[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
Recull de vivències, aquest és el títol de la publicació en format llibre dedicat a en Josep Verdaguer i Farrés, de sobrenom Xopi, on a través de les seves pàgines se’ns va desgranant la trajectòria vital del seu autor, un veritable agitador cultural, atès que molts han estat els seus interessos i els llocs des d’on ha sabut desenvolupar la seva tasca de servei al país.
Des del seu petit racó de món, bàsicament Osona i les comarques veïnes del Lluçanès i el Berguedà, però no només, la seva petja ha estat constant durant més de cinquanta anys (seixanta-set si comptem que es va fer soci de la Unió Excursionista de Vic l’any 1959, des d’on va dur a terme, juntament amb d’altres socis joves com ell, una important activitat política d’afirmació nacional catalana clandestina).
Al llarg d’aquests decennis s’ha dedicat a la promoció de l’excursionisme entès no només com una simple activitat lúdica, sinó també com a eina de coneixement de país, en el sentit tal com s’entenia a la Renaixença l’activitat excursionista, i és en aquest sentit que ha entomat la tasca de promocionar i potenciar aspectes de la nostra història, tradició o folklore com ara les caramelles, els aplecs o la Flama del Canigó, i la restauració de monuments d’indubtable interès artístic i històric, com la de l’ermita de Sant Feliu de Savassona; ha presidit o ha set membre de comissions de festa per organitzar festes diverses, com ara festes majors; ha impulsat la celebració de festes de l’arbre en diferents indrets d’Osona, per inculcar l’amor als arbres (sic); ha organitzat àpats verdaguerians per ajudar a estendre la figura i l’obra de Mn. Cinto Verdaguer… i, parlant de poesia, no podem oblidar la seva obra poètica, amb poesies de temàtica diversa i variada (d’amistats, nadalenques, entitats, àdhuc en format goig, com el dedicat a la mare de déu de Tavertet, del qual us en reprodueixo un fragment, l’inicial; heu-lo ací: «De Tavertet Gran Senyora // guardeu de dia i de nit // la fauna i la flora // de la Plana de Vic […], etc.).
Rememorant de nou el títol, Recull de vivències, aquest volum no és pas una biografia clàssica, sinó que es tracta d’un veritable calaix de sastre constituït principalment per retalls de premsa, textos de ponències, articles i, per descomptat, una bona munió de fotografies, tant en blanc i negre com en color, que ens fan avinent el seu llarg i fecund periple vital i cultural ensems. Quan hom el fulleja, de seguida s’adona del delit que sent per la feina ben feta, duta a terme des de la discreció, lluny d’escarafalls i de sorolls pertorbadors; no pas debades, en el seu moment, se’l qualificà de «pioner de l’excursionisme i del folklore a Vic».
I del seu tarannà personal, ja ens en donen una idea tant la portada com la contraportada del llibre, en què s’hi veuen, a la portada, una motxilla ―penjada en una branca de pi― de la qual sobresurten un pomell de flors bosquetanes i una petita senyera, amb un fragment del poema ‘Les muntanyes’ de Joan Maragall al marge inferior dret; i a la contraportada, ell caminant tot pensatiu en una bella prada muntanyenca amb un arbrat tardoral de fons i amb els versos d’Antonio Machado «caminante, no hay camino // se hace camino al andar», al marge inferior esquerre.
I ja que parlem de cites bibliogràfiques, permeteu-me acabar aquesta ressenya amb una cita seva que, crec, és molt aclaridora de la seva personalitat: «Per més que ens esforcem a fer grans coses, no tirarem el país endavant sense educar i sensibilitzar sobre l’amor envers la natura» (Tagamanent i el seu futur).
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.