Pactes verds en temps de pandèmies. El futur es disputa ara (Libros en Acción, 2020), d’Alfons Pérez, és un llibre que analitza el model europeu del Green New Deal, amb el perills que s’assenti el model de creixement il·limitat amb els arguments del desacoblament absolut, els impactes d’aprofundir l’extractivisme per a aconseguir les matèries primeres crítiques per a la transformació verda i digital, i els riscos d’un sobreendeutament que reactivi mesures d’austeritat, ara més presents que mai.
Alfons Pérez —enginyer tècnic en electricitat i màster en sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)—, que participa activament a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) i la Xarxa per la Justícia Climàtica, escriu a la introducció:
«Encara no ens havíem recuperat de la crisi financera del 2008 quan, de manera totalment inesperada, un virus microscòpic i obstinadament contagiós va irrompre en les nostres vides i es va propagar pel món a través dels canals teixits per la globalització. El seu impacte en l’econo- mia ha estat sever, però culpar de tot la COVID-19 seria massa fàcil. La pandèmia ha accelerat l’arribada d’un nou cicle de crisi que mai no va desaparèixer del tot i que s’entrellaça i s’amplifica amb altres reptes glo- bals del segle XXI.
»Pactes verds en temps de pandèmies s’ha redactat i actualitzat en aquest context complex, inquietant, incert i, per a algunes persones, dramàtic. La seva intenció neix de la certesa que, tot i viure en un moment d’inter- secció d’emergències (sanitària, climàtica, ambiental, feminista, etc.) i de restriccions de tot tipus (confinaments totals, parcials, perimetrals, tanca- ments sectorials, tocs de queda, etc.), no volem ser meres espectadores del futur que ha de venir.»
[Podeu descarregar-vos el llibre sencer des d’aquest vincle.]
Què podeu trobar en el llibre?
Pactes verds en temps de pandèmies. El futur es disputa ara té diverses intencions que estan condensades en el títol. Primer, dos plurals que pretenen, d’una banda, mostrar la diversitat de pactes verds que han nascut en poc més d’un any i, de l’altra, constatar que la covid potser és una pandèmia, però també ho són el capitalisme, el patriarcat i el colonialisme.
Des d’aquesta intenció, de tenir una mirada àmplia, multidimensional i de complexitat, el text s’obre amb un primer capítol que explica breument l’origen dels pactes verds neoliberals, keynesians, decreixentistes, postextractivistes, ecofeministes, etc., i justifica la necessitat de centrar-se en l’anàlisi crítica del pacte verd europeu (PVE) perquè és, alhora, el més important a escala global i la nova estratègia de recuperació verda per a la Unió Europea.
Després d’aquesta breu explicació, el capítol sobre creixement verd aborda les diferències entre el desacoblament relatiu i l’absolut, i incideix en els efectes de l’externalització de la producció i la innovació tecnològica, i el miratge del desacoblament absolut a escala global.
Amb aquesta reflexió, el capítol 4 explora la base material de la renovació tecnològica, que implica, bàsicament, aprofundir en l’extractivisme. La cursa per aconseguir matèries primeres crítiques com ara cobalt, liti, níquel, neodimi o disprosi se sustenta en projeccions de demanda que superen els límits biofísics i que poden generar una infinitat de conflictes socioambientals.
Tot seguit trobem el capítol central, «La recuperació verda i el pacte verd europeu». En aquest capítol s’analitza una primera fase de rescat corpora- tiu amb diners públics sense criteris ambientals ni socials, i una segona de recuperació pretesament verda on es mobilitzen gran quantitat de recursos públics sota el pla Next Generation EU. El capítol aprofundeix en les conseqüències que el Next Generation EU afavoreixi les grans corporacions. També, s’examinen les condicions que imposa la UE als Estats per rebre els diners perquè podrien comportar una intervenció de les sobiranies nacionals i generar sobreendeutament futur.
Després d’aquests tres capítols troncals, s’exploren més breument les conseqüències del pacte verd europeu en el sector del treball, posant l’accent en els impactes de la digitalització i la necessària aposta pels treballs essencials i socialment necessaris. També, es revisen diferents estratègies de les corporacions per a intensificar el seu rentat verd en temps de pandèmia.
Per acabar, es reflexiona sobre les alternatives amb la intenció d’abordar la complexitat i esbossar una estratègia per ser debatuda sobre la utilització o no del concepte de «pacte verd» com a marc de discussió política i com a element tàctic.
A més, el text es nodreix de nombrosos quadres que intenten aclarir conceptes, aprofundir en temes rellevants i obrir reflexions que poden apuntalar idees. Tot això amb la intenció que Pactes verds en temps de pandèmies tingui una orientació més pedagògica i divulgativa, però reconeixent que el text inclou passatges tècnics i complexos que necessitaran una digestió més lenta.
