Adéu a la visió bucòlica de la pesca de riu

[Un article de Toni Coromina.]

Moita gent associa el típic pescador de canya amb una persona tranquil·la i serena, que va a pescar per relaxar-se i practicar la vida contemplativa. Temps enrere, Ramon Febrer, president de l’Agrupació de Pescadors de Vic, em deia que també hi ha una espècie de pescadors que trenquen aquesta visió tan bucòlica: «No es pot generalitzar, però els pescadors de competició es posen molt nerviosos. Alguns, fins i tot, prenen calmants per a suportar l’estrès que envolta els concursos. Fa poc es va desqualificar un campió per donar positiu en un control experimental de dopatge».

A més del pescador que va al riu per passar-hi l’estona o bé a competir, amb la crisi ha emergit l’individu que pesca per necessitat. De fet, cada vegada hi ha més romanesos, xinesos i magribins que pesquen per necessitat, per matar la gana.

A Catalunya hi ha 250 entitats de pesca federades. Cada any, milers de pescadors planten la canya a prop de la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Cardener, el Segre, el Francolí, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Freser o l’estany de Banyoles. I gairebé tots certifiquen que els últims anys la qualitat de l’aigua ha millorat bastant.

Per a exercir aquest esport cal disposar d’una llicència de pesca recreativa, i per pescar en una zona controlada cal, a més, un permís personal. És una activitat barata que es pot practicar amb un equip de 200 euros (canya, rodet i cistell), encara que un equip de competició pot arribar a valer deu vegades més.

Tret de la truita, totes les captures es tornen vives al riu i els pescadors només estan autoritzats a utilitzar hams simples, sense arpó o amb l’arpó completament aixafat. Entre els esquers destaquen la cullereta i la mosca artificial, però els més utilitzats són els naturals: cucs, vegetals o productes d’origen alimentari.

Els pescadors se senten vigilats per l’Administració. Creuen que la Generalitat ha fet massa restriccions i que per a respectar la legalitat gairebé cal ser advocat i llegir totes les actualitzacions del DOGC. La normativa dictamina que només es pot pescar des de principis de primavera fins a finals de setembre. Entre les espècies permeses hi ha la truita, la bagra i la carpa (la més abundant). La llei també estipula les quotes i longituds de les espècies capturades, entre quatre i cinc exemplars, amb un mínim d’un pam.

De vegades s’ha acusat els pescadors d’utilitzar mètodes prohibits, com ara aparells electrocutadors, verins, xarxes, arpons, llances, ganivets o pedres per a arraconar als peixos. Un pescador em comenta que «com en totes les activitats humanes, sempre hi ha algun trampós, però no som uns vàndals». Tanmateix,  també és cert que molts pescadors són els primers que vigilen el riu, controlen als furtius, recullen deixalles i detecten abocaments contaminants. Sense oblidar els ecologistes, com els del Grup de Defensa del Ter.

Les últimes dècades, els rius i pantans s’ha vist afectats per la irrupció d’espècies depredadores no autòctones. A Sau, hi ha una invasió de silurs procedents de Mequinensa. Un altre invasor és el cranc americà, que en molts llocs ha eliminat el cranc del país.

Els pescadors lamenten que la seva activitat ha entrat en decadència i que els joves no s’interessen per aquest esport i prefereixen entretenir-se amb els mòbils i les tauletes.