La Universitat de Lleida dedica una jornada a Josep Espunyes

El cartell de la jornada universitària dedicada a Josep Espunyes.

[Notes de Xavier Borràs.]

Com ja hem comentat en alguna ocasió, enguany s’ha declarat l’Any Literari Josep Espunyes al Pirineu, organitzat i coordinat per l’Associació Llibre del Pirineu i per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran. La Universitat de Lleida no podia ser menys i hi dedica tota una jornada aquest dijous, 1r de desembre al Saló Víctor Siurana, des de les 11:00 h del matí i fins a les 18:00 h de la tarda, tot seguint aquest programa:

  • 11.00h Obertura
  • 11.30 – 12.30h Diàleg 1. Josep Espunyes i la llengua. Diàleg entre Joan Veny i Albert Turull.
  • 12.30 – 13.30h Diàleg 2. Josep Espunyes i la recerca. Diàleg entre Lluís Obiols i Jordi Pasques.
  • 16.00 – 17.00h Diàleg 3. Josep Espunyes i la creació literària. Diàleg entre Marcel Fité i Isidre Domenjó.
  • 17.00 – 18.00h Lectures de textos Amb la participació d’unes 15 persones.
  • 18.00h Cloenda.

Vegeu qui són els que participaran en la Jornada Josep Espunyes:

Joan Veny i Clar

Lingüista i dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans, i membre de la Secció Filològica de l’IEC. És l’autor d’Els parlars catalans un llibre essencial per a la dialectologia catalana, síntesi de la variació dialectal de tot l’espai dels Països catalans i alhora d’una obra més densa i rica encara, elaborada conjuntament amb Lídia Pons: l’Atles Lingüístic del Domini Català.

És doctor honoris causa per la Universitat de València (2008) i la Universitat de les Illes Balears(2016). Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), amb el Premi de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca (2004), amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015), entre altres reconeixements i homenatges.

Albert Turull i Rubinat

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Lleida, on n’és professor, i membre de la Secció Filològica de l’IEC. És autor de llibres com Els topònims de la Segarra, Diversitat i política lingüística en un món global i La toponímia de les comarques de Ponent.
Actual director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Obiols Perearnau

Historiador, president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i arxiver municipal de la Seu d’Urgell.
Entre altres temàtiques, ha investigat i publicat nombrosos articles centrats en l’època moderna al Pirineu, de forma especial sobre els segles XVI i XVIII a l’Alt Urgell i la Cerdanya, entre els quals destaquen els estudis sobre les elits i les lluites de bàndols al llarg del segle XVI en aquest territori.
Ha estat un dels coordinadors de la Història de Cerdanya editada per la Diputació de Girona i codirigeix la revista Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell des de la seva creació.

Jordi Pasques Canut

Estudiós del patrimoni arqueològic, toponímic i natural del Pirineu català i andorrà, a més d’excursionista i escriptor. Ha publicat diverses obres de prosa i poesia, i col·labora al Diari d’Andorra amb un article setmanal d’opinió des de 1992 i a la revista Cadípedraforca. Escriptor, fundador (1986) i president del Grup Excursionista d’Oliana (1991-2015).

Marcel Fité Argerich

Llicenciat en Filologia Catalana i catedràtic de Llengua i Literatura. Escriptor, lingüista i pedagog, és autor de diverses obres, entre les quals destaquen les novel·les El carrer dels Petons, Un seient a la llotja i Escacs d’amor i de mort (premi de novel·la Manuel Cerqueda Escaler 2016); el recull de contes Històries de vetllador (premi Les Talúries 1977); l’assaig Els enigmes de la llengua (premi d’assaig Sant Miquel d’Engolasters 2004); la novel·la juvenil El cim dels Espadats, i el recull de poemes El cançoner del rai.

Isidre Domenjó i Coll

Escriptor, periodista i dinamitzador cultural. Va ser director de les revistes El Passeig i Pirineu Actual, director i presentador dels programes El festejador, Els savis de la muntanya i Escriptorium a Pirineus TV i corresponsal al Pirineu de diversos mitjans de comunicació. Autor dels llibres de relats Ball de nit i Festeja’m, del recull d’articles Pensar el Pirineu i dels contes infantils La trementinaire de les nenes rosses, Anem a plegar manairons i Les gallines d’Aristot, entre altres obres. També és soci fundador i president, des de 2018,de l’Associació Llibre del Pirineu.

Articles sobre Josep Espunyes a La Resistència

Un altre «festival» del cagar en plena natura

El festival inclou una batalla de paintball làser enmig del bosc, en què podran participar criatures. [Foto: El Caganer Festimarket.]
[Notes de Xavier Borràs.]

S’anuncia com El Caganer Festimarket, a celebrar en camps rústics del terme de Folgueroles, del 3 al 30 de desembre, amb —segons l’organització— concerts, espectacles familiars, tirolina, tobogans de gel, foodtucks, una pista de gel, teatre i diversos expositors. Osona torna a ser la comarca triada (hi ha el precedent del Bioritme Festival al pantà de Sau) perquè urbanites i fauna diversa expandeixen la dèria del soroll i la contaminació en un municipi i un espai natural on no viuen més de 2.200 persones.

