[Poema de Gabriel Salvans.]
A la gola on s’enfonsa el Fluvià
he descavalcat de la bicicleta
per escriure al mar dels grecs, dels romans,
dels fenicis, un poema imprevist.
L’aigua en manté el sabor encara.
M’he enfonsat endins del mediterrani
quan el fresc bat a bat de les onades
m’esquinçava l’entremaliadura,
l’afany de fer la guitza a una sirena
nua, aquelles que es pesquen els primers
dies de primavera quan els déus
permeten a l’home el goig diví
de tornar als inicis per un instant
i encalçar el somni furtiu a mans plenes.
Al mar on sobreviuen les mentides
lligades a l’ham de la veritat.