El senyor Luís Rubiales és «Marca España». El fet que el Partit Popular i el PSOE no tinguessin actualitzada una legislació per a evitar l’espectacle, també. Sí, senyor Iceta, vostè també és «Marca España». La usurpació del Palau de Marivent per part de la família reial espanyola també és «Marca España»; el Palau va ser donat a institucions de Mallorca per fer-hi un museu.
L’àngel Marcelo i els jutges que no volen complir les lleis que els obligarien a deixar les poltrones també són «Marca España». Com el GAL, «porque el Estado también se defiende en las cloacas», com deia el president Felipe González, i la comissaria exemple de tortura feixista de la via Laietana de Barcelona que la «Marca España» es nega a tancar.
«Marca España» és la persecució permanent de la llengua catalana i l’acord de dretes i esquerres espanyoles per aplicar l’article 155. De fet, la «Marca España» és a tot arreu. La «Marca España» és la que va fer impossible que el senyor Trias fos alcalde de Barcelona, quan dretes i esquerres —el PSC i el partit de la senyora Colau junt amb el PP— van votar per salvar la pàtria i el sou dels seus assessors.
Finalment, la «Marca España» es retira a les portes giratòries per continuar amb els privilegis que només tenen els servidors de la «Marca España».
One Comment