[Un article de Nan Orriols.]
És moderat, el senyor Millo? I Duran i Lleida? I el rei? L’Estat espanyol busca moderats a Catalunya i els regala portes giratòries, càrrecs i beneficis moltes vegades inconfessables. El cert és que no es posen vermells perquè, en viure en blanc i negre, no distingeixen els colors.
Duran i Lleida ─ja veieu que m’estalvio el «senyor»─ és tan i tan moderat que ens ha deixat un historial terrorífic. Enterra el partit fundat, entre altres, per Carrasco i Formiguera, assassinat per Franco per no ser un catalanista moderat. Trinxa l’esperit del senyor, ara sí, Coll i Alentorn, que tampoc no era un catalanista moderat i que va col·laborar amb eficàcia en la reconstrucció del partit acabada la dictadura.
Duran i Lleida va defensar una tercera via impossible, atès el camí que va començar a recórrer l’Estat espanyol amb els recursos contra l’Estatut, etc. Vivia molt bé, a Madrid, en un hotel de luxe, i representava comissions del Congrés que li permetien viatjar pel món sencer a cost zero.
Ara s’ha venut l’ànima al socialisme que vol resoldre «el problema catalán», i ja fa dies que compra voluntats perquè parlin de «l’il·luminat Puigdemont» o de la poca personalitat del president Mas. Actualment és conseller d’Aena, l’empresa que gestiona tots els aeroports espanyols. Ocupa la plaça que va deixar lliure l’exministre Piqué, també un moderat permanent.
Segurament veurem com Duran i Lleida treu escarabats i serps verinoses per la boca contra els polítics sobiranistes. No tindrà aturador, però segurament tindrà els avions francs per tornar-se a passejar pel món sencer.
El desastre Duran i Lleida, Espadaler, Millo, Iceta, Zaragoza, Armet, Obiols, Pedro Sánchez, Aznar, Casado, Arrimadas, Rivera, Batet, etc. passarà a la història com una de les vergonyes més grans de la democràcia. També de la corrupció.
Acabo moderadament. Tots els que no sou capaços de resoldre els problemes polítics amb el diàleg i democràticament, em feu fàstic. Però tu, Duran i Lleida, ets realment fastigós. I saps per què. Sort en tens, que no existeix l’infern! Perquè, si jo fos Satanàs o Beelzebub, que ho soc, prou me’n cuidaria, que visquessis a les brases del foc etern. Ets tan cruel que manifestes que ets democratacristià i creient. Si l’home ve del mono, d’on vens, tu? De l’escarabat piloter?