Nota del editor
Observem sempre amb tristesa totes les guerres. No opinarem sobre la guerra de déus, dogmes i sotanes de jueus i palestins, però deixar morir de gana la quitxalla és un crim. Matar cada dia infants que, desesperats, fan cua demanant menjar per sobreviure és d’una crueltat impossible d’imaginar. Sabem que els dogmes no entenen de raons, però els innocents no entenen de dogmes. Prou!
[Redacció]
La cançó Gallo rojo, gallo negro, escrita per Chicho Sánchez Ferlosio el 1963, és una de les cançons més icòniques de la resistència antifranquista. Tot i la seva aparent simplicitat, ha estat sovint mal interpretada, especialment pel que fa a la seva filiació ideològica. No és un himne anarquista, com afirmen alguns, sinó una obra profundament marcada pel context comunista del seu autor en aquella època.
Chicho era fill de Rafael Sánchez Mazas, un dels intel·lectuals fundadors de Falange i figura clau del règim franquista. Aquesta contradicció familiar marca la biografia del cantautor, que des de jove va militar activament al Partit Comunista d’Espanya. Amb només 23 anys, va compondre diverses cançons de contingut polític que van ser gravades clandestinament i publicades a Suècia amb el títol Canciones de la Resistencia española. Año 1963. Per evitar la censura, el disc es va fer passar per un recull de cançons populars sueques, i així es va introduir de manera clandestina a Espanya.
Gallo rojo, gallo negro destaca entre aquelles peces per la seva força simbòlica i el seu to metafòric. No narra una simple baralla entre ideologies, sinó que representa la lluita universal entre opressió i resistència, entre el poder traïdor i la dignitat perseverant. Aquesta ambigüitat li ha permès sobreviure al pas del temps i ser reinterpretada en nombrosos contextos.
La cançó ha estat versionada arreu del món, especialment a l’Amèrica llatina, on artistes com Óscar Chávez (Mèxic), Rolando Alarcón (Xile) o Los Olimareños (Uruguai) la van fer seva. També ha arribat a Suècia, França, Alemanya o Itàlia, i continua interpretant-se avui en estils diversos, des de la cançó protesta fins al rock. Aquest ressò global evidencia la seva vigència com a símbol de lluita i esperança.
Disfruteu amb la magnífica versió d’aquesta peça traduïda al català que fa la cantant valenciana La Maria.
En aquest 96è lliurament de La Resistència, corresponent al juliol de 2025, us oferim els següents continguts:
ARTICLES
- REPORTS
- [REPORTATGE] Discurs homenatge a Joan Guillamet
- [DE CARA] «Retrats + 70», de Gabriel Salvans
- [CÀMERA AL BOSC] «L’Òliba, la reina silenciosa de la nit».
- [OCELLS] «Cooperació simbiòtica», de Josep Plaza.
- [LES NOSTRES ERMITES] «Santa Maria de Riquer (El Catllà – Conflent)», de Ramon Orriols.
- [VIDEOALBUM] «Pedalada De Santa Cecilia de Lluçanès a Sant Boi», de Ramon Comella.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.