[Veu d’Albert Freixer.]
El rapsode vigatà recita un altre dels textos del nou i darrer llibre de Nan Orriols, Som mentida.
Tractorades: o pagesia extensiva o agroindústria
[Notes de Xavier Borràs.]
Les recents tractorades a Catalunya —com arreu d’Europa—, amb talls de carreteres principals i anades i vingudes a la metròpoli, no es produeixen per casualitat, sinó en el context d’emergència climàtica i sistèmica que ens tenalla, amb una sequera que ja fa tres anys i mig que arrosseguem com ànima en pena i sotmesos a la mediocritat d’un Govern creixentista i ecocida.
En aquest context, els petits pagesos, els qui amb esforç, tenacitat i passió es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia extensiva —com passava fa més de seixanta anys arreu del país— des de l’ecologia i l’organicitat del consum de proximitat, s’han constituït, després d’una trobada a Pujalt (Anoia) el propassat 25 de febrer, en Assemblea Pagesa, un espai propi en aliança amb la ciutadania crítica i els grups de defensa del territori.
La convocatòria de Pujalt responia a la crida «per una altra pagesia, un altre sistema alimentari, un altre territori», amb la intenció de fer visibles les realitats pageses que s’han ocultat per part del moviment agrari les darreres setmanes de mobilitzacions, i establir aliances per a defensar-les.
Aquesta Assemblea Pagesa es posiciona clarament a favor d’un model de pagesia local, independent, agroecològica, nombrosa, tradicional, de relació directa amb els ciutadans i a favor, també, de l’organització de la producció i del consum en clau interna de país i sense classismes de cap mena. Per tant, doncs, en contra de l’agroindústria i del model exportador.
Aquest espai diferenciat de lluita pagesa cerca la transformació del sistema alimentari, en clau agroecològica, de sobirania alimentària i de defensa de la terra i del paisatge rural. En aquest sentit, anuncien mobilitzacions durant la Setmana Santa d’enguany que inclouran espais de reflexió sobre demandes, accions de desobediència i construcció d’alternatives.
Un resum molt clar l’ha donat aquesta mateixa setmana l’activista Gerard Batalla, entrevistat per Marc Serra a RAC1:
[ÀLBUM DE FOTOS] Troballes excepcionals de principis d’any
[Text i fotografies d’Octavi Ponce.]
En aquesta edició deixaré constància de les dues troballes, de gran valor biològic, que hem fet aquest principi d’any.
Per una banda, el primer descobriment el vam fer el passat 20 de gener, juntament amb dos companys, Quim Ordeix i Marc Cases. Després d’un matí intens fotografiant la fauna dels Aiguamolls de l’Empordà vam fer un avistament molt especial. Una polla blava d’Allen (Porphyro alleni), un exemplar originari de Madagascar i de l’Àfrica subsahariana. L’individu, que podeu observar en les fotografies, és un dels primers exemplars d’aquesta espècie fotografiat en el nostre territori.
Per altra banda, el passat 5 de febrer, gràcies a les temperatures primaverals que hem tingut, va aparèixer, al jardí de casa meva, una població de reineta meridional (Hyla meridionalis). Aquesta espècie és comuna en gran part de Catalunya. Gràcies al seu característic color verd es camufla en tota mena de vegetació. Però la troballa no va acabar aquí, ja que d’entre les diferents granotes que vam identificar en destacava una de color blau. Aquesta mutació és deguda a la manca de cèl·lules pigmentàries grogues (xantòfors), una condició coneguda com «axantisme» i que és la responsable de la coloració blava. En les fotos podeu comparar l’exemplar més comú de color verd amb l’exemplar de color blau.
[VIDEOALBUM] Pedalada a Sant Martí Xic
[Fotos i vídeos de Ramon Comella.]
En Nan, en Gabriel i en Ramon van fer aquest tomb amb bicicleta el novembre de 2023 fins a l’ermita de Sant Martí Xic — església romànica del segle x restaurada l’any 1985—, al terme municipal de les Masies de Voltregà (Osona).
[LES NOSTRES ERMITES] Sant Martí de Surroca
[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
L’església romànica de Sant Martí de Surroca pertany al municipi d’Ogassa (Ripollès). Es tracta d’un edifici del segle XII inclòs en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
En la restauració duta a terme l’any 1986, sota la direcció de l’arquitecte J. M. Ribot, s’hi van eliminar la major part de les modificacions que s’havien efectuat anteriorment. En l’actualitat, consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular separat per un plec de mur i amb teulada de quart d’esfera. Exteriorment mostra arcuacions cegues, d’estil llombard, en grups de quatre i separades per lesenes. Hi ha una finestra lleugerament descentrada de l’eix de la nau i, a la paret sud, trobem la porta d’entrada formada per grans dovelles i guardapols. El campanar de planta quadrada, afegit el segle XVI, té dos pisos i coberta a dues vessants.
S’hi accedeix en cotxe des d’Ogassa (3,2 km) per la carretera que puja al raval de Prat Pinter, on hi ha la capella de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Més amunt, l’església de Sant Martí és a tocar del veïnat de Surroca. A peu, també des d’Ogassa, el camí fa dreceres i amb menys d’una hora hi arribareu, tot passant per la font del Desmai, el Casal de l’Esperança i Can Pubill. Està ben senyalitzat.
