El canal en línia de Televisió Osona va entrevistar el passat mes de maig Nan Orriols, de la mà del periodista Sebastià Raurell al programa «En companyia de…», a l’Espai Rama, al Ripollès, arran de l’exposició d’obra pictòrica que hi va fer l’autor del recent Esterrecats, rates i patinets, sota el títol «Dream Team», fins als passat 4 de juny.
Ens arriben molts de llibres a la redacció de La Resistència d’amics de la nostra corda no metropolitana. De tant en tant, doncs, petroca de parlar-ne per a fer-vos-els conèixer, perquè ben segur que un o altre us farà peça per a adquirir-lo.
Avui, en primer lloc, diversos amics reten homenatge al ripollès Ramon Cotrina i Puig (Sant Joan de les Abadesses, 1932 – Barcelona,2020), polifacètic home de lletres, traspassat pocs dies després de la diada de Sant Jordi de 2020. A través d’Estimat Ramon. Homenatge a Ramon Cotrina (Viena Edicions, 2021, 186 pp.), dels seus escrits de poesia i prosa, a més d’algunes traduccions, a més de textos esparsos d’amics que el van tractar, com Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Gabriel Salvans, Miquel Macià o Nan Orriols —també de la seva família—, el lector pot conèixer una personalitat molt estimada al nostre país, un home compromès amb la llengua, la cultura i la terra.
Poeta i prosista, traductor, professor de català i ciències socials, conferenciant i activista cultural, Cotrina va estudiar la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, on formà part del grup Estudiants de Vic 1951, apadrinat per Carles Riba i vinculat —entre 1949 i 1959— als estudiants de les Antologies (poètiques) universitàries. Va ampliar estudis a Roma, a la Pontifícia Universitat Gregoriana dels jesuïtes i a la Universitat «Angelicum» dels dominicans, on es va llicenciar en Sociologia. De 1963 a 1965 va residir a Alemanya, on exercí al col·legi internat de noies Heimschule KlosterWald, a Baden· Württemberg. Fou professor del Seminari de Vic, i el 1970 s’incorporà amb Ricard Torrents a la direcció del col·legi de segon ensenyament Sant Miquel dels Sants de la mateixa ciutat.
L’any 1977 va participar en la creació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona —embrió de la Universitat de Vic, restablerta el 1997—, i de la seva editorial, EUMO. El 1978 es desvinculà de la condició eclesiàstica i el 1983 deixà Vic per traslladar·se a Barcelona, on dirigí durant set anys el Laboratori de Sociologia de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB).
L’any 1977 Ramon Cotrina guanyà el premi de prosa a les IX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra amb el recull Retaule de pols. Ha publicat Prat de la Riba, reconstructor de la nacionalitat (1980). Ha traduït Quatre contes, de Wolfgang Borchert; Pregàries, de Michel Quoist; Jim en el televisor, de Gianni Rodari, i també textos de Bertolt Brecht i Franz Kafka.
Podeu descarregar-vos un breu fragment del llibre des d’aquest vincle.
Articles que parlen de Ramon Cotrina a La Resistència:
De les aventures de Nan Orriols, aquest vigatà d’empenta inesgotable (una mena d’ONG amb potes), ànima de La Resistència, n’hem de contar una altra de bona: la producció d’ampolles de vi amb un dels seus olis a l’etiqueta i que es pot degustar, blanc o negre, al pub Sarabar (Gastro Bar & Lounge Club) de la capital d’Osona; el vi ON, que també es pot llegir NO.
A l’etiqueta d’aquest mam s’hi pot llegir, amb lletra del propi Orriols, un missatge amb gran càrrega política: «Milers d’alcaldes, milers de consellers, milers de diputats i senadors, dotzenes de parlaments, diputacions, consells comarcals, consejos, cabildos; centenars de milers de funcionaris i buròcrates de paga segura i amb privilegis. Dos reis per falta d’un. Jutges i tribunals de totes les instàncies. amb la pandèmia ningú no s’ha reduït el sou. I tu? Autònom, empresari, treballadors sense pràcticament cap ajuda, sense res. Però…, paga, paga i paga, i calla, que ells han de cobrar per administrar-te».
Llarga vida al vi ON/NO.
Sota la influència dels coneixements que escampa de franc l’escriptora i lingüista catalana Carme Jiménez Huertas en relació amb la neurolingüística i la plandèmia o panicdèmia, em complau d’oferir als lectors de La Resistència una taula comparativa (que trobareu aqui sota mateix), en què ens podem adonar de com, des del discurs públic, s’utilitzen els mecanismes del llenguatge per a la fixació de creences, la generació de respostes emocionals i la manipulació i control social.
George Orwell ja ens en va fer una punyent introducció al NewSpeech (NovaParla) a 1984 i sembla que les coses no solament no han canviat sinó que han empitjorat a bastament per a malaurança de la humanitat, ara de bracet del necrocapitalisme biomèdic i la pornofarmàcia, amb l’aquiescència dels governs —corruptes i corruptors— i dels mitjans de comunicació subvencionats i sorollosament silenciosos de qualsevol altra veritat que no sigui la que els dicten els «[a]científics».
Terme |
Neollengua |
| 5G | Armes tecnològiques de geolocalització de la població i control massiu de la informació. |
| TV | Arma de propaganda del poder per a la manipulació i estultícia massiva de la població. |
| Confinament | Arrest domiciliari i/o territorial de la població amb restricció de tots els drets i llibertats. |
| Contagis | Èxit de les operacions de rastreig. |
| Debilitament econòmic | Greu crisi econòmica pel tancament obligat de les empreses. |
| Distanciament social | Prohibició de reunions familiars i amb amistats, destrucció psicològica i social per anul·lar mostres d’afecte humà. |
| Educació pública | Igualitarisme de formes i adoctrinament obligatori. |
| Malalt | Persona sotmesa a un estat de por aterridor. |
| Malalt asimptomàtic | Persona sana a qui l’Estat tracta de convèncer que està malalta. |
| Estat d’alarma | Acte mediàtic decretat pel poder per al control mental i emocional de la població. |
| Franja horària | Toc de queda. |
| Mascareta (tapaboques) | Morrió per a silenciar éssers humans que impedeix la lliure comunicació i la respiració (base de la salut); símbol d’obediència i submissió. |
| Ministeri de Defensa | Ministeri de la Guerra. |
| Ministeri de Sanitat | Ministeri de la Malaltia. |
| Nova normalitat | Nou ordre mundial globalista i tecnòcrata. |
| OMS | Organització Mundial Contra la Salut. |
| Pandèmia | Plandèmia (panicdèmia): pla elaborat per al control social mundial amb l’objectiu d’aplicar l’Agenda 2030. |
| PCR positiu | Persona que ha resultat positiva a un test sense especificar. |
Respecte, si us plau, per als qui, amb argumentacions ètiques i científiques, no passem per l’adreçador ni volem ser víctimes sotmeses a aquest cafarnaüm; encara menys, inoculats amb vaccins experimentals que només als Estats Units ja han produït més de 6.136 morts, 21.800 hospitalitzacions, 51.575 pacients a les UCI i 387.288 reports d’afectacions secundàries, segons Open VAERS (Vaccine Adverse Event Reporting System).
Catalunya té una ubicació estratègica per tenir una Universