[Ressenya de Xavier Borràs.]
El títol que oferim avui, Holocaust, escrit pel folklorista, músic i poeta Josep-Maria Vilarmau Cabanes (Santa Maria de Merlès [Lluçanès], 1900-1947), és un testimoni colpidor de l’amor d’un pare per la sobtada mort del fill de 16 anys, Joan-Maria Vilarmau Noguera, l’any 1944.
Josep M. Vilarmau era fill d’una família de propietaris del Lluçanès i a partir dels anys vint del segle passat es va interessar per la cultura occitana i es va relacionar amb els ambients literaris i la vida cultural de Barcelona. Amb uns bons coneixements de música i de la realitat pagesa, va començar a introduir-se en el món del folklore, on va rebre el mestratge d’Anton Busquets Punset i va seguir la metodologia de recerca i classificació de Rossend Serra Pagès.
Va militar a la Lliga Catalana i el 1934 va ser elegit batlle de Santa Maria de Merlès. D’idees conservadores, durant la Guerra Civil va estar al costat dels franquistes. Tanmateix, es va exiliar a França el 1937 i un cop tornà va tornar a ocupar la batllia de Santa Maria de Merlès, aquest cop per nomenament governamental pel fet de ser membre de Falange Española. Malgrat la seva clara adscripció al nou règim polític, no va deixar mai d’escriure en català, de donar suport a la cultura catalana i de mostrar gran estimació cap a la seva terra.
Els anys quaranta va reprendre la seva vinculació amb grups literaris catalanistes de Vic i va treballar intensament en l’elaboració de la seva gran obra, Folklore del Lluçanès. Per això va recollir material folklòric durant 20 anys de la seva vida i es va centrar en el context ben conegut i familiar del Lluçanès.
El folklorista i president del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO), Xavier Roviró Alemany, va fer un estudi de gran vàlua sobre la vida i l’obra de Vilarmau en un article de la publicació del Patronat d’Estudis Osonencs, Ausa, «Vilarmau, folklorista i poeta dels romeus de l’Esbart de Vic» (Ausa, 1999, XVIII, núm. 142, pp. 305-320).
De fet, el GRFO (Jaume Aiats, Ignasi Roviró i Xavier Roviró) ja havia fet un treball d’investigació sobre la figura de Vilarmau de què va sorgir-ne un primer volum, el setembre de 1997, titulat Folklore del Lluçanès (editat per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i per Dinsic Publicacions Musicals), amb 520 pàgines dividides en dos grans capítols: 1. J. Josep Maria Vilarmau i Cabanes, i, 2. Folklore del Lluçanès, tal com explica Xavier Roviró en l’article citat d’Ausa, que es basa en el primer capítol del volum Folklore del Lluçanès i aporta una aproximació al folklorista i al poeta dels romeus de l’Esbart de Vic que fou Vilarmau.
La mort del seu fill gran va ser un cop molt dur per a ell. Se l’estimava en gran manera i n’estava molt orgullós. Era un fill amb un caràcter marcadament religiós i amb uns hàbits cristians molt arrelats; igual com el seu pare. Durant els llargs dies de malaltia que portarien el seu fill a la mort, Vilarmau va anar escrivint un conjunt de poemes en els quals traspua el seu gran abatiment i la seva profunda fe. Holocaust és un plany desesperat format per diversos poemes –la majoria volen ser sonets octosíl·labs i decasíl·labs–, alguns escrits poques hores abans de la mort del fill, «esperant l’últim sospir del meu fill Joan, mort el 20 de setembre de 1944 a dos quarts de dotze de la nit, hora meridiana» i, d’altres, alguns dies després, sempre des del lament, el plany, la impotència i la queixa. La més colpidora d’aquestes poesies és la que va escriure el mateix dia de la mort del fill (aquí la podeu veure manuscrita):
L’esborrany d’aquests poemes és un plec de dotze petits fulls escrits a mà i de forma cronològica. El primer està datat el 20/9/1944 i a l’últim no hi ha cap data. Aquest petit recull va estar editat a Gràfiques Sallent de Sabadell el 1945 amb el títol Holocaust, edició feta per Vilarmau mateix, un petit llibre de 35 pàgines, on cada exemplar era numerat i dedicat.
Podeu descarregar-vos Holocaust clicant damunt d’aquest vincle o directament de la coberta d’aquí sota.