Aquest cafarnaüm —en què participen, entre molts d’altres a fer brogit, Pep Sala, Sau o La Salseta del Poble Sec— l’organitza l’empresa Market El Caganer SL, que es va constituir a Vic el juny d’enguany sota l’administració única de Núria Andreu Claperas, que també gestiona La Casa del Fuet 1964 SL i Elaboracions Dicab SL, empreses del ram de l’embotit.

El pàrquing que es vol instal·lar és per a 2.800 vehicles, el que suposa entre 8.000 i 9.000 persones diàries.

Que la indústria de l’aristocàrnia (en bona definició de Miquel Macià) organitzi un festival —que fins i tot inclou una batalla de paintball amb làser— en un espai natural, enmig de camps de conreu i boscos, no és cap paradoxa, sinó, malauradament, el senyal de la deriva humana cap a la debacle, en què no solament no es respecta la naturalesa, sinó el propi esperit humà.

A Osona hi ha vora un milió dos-cents mil porcs i cal alimentar els afamats habitants de l’àrea metropolitana, àvids d’«aventures»… i fuets, en un territori on l’activitat porcina ha aconseguit que no hi hagi ni un sol aqüífer o font d’aigua potables, mentre els purins cremen la terra i els qui els llencen (dits «ramaders») cobren les subvencions pertinents.

Cartell de la concentració contra El Caganer Festimarket. [Per una Plana Viva.]
Aquest dissabte, 3 de desembre, diversos grups han convocat una concentració a la plaça Jacint Verdaguer de Folgueroles a les 11 del matí sota el lema «El sòl agrícola per a ús agrícola…, cada cosa al seu lloc!», per a defensar la Plana de Vic i mostrar el desacord amb aquest festival.

Podeu llegir el Manifest de Per una Plana Viva en aquest vincle.

Podeu veure més detalls d’aquesta atzagaiada i dels qui n’estat en contra en aquestes vincles:

[CÀMERA AL BOSC] Senglar

El senglar —un d’entre els més de dos-cents mil que arrasen amb tot el que troben arreu de la muntanya i el món pagès—, vist aquí amb la càmera boscana de La Resistència.

[VERSOS] Retrat

[Text i fotografia de Gabriel Salvans.]

T’he dut flors i he enyorat el teu nom,
he recordat altres llocs i altres dies
en aquest espai de silenci i tendresa
on la terra t’acull sota el blau cel
infinit, on la soledat respira.

T’he dut flors i he parlat amb un somriure
a flor de llavi, al vent solitari
que m’escolta i s’endú, qui sap on,
les paraules que penso i que dic,
i aquelles pausades en el no dir.

T’he dut flors i tot plegat per servar,
íntims, vius records que cuegen sovint
en el llindar dels dies, a l’ombra de les nits,
en el miol dels gats i en el poema,
gerro de flors guardià de perfums.

Retrat teu d’olors i colors, M. Carme.

La Cambra, 2022.

[PAISATGE I POESIA] La veu del Gurri II

[Veu: Gabriel Salvans. Fotografies: Pep Merin.]

De l’obra El riu i els inconscients, de Maria Dolors Orriols.

Cant II

No vull límits, no vull nostàlgies. No vull sentir enyor dels dies de pluja, quan les aigües inflen el meu cabal, i salto per sobre dels marges inundant les ribes. No, no vull límits ni nostàlgies. Que cada núvol pagui el seu tribut. D’una gota d’aigua, en neix una flor; d’un ruixat, milers de tiges sobre els camps. Jo passo sense remor vora de les terres endormiscades. Sé que algú desitjaria deturar-me per tal de d’aturar el temps. Però el temps i jo anem per feina: no tenim límits ni nostàlgies. Tant ens fa destruir somnis com amors.

Jo sé ben bé on bat el temps en les hores calmes, quan tot a l’entorn sembla tan quiet que gairebé no t’adones que el sol s’alça. I sé que quan una fulla es desprèn d’un arbre i va a posar-se quietament damunt les meves aigües, no restarà gaire estona parada, per tranquil·les i reposades que semblin. la Fulla se n’anirà corrent avall, com una nau carregada d’esclaus impotents.

Jo jugaré amb la fulla. I la fulla errant sentirà que res ni ningú no la pot deturar.

¿On és, doncs, la bellesa?

¿Ets tu, l’artista? Vine! No temis! Posseeix els meus salzes, els meus verns, agafa les ratlles esveltes dels pollancres i dels àlbers… Roba’m tots els colors! Pren-me!… Agafa’m! Posseeix-me! No et demanaré si el que tu plasmes és realment el que jo sóc. Si ni jo mateix sé quina és la meva realitat. ¿Com puc exigir-te-la, a tu? pren-me, agafa’m!… I, si en les meves ribes descobreixes una espurna de bellesa, te la lliuro. Si puc fer-te sentir l’emoció divina del desig de crear, tots els teus sofriments i els meus seran vans. Pinta’m com vulguis, com sentis, com desitgis, Si tu ets un gran artista, jo seré un gran riu.

[VIDEOALBUM] Pedalada Oristà-Olost-Oristà

[Edició vidoegràfica de Ramon Comella.]

El passat 2 d’agost d’enguany, en Ramon, en Nan, en Toni i en Jaume van fer la pedalada que podeu veure al vídeo en una ruta circular entre Oristà i Olost, a la subcomarca natural del Lluçanès, a Osona, amb cuina casolana inclosa al final de la bicicletada.