[LLIBRES] «Cavalcades», de Maria Dolors Orriols

Setanta-tres anys separen la primera edició de Cavalcades (1949, Aymà), amb la qua ara ha fet Viena Edicions.

Tot arriba, ni que sigui tard i malgrat les forces obscures que sempre són amatents a esguerrar-ho tot. Si al número anterior de La Resistència donàvem notícia del merescut acte de nomenament de l’escriptora Maria Dolors Orriols i Monset com a vigatana il·lustre —el mateix dia en què es complien 107 anys del seu naixement—, ara en volem donar una altra, de nova de no menys sonada: la presentació, el 29 de març a les sis de la tarda, a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, de la nova publicació del llibre Cavalcades, que va publicar de primer la Col·lecció Literària Aymà l’any 1949 i que ara, aquest març de 2022, ha reeditat Viena Edicions per encàrrec de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) a través de la Fundació Universitària Balmes.

La professora i autora del llibre Maria Dolors Orriols, viure i escriure, Montserrat Bacardí —que també prologa la reedició de Cavalcades— fa un exhaustiu repàs a la seva trajectòria vital i professional i ens recorda que va començar en el món de la literatura en temps de guerra com a refugi de la tristor. «Va començar en un estudi al carrer de Moncada a Barcelona, als anys quaranta perfilant narracions i novel·les, fins que l’any 1949 va publicar el primer conte», hi detalla.

L’obra de Maria Dolors Orriols va ser silenciada en la seva època, per raons alienes a la qualitat literària, tant per motius de la censura com per l’avarícia dels sectors intel·lectuals catalans, que no van acceptar una dona que no estigués integrada en el món acadèmic ni en corrents ideològics dominants.

Bacardí no passa per alt que Orriols va ser l’autora i ideòloga de la revista Aplec, l’única tirada en català després de la guerra d’agressió. «El primer exemplar va ser requisat per les forces armades pel rebombori polític i cultural que suposava la revista», explica.

Cavalcades aplega set narracions que tenen en comú el protagonisme del cavalls, «en la línia del bestiaris medievals i moderns», com comenta Montserrat Bacardí. E suposat caràcter exemplar de les ensenyances dels animals roman en un segon pla, vague i desdibuixat i, com en tota la narrativa de Maria Dolors Orriols, emergeix la que Bacardi defineix com a «narrativitat pura», la força i l’empenta del relat, «la vigoria i el nervi de l’estil, la claredat i la ufanor del llenguatge, que transporta el lector al món creat per l’autora».

Tot i ser publicat l’any 1949 amb grans dificultats enmig d’un panorama de postguerra gris i desolador, i distribuït de sotamà entre amics i coneguts, Cavalcades no va passar desapercebut i obtingué el Premi Concepció Ravell al millor llibre de prosa literària als Jocs Florals de Montevideo.

Podeu llegir un fragment del llibre des d’aquest vincle.