Gent de muntanya: Juan Francisco Borrero, «Epi»
Juan Francisco Borrero (Barcelona, 1969), de sempre conegut amb el sobrenom d’Epi, és un activista llibertari i treballador social que des de fa més de vint anys viu fincat a Can Vidal, a la muntanya de Sant Privat d’en Bas, ben a prop de l’Amat, on també viu el sociòleg i activista (col·laborador de La Resistència) Dídac Costa, i on actualment hi peixen les vaques que de fa anys recorren els costers del Puigsacalm per a mantenir el terrer boscà i oferir una carn de primera qualitat.
El conec des de fa més de deu anys, quan vaig decidir voluntàriament exiliar-me a la Garrotxa des de la tòxica metròpoli barcelonina. En aquelles dates, des de la Cooperativa Integral Catalana, vaig entrar a formar part de l’Ecocarxa Garrotxa —que ell mateix va contribuir a fundar—, nascuda a recer del 15M l’any 2011 amb l’objectiu d’esdevenir una comunitat d’intercanvi de béns i serveis amb moneda social, fora de l’Estat i el seu inseparable Capital.
L’any passat, amb motiu d’un accident malaurat, va haver d’estar-se gairebé tres mesos a l’hospital d’Olot, i per bé que se n’ha recuperat excel·lentment (per a sorpresa del personal sanitari i els amics), encara no gosa agafar el cotxe, així que fa uns dies ens va demanar si el podíem dur a la Universitat de Girona on, per segona vegada, el professor de Polítiques Educatives dels estudis de Pedagogia, Jordi Feu, l’havia convidat a fer una conferència per als seus alumnes en virtut de la seva experiència com a educador en el lleure i activista.
La conferència va ser enregistrada (La política des de la trinxera) i us l’oferim pel valor que té quant a les vivències de l’Epi i tot el bagatge que un activista com ell, sempre a primera línia en les lluites socials i per la natura, ha dut i durà a terme.
[MÚSICA] «Cançons de rebost, de Mar Pujol
[Notes de Xavier Borràs.]
Si al desembre de 2022 auguràvem des de La Resistència una bona cursa artística a la jove cantautora Mar Pujol (1999) amb el seu senzill «Toquen quarts d’una», avui ens arriba i ens referma l’averany —com un torrent d’aigua neta, amb la boira lluçanesa de rerefons—, el nou àlbum «Cançons de rebost», amb deu temes (penjats a totes les plataformes) que podeu sentir amb la mateixa calma i passió amb què han estat fets.
Podeu seguir na Mar Pujol al seu compte d’Instagram i, si voleu que us vingui a cantar al vostre poble, poseu-vos en contacte amb Niu Management.
Solidaritat absoluta amb Espanya
Llegeixo que les exportacions catalanes creixen cada dia en tots els sectors; que en les negociacions per aprovar l’amnistia demanen que facilitin que tornin les empreses que van marxar de Catalunya quan es va aplicar l’article 155. Diuen a Madrid que volen fer curses de cotxes de Fórmula 1, i els presidents del PP i de Vox clamen als empresaris catalans que s’instal·lin a les seves comunitats autònomes perquè pagaran menys impostos.
Hi estic d’acord. CaixaBank, Banc Sabadell, granges de porcs i escorxadors, circuit de Fórmula 1, La Vanguardia, Editorial Planeta, PSC/PSOE, Suma/No Podemos, el Sr. Garriga de Vox, Ràdio 4 i TV Espanyola, delegacions de sofistes que menteixen més que caguen per donar una imatge de desastre de Catalunya…: siguem solidaris i demanem que marxin a enriquir Madrid, Toledo, Ciudad Real, Valladolid, Galícia, Ceuta i Melilla.
De fet, per moltes empreses que marxin, Catalunya lidera les exportacions: el 2023 hem superat els 100.000 M€, un 6,1 % més que a l’any anterior. Aquesta xifra representa més del 26 % de les exportacions de tot l’Estat, on en conjunt han baixat un 1,4 %. És per això que hem de ser solidaris.
CaixaBank s’hauria d’emportar les torres de la Diagonal, i Banc Sabadell, també. Seria bo que les Creus de Sant Jordi i tots els premis i guardons de Catalunya els donessin a Sixena o a Castro Urdiales, i que la Sagrada Família fos traslladada, pedra a pedra, al barri madrileny de Lavapiés.
Cal recordar, això sí, que la Copa del Generalísimo ara es diu Copa del Rey, segurament per recordar el dictador. Sí, Espanya es mereix la nostra solidaritat. Si fos per mi, els regalaria fins i tot PortAventura i la catedral de Barcelona, tan ben representada pel catòlic, apostòlic, romà i espanyol cardenal Omella. I, de passada, que s’emportessin també la comissaria de la Policia Nacional de via Laietana, centre de tortura i crim, i el castell de Montjuïc, on van assassinar el president Companys.