de dues Flashmobs de «Danser Encore», la cançó que ressona a les places de cada cop més llocs del món com a himne de la dignitat rebel i la resistència creativa (5). Entre una activitat i l’altra, es va fer un pícnic en un dels bonics parcs de la ciutat, i naturalment, els que van voler, van compartir idees, experiències, somriures, abraçades i petons.

Enfront de les derives despòtiques, distòpiques i destructives que darrerament estan prenent aquestes «democràcies» cada cop més fictícies, les persones que estem a favor de la Vida, és a dir, a favor de l’Amor, la Veritat i la Llibertat, no ens podem quedar de braços plegats.

La pronunciació política popular és més que pertinent.

És hora de restablir el nostre poder i estar a l’altura dels grans reptes que la història ens planteja. És hora d’assumir la nostra responsabilitat en el creixent col·lapse d’una civilització antivital i en la construcció d’una civilització provital. És hora, en definitiva, de millorar i madurar.

Podem? Volem? Ho fem?!


Notes | Enllaços

(1)
«La Clave está en Sol» (Videoclip-Documental, 10′)
«Balanç del 15M amb mires a l’emancipació» (Blai Dalmau Solé, 2012)

(2)
The Pushback: El Dia En Que La Humanidad Se Levantó (Documental en anglès subtitolat a l’espanyol)

(3)
Nota de Premsa «World-Wide Rally For Freedom 2.0»
Canal de Telegram de la Mobilització

(4)
Juntos por la Verdad (Documental sobre la Cadena de Reflexions de Girona)Grup de Telegram de la Cadena de Reflexions de Girona

(5)  
Videoclip Original
de la cançó “Danser Encore”, de HK i els Saltimbankis
Flashmobs de Danser Encore: Barcelona, Madrid, Bologna
Lletra de “Danser Encore” en català amb acords

El burro mort

Burro mort, civada a la cua.

[Versió de Xavier Borràs.]

Corre aquest text anònim per la xarxa, molt en la línia de La Resistència, i no ens en podem estar de respoduir-lo per al gaudi general, fins i tot per a descansar de tant de ruc i ruca que corren.


Una noia, la Lola, se’n va anar a un poble i va comprar un burro a un pagès per cin-cents euros. Van quedar que el pagès li lliuraria l’animal  l’endemà. Però l’endemà, el pagès li va dir:

— Em sap greu, Lola, però tinc males notícies: el burro se’m va morir ahir vespre.
— Bé —va dir la Lola—, llavors torneu-me els meus diners.
— No puc. Ja me’ls he gastat —va replicar el venedor.
— Bé, doncs doneu-me el burro —va dir-li la Lola.
— I per què el voleu, què en voleu fer? —va preguntar el pagès.
— El rifaré —va contestar la Lola.
— Esteu boja? Com voleu rifar un burro mort?
— Home, no ho diré pas que és mort.

Un mes després, el pagès es va trobar novament amb la Lola i li va preguntar:

— Què va passar amb el burro?

I la Lola li va explicar:

— El vaig rifar, vaig vendre 500 números a 20 euros cadascun i vaig guanyar 10.000 euros.
— I ningú no es va queixar? — va preguntar el pagès.
— Només el guanyador —va dir la Lola—, però li vaig tornar els seus 20 euros.

La Lola va créixer i es va fer política, fins a arribar a diputada, després senadora, després ministra i més endavant va tornar a ser senadora, i de la mateixa manera, va fer servir els diners de tots, diners que van anar a la seva butxaca. Tothom sap de quina manera…!

Una dona que durant la seva vida no ha treballat mai, ni ha fet res productiu, i ara és molt rica, perquè va trobar molts «burros morts» en el seu camí, i els va anar rifant a molta gent ingènua.

Però el millor d’aquesta història és que continua trobant burros morts per a continuar sent senadora.

No deixem que ens segueixin venent burros morts!

Estiguem alerta, obrim els ulls i —millor encara— les nostres ments, amb criteri i molt de sentit comú. Pensem en els que hem de treballar per a viure.

Potser podem ajudar que parin de vendre’ns burros morts tot compartint aquesta història.

George Orwell va dir:

«Un poble que vota corruptes, inservibles, cínics i traïdors, no és víctima, és còmplice.»

[ÀLBUM DE FOTOS] Un tomb per la riera de Sorreigs

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

[Text i fotos de Nan Orriols.]

Mentre fan el ridícul amb les vaccins i el president Sánchez, inútil personatge, practica el desgovern integral, nosaltres, jubilats tots sense vaccinar, donem un tomb de 45 km amb la bici elèctrica a principis d’abril. Sortim de Santa Cecília de Voltregà, pugem pel camí que segueix la riera de Sorreigs i anem a Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès. Dinem al roure de la Senyora, anem a Gallifa, al castell d’Orís, Quintanes i tornem a Santa Cecília.

Mentre una colla de biòlegs i naturalistes de sou públic van explicant que ja tenim llúdrigues en diferents indrets i fan vídeos de gripaus i granotes confonent els pobres administrats —perquè, sí, sempre parlen de natura, naturalistes, espais protegits i excrements explicats i retratats—, sí, deia que els pobres administrats són enganyats i creuen que salvem la «natura». Mentida, mentida, mentida.

Fent l’excursió veiem els camps sense insectes, els tractors carregats de tones i més tones de purins i, amagades arreu, centenars de granges de porcs, un dels animals més maltractats i productius del planeta.

L’excursió és bonica, però Verdaguer ja no podria cantar al gorg Negre. Acabo: savis de la natura, som a 8 d’abril i no hem vist ni una oreneta. Què voleu que mengin: insecticides i purins?