Remolins aborda el tema de la cultura des de la seva perspectiva «criminal».

Geni a perpetuïtat

Tan bon punt el negre de l’escriptor més popular del país va reconèixer el seu bloqueig creatiu, van activar-se totes les alarmes a l’editorial. Després de mesos perpetuant-se la sequera creativa, van optar per recórrer a un altre autor anònim que va substituir l’anterior, si bé l’estil d’un i altre s’assemblaven com un ou a una castanya. Un cop publicada la seva darrera novel·la, la crítica va desfer-se novament en elogis, destacant en reverencials genuflexions la capacitat per canviar de registre del més gran geni de les lletres de la nació.

Best-seller a quatre mans

El consell editorial va donar el vistiplau a la publicació d’un volum sobre les massacres provocades per les mines antipersona. El director va trobar-se amb el representant d’una associació de víctimes de guerra i van signar un contracte per tal que fossin els mateixos afectats qui escrivissin el llibre relatant les respectives experiències. Al cap d’uns dies ja s’havia reunit amb trenta-cinc socis que van encarregar-se de redactar el llibre escrit a quatre mans més popular de la dècada.

La fenomenal dieta de la mosca alopècica

La mosca alopècica va afanyar-se a devorar les restes del cagarro enganxat a la tassa del vàter abans no passés la dona de la neteja, succionant fins al darrer fragment de substància marronosa. Va llepar-se els morros amb l’estómac ple i un somriure complagut pel fenomenal àpat, que de fet resultava infinitament més satisfactori que les habituals projeccions d’aquella sala de cinema comercial que s’havia convertit en la seva llar des de feia anys. I tot plegat bastant més suportable que la desgraciada existència de la seva germana gran, qui vivia atrapada dins de l’altaveu del cotxe esportiu d’un jove de dinou anys, o de la dramàtica fi de la seva mare, aixafada pel pròleg del llibre mediàtic d’una gallinàcia presentadora televisiva.

Combinats que es mosseguen la cua

La crisi creativa de l’autor mediàtic va arribar a tal nivell que va estar sospesant la possibilitat de contractar un negre perquè li escrivís els propers llibres. A última hora va recórrer a l’alcohol, buscant a través de la beguda la inspiració que tants altres escriptors han trobat, però al cap de mesos de mamar com un condemnat va adonar-se que mai recuperaria el talent, si és que alguna vegada n’havia tingut. En tot cas va constatar que gràcies als destil·lats estava passant magnífiques estones, malgrat les implacables ressaques que l’impedien cada matí llevar-se del llit i contractar d’una puta vegada, l’ajudant que ara necessitava de totes totes, si més no per pagar les factures de la botiga de vins i licors.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada