[Text de Dídac Costa.]
Vivim temps de grans transformacions. Diversos eixos de canvi social, tecnològic, econòmic i cultural conflueixen, creant nous escenaris inèdits i transformadors que ens situen davant d’una important cruïlla històrica entre dos camins oposats: l’un ens porta a aprofundir en la naturalesa de la nova e-societat en xarxa per a explorar nivells més profunds i integrals de democràcia, amb un rol molt més participatiu dels ciutadans en tots els afers que l’afecten; l’altre ens porta, en canvi, a un món on unes poques i grans corporacions, unides amb càrtels i oligopolis, controlin, vigilin i manipulin —encara més— els estats, les democràcies i la ciutadania. Una cruïlla entre un món wiki o anarquista 2.0, o bé sistemes totalitaris molt propers al malson orwellià del Gran Germà, que, sense gaire por a exagerar, podríem qualificar de neo-feixismes també 2.0, exercits aquest cop per multinacionals enlloc d’estats.
Aquests són alguns dels principals arguments del llibre Wikicràcia, la silenciosa revolució P2P dels comuns, publicat el gener del 2022 —per qui també escriu aquestes línies—, que pretén contribuir a entendre millor el moment on som, per poder escollir els camins a seguir amb alguns criteris més d’anàlisi.
Per a desenvolupar aquesta tesi, el llibre recull un ampli ventall d’iniciatives alter capitalistes ja existents, més o menys consolidades, però que en tots els casos ens ajuden a ampliar la imaginació per a explorar noves possibles formes d’organització social.
Observades en conjunt, ens permeten continuar creient que, malgrat la clara derrota de les esquerres i dels moviments socials transformadors arreu de món per part de dretes i ultradretes, hi ha esperances de poder hackejar el pensament únic neoliberal per a començar a transitar cap a societats més lliures, obertes, igualitàries i sobretot descentralitzades. Aquest últim terme, que troba en la blockchain l’eina definitiva (apareguda arrel del bitcoin, però que va molt més enllà d’aquesta criptomoneda), és sens dubte el gran disruptor que amenaça amb dinamitar, sense estridències, en una silenciosa revolució P2P, les estructures nascudes al segle XIX que encara dominen, i que es basen en tot el contrari: centralització, jerarquia, autoritat, tancament i exclusió. L’oposat al que ja trobem a Internet i a desenes de noves aplicacions que ens conviden a compartir tota mena de recursos i coneixements entre iguals, és a dir de manera P2P, peer to peer, entre iguals.
«D’unes poques discogràfiques es passa a moltes més eines de distribució musical. D’uns pocs grans rotatius a milions de blogs, youtubers i xarxes socials, TikTok, Twitch, presents al mateix lloc de la notícia i explicant-la des d’una perspectiva pròpia, més subjectiva, però molt més propera a les inquietuds del receptor. D’unes democràcies representatives estàtiques i oligàrquiques amb un vot cada 4 anys, a unes de tipus 2.0, líquides, participatives o directes on-line. De clients passius a clients proactius o prosumidors, tant en grans corporacions com en organitzacions a escala local de l’economia social o l’ecologisme. D’uns pocs canals de televisió a milers. D’un sector limitat de taxistes o hotels, a desenes de noves formes de compartir transport o allotjament. D’unes poques pel·lícules o documentals distribuïts per grans cadenes, a milers per Internet. D’una enginyeria de grans indústries i patents privades, a una amb plànols lliures i fabricació distribuïda en micro-fàbriques cooperatives en xarxa. D’un grapat de corporacions informàtiques a milions de programadors lliures fent avançar la informàtica com a coneixement lliure i científic. D’uns pocs bancs centrals emetent un centenar de monedes oficials estatals, a moltes noves formes de pagament amb monedes locals, P2P o corporatives. Fins i tot Google incorpora canvis que trobàvem només en moviments contraculturals.»
D’entre el llarg recull de noves iniciatives, en la que potser és una de les primeres obres on hi són totes elles en conjunt, i els nous escenaris socials que semblen preconfigurar, s’observa la globalització, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el marc de crisi sistèmica en què ens trobem i molts nous moviments socials transformadors com el feminisme, la cultura wiki i P2P, Wikipedia, Wikileaks, Indymedia, la blogosfera, el peer to peer, les criptomonedes P2P, el blockchain i holochain, el programari lliure, el copyleft, Open Source i Creative Commons, l’economia col·laborativa, l’open source hardware, la cultura lliure, la wikipolítica, la governança open source i democràcia líquida, el decreixement i les transition towns, la permacultura, les AMAP, l’economia alternativa, les col·lectivitzacions i col·lectivitats anarquistes, el consum responsable, el comerç just, les monedes socials o locals, les ecoXarxes, la Cooperativa Integral Catalana, Fair Coop i el Banc dels Comuns,la banca ètica, cooperatives de crèdit, microcrèdits i comunitats autofinançades, la vida comunitària, el consens, el rainbow gathering, les cooperatives d’habitatge, el cohabitatge, les ecoviles, l’okupació, el moviment dels sense terra o la Cultura ecollibertària, entre d’altres.
Observar-ho en conjunt ens ajuda a comprendre millor les opcions que es presenten en aquesta cruïlla entre un món on les noves tecnologies permetin a unes poques corporacions controlar unes societats més vigilades i restringides gràcies a les TIC. O, al contrari, un món on les moltes revolucions generades per les TIC puguin ajudar-nos en el llarg i sovint dolorós camí cap a l’emancipació humana. Un camí cap a models wikicràtics i ecollibertaris, o bé un cap a sistemes totalitaris, ajudats dels nous mitjans tecnològics
El llibre també vol ajudar a tothom qui ja vol construir un nou món millor, més just, lliure i igualitari, a poder fer un repàs d’algunes de les moltes propostes que ja trobem en aquest sentit per a continuar aprofundint-hi amb altres obres i referents. Amb l’afegit que l’autor ha pres part en molts d’aquests projectes socialment innovadors, el que ha permès fer una comprovació empírica dels seus potencials i límits.
El llibre també observa com molts dels principis d’aquestes propostes també arriben a transformar la gestió d’empreses i organitzacions convencionals. El que permet entreveure que tampoc no és agosarat afirmar que podríem trobar-nos a l’antesala de nous models de societat P2P, Wikicràtics o ecollibertaris. Que van sorgint, permeant i conquerint molts espais de la vida social, sense revolucions polítiques o armades. Podent ser, això sí, recuperats pel capitalisme convencional, com en alguns exemples que també recull el llibre, que usen eines P2P però mantenint el control centralitzat i corporatiu, com els casos de Google o Facebook.
L’anàlisi de totes aquestes organitzacions innovadores ens permet entreveure, quan reconeixem els trets comuns que les identifiquen en sectors tan distants com Google, l’economia social, l’ecologisme o el programari lliure, que som davant de noves tendències transversals que afecten tota la societat, amb nous models socials basats en l’horitzontalitat, l’obertura, la igualtat i la llibertat. Idees centrals del comunisme llibertari, que deixen enrere les estructures piramidals, tancades, jeràrquiques i autoritàries que encara ens governen malgrat els avenços tecnològics que les fan obsoletes, i que són comunes a la resta d’ideologies polítiques, de la socialdemocràcia al feixisme, passant pel comunisme o el liberalisme.
Tot i els intents dels actuals centres de poder de frenar aquestes dinàmiques innovadores, semblen cridades a substituir-los i a esdevenir hegemòniques. Les TIC no només ens conviden sinó que ens empenyen de manera pràctica, pacífica i creativa amb uns pocs clics, a superar aquests models socials decimonònics i a organitzar-nos en xarxa, de manera descentralitzada, oberta i lliure, en entorns de treball col·laboratius on impera la transparència i l’horitzontalitat de les relacions. La tecnologia s’ha avançat a les propostes de canvi social, i fins i tot a les utopies més agosarades.
Són alternatives actuals, de present i de futur, que sovint no compten encara amb prou força ni massa crítica per a esdevenir rellevants o hegemòniques. Encara són llavors sembrades que tot just comencen a germinar, i que esperen a trobar més persones sembradores i pol·linitzadores com les que el llibre vol ajudar a multiplicar. Ja que, com es diu al final:
«Tot sembla indicar que només quan visquem en un món organitzat amb software lliure, hardware lliure, enciclopèdies lliures, monedes lliures, energies lliures, educació lliure i potser també amor lliure, podrem viure plenament en llibertat. Si aquest llibre ha pogut ajudar a fer una sola passa en aquest sentit, haurà acomplert el seu propòsit.»
Podeu adquirir el llibre en línia aquí:
Llegir-lo en línia i aportar a www.wikicracia.net.
O demanar-lo a les llibreries del vostre barri o poble!