[Un article de Salvador Serra, professor de Comerç Internacional.]

Aquests dies els catalans estem desencisats per la resposta de la Unió Europea (UE) a les nostres aspiracions. Ens ha planejat el que va afirmar aquell ministre del PP que, amb l’ estratègia de la por, ens va dir que Catalunya «fuera de la UE, estaria vagando por el espacio exterior».

Doncs no, ja que hi ha altres opcions i algunes d’ elles prou interessants.

I quines són? Doncs, a banda d’acords bilaterals amb tots els països inclosos els de la UE, opció que sembla complexa i difícil entre altres qüestions per l’hostilitat de l’Estat Espanyol, una altra opció la tenim a formar part de l’EFTA —sigles en anglès de l’Associació Europea de Lliure Comerç, formada actualment per quatre països (Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein)—, fundada el 1960 bàsicament per a facilitar el lliure comerç entre ells i altres estats, fonamentalment per a eliminar les tarifes aranzelàries (impostos de duanes), i que han signat tractats amb tots els països del món, entre d’altres amb l’UE. Ser soci d’aquest club selecte voldria dir que gaudiríem dels mateixos drets que tenen ells i en el cas de l’UE, es beneficien de les quatre llibertats de la Unió com si fossin membres sense formar-ne part: circulació de persones, béns, serveis i capitals; a canvi no reben fons europeus, però tampoc no hauríem de pagar com paguen els països de la Unió Europea (cal tenir en compte que igual que Catalunya serien aportadors nets de recursos econòmics).

Ells són els que decidirien si Catalunya pot ser membre d’aquest bloc —sembla ser que tenen una bona predisposició que sigui així— i aquí si que l’Estat espanyol no podria intervenir. També podria ser que hi hagués una altra candidatura per entrar-hi, ni més ni menys que el Regne Unit, ja que quan es cansin de suar tinta per a negociar el Brexit, ho tenen com a alternativa.

Aquí anem a parar a un altre problema que s’ha desenvolupant aquests dies, que són els canvis de domicili social d’ empreses que estan a Catalunya, que no és el mateix que el domicili fiscal (on han de pagar els impostos) i alguna…, que es vol deslocalitzar (més greu), i és que en aquest cas que no hi hauria cap raó de tipus econòmic que les perjudiqui o incrementi els seus costos.

El Consell Nacional per la Transició ha aprofundit i estudiat a fons el tema.

Deixeu-hi un comentari