[Text i fotografia de Josep Plaza]
Si fem una cerca als navegadors d’Internet amb els termes “sopar a les fosques” veurem l’àmplia oferta d’experiències que podem trobar. Una experiència curiosa per posar a prova els nostres sentits que pot arribar a sorprendre’ns. Però, com seria per als humans una experiència de “caçar a les fosques”? Probablement, frustrant i altament perillosa.
En canvi, hi ha un ocell que és un depredador perfecte i que m’ha fascinat des de petit, ja que pot caçar en la més absoluta foscor: l’òliba. Quin és el secret del seu èxit? Una oïda excepcional i un vol absolutament silenciós.
D’una banda, té un cap dissenyat per escoltar. El disc facial és equivalent a les antenes parabòliques: captura les ones de so i les condueix cap a l’oïda. Els diferents tipus de plomes tenen funcions específiques que permeten l’òliba concentrar-se en el soroll que emeten les potencials preses i aïllar-se del soroll de l’entorn.
A més, té un cos dissenyat per volar en el més absolut silenci. Fa uns anys vaig veure un vídeo de la BBC titulat El vol silenciós d’una òliba que em va impressionar (https://www.youtube.com/watch?v=-WigEGNnuTE). En aquest vídeo es mostra un experiment que fa servir micròfons altament sensibles per comparar els vols d’un colom, un falcó peregrí i una òliba. Les ones sonores registrades per l’òliba sorprenen els investigadors pel baix nivell de fricció del seu vol, un vol absolutament silenciós.
En aquesta comparació, els humans tornem a perdre.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.