[Text de Eduard Garrell]
«Digueu la veritat, així us vengeu.» · Joan Fuster – Aforismes
Oriol Soler s’ha convertit en el protagonista més ambiciós de la indústria cultural catalana. El 2021, Soler va prendre el relleu a Miquel Àngel Oliva com a director general d’Abacus, ara presidida per Maravillas Rojo, en fusionar-se amb la cooperativa Som, per liderar el sector cultural i educatiu que ara s’impulsa en plataforma per produir continguts digitals, projectes editorials i audiovisuals i controlar tota la cadena industrial.
A l’esfera pública Soler és el protagonista d’un dels projectes més ambiciosos de la indústria cultural catalana: convertir la cooperativa Abacus, originàriament centrada en la comercialització de llibres i material escolar, en una plataforma per produir continguts digitals, amb projectes editorials i audiovisuals i abastar tota la cadena industrial, incloent-hi la distribució i la comercialització. Ens ho podríem empassar si tot això no estigués orquestrat des d’un partit polític convertit en empreses que necessiten el finançament públic per sobreviure.
Ara Oriol Soler, en un atac descarat contra la llibertat d’expressió i d’edició, demanda moralment i econòmicament l’Editorial Pedra de Llamp i li exigeix disculpes públiques i la retirada del llibre La marca de Caín, on surt ben retratat. Llegiu la notícia aquí.
No trigo ni un minut a demanar el llibre a la meva llibreria de capçalera. El llibre no diu res més que el que qualsevol ciutadà podria saber llegint els diaris o consultant les memòries de les conselleries de la Generalitat (cosa, per cert, un pèl complicada). És clar que, si ho fessin, els vindrien ganes de fugir d’aquest país, com qui fuig de Sodoma. L’autora del llibre, Noèlia Arrotea, denuncia les subvencions públiques sense contraprestacions que rep la cooperativa i les connivències amb ERC, i es queda curta (Projectes singulars, projectes, subvencions i contractes públics 2023), es queda molt curta, perquè la maniobra ve de molt lluny.
Abacus va néixer el 1968 a través de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (1965) amb la finalitat de proveir de serveis i material pedagògic de qualitat els ensenyants de Catalunya, a més de recuperar les escoles d’estiu iniciades el 1914 per a la formació i reciclatge dels mestres. No va trigar a descobrir que el negoci sucós consistia en el subministrament dels llibres de text a les escoles, i encara més sucós va ser el negoci de les joguines i la papereria, aprofitant per repartir carnets de soci a tothom que posava els peus a la botiga del carrer Còrsega, a més de diversificar el negoci en altres sectors.
Allò que semblava un aire nou de progressisme en l’ensenyament aviat es va convertir en un malson per als llibreters del país. A més de convertir-se en la distribuïdora escolar més important (després de Torrents Casals), atreia els seus clients amb l’esquer dels descomptes aplicats als llibres generals, tot i que la seva venda fos residual, fent-los passar il·lícitament com a retorn cooperatiu. D’aquesta manera va esquivar durant anys la Llei del llibre, que blinda el preu únic dels llibres i que els llibreters estan obligats a complir estrictament. Durant anys la bel·ligerància de la falsa cooperativa va ser summament agressiva contra les llibreries del país, obrint botigues ben a prop seu per forçar-les a tancar en no poder equilibrar els seus balanços amb els llibres de text, el material escolar i el d’oficina. A més, aquesta tàctica va contribuir al desprestigi dels llibreters, que, en no poder fer els mateixos descomptes, passaven per uns comerciants ambiciosos que menystenien el dret a la cultura. Catalunya és la nació de la Península amb la xarxa més densa de llibreries. Aquesta xarxa va passar de 800 llibreries agremiades el darrer terç del segle passat a menys de 400 el 2015, i malgrat això segueix sent capdavantera en nombre de llibreries per habitant. Abacus no n’és l’únic responsable, ho han estat també els diferents governs que se’n van desentendre: Convergència, per pressions dels socialistes per complaure els seus votants, i especialment ERC, que ha utilitzat Abacus per assolir el control de la indústria cultural de casa nostra, no pas per fer-la créixer sinó com a rerecambra del partit per col·locar-hi els seus acòlits. Això, amb els mètodes d’Oriol Soler, comença a fer massa por.
El Gremi de llibreters va guanyar amb grans esforços i sense cap complicitat política el plet contra Abacus interposat al Tribunal Suprem. Però, encara avui, Oriol Soler, director general d’Abacus, home de palla d’ERC i sota el camuflatge del procés, és el caçasubvencions més afortunat del país, però no pas com a empresari (la sèrie Jo mai mai, la més cara de la Corporació produïda per Abacus, va costar 2,9 milions de l’erari públic amb audiència progressivament a la baixa).
Abacus i l’independentisme són les trames d’ERC per consolidar-se a costa de la nostra butxaca i la nostra bona fe, per la seva xarxa d’empreses on anar col·locant la “família”, i la més vil maniobra per mantenir-se en el poder.
