[Text i fotos de Nan Orriols.]
Són fotos de fa entre trenta i quaranta anys. L’illa, situada enfront de la costa de Dakar, durant més de 300 anys va ser el lloc on se subhastaven els esclaus que aprovisionaven la demanda del Brasil, les plantacions del Mississipí, etc. Disset hectàrees de cadenes i grillons.
Tothom l’hauria de visitar. Els europeus no tenim consciència de les barbaritats i crims dels quals encara ara no demanem perdó. L’Església participava en aquest crim i el van arribar a justificar dient que els negres no tenien ànima.
L’esclavitud, la colonització d’Àfrica i d’Amèrica, es feien d’acord amb la llei. La colonització era legal, com l’esclavitud. La Inquisició i la crema de persones, també. Tot es feia en nom de la llei i de Déu.
Ara diuen que s’han de complir les sentències. Diuen que España és un estat de dret, i que el rei i la Constitució són intocables. Diuen que els nostres polítics empresonats i els nostres exiliats estan fora de la llei, i que han de continuar a la presó els primers i entrar-hi els segons. Sempre, jugant brut i aplicant la violència.
Cal visitar l’illa de Gorée. Cal plorar pels milions de dones i homes que, allà, els van robar la vida, i cal pensar en els que, encara avui, actuen amb prepotència i violència en nom de la llei. No en dubteu, són uns criminals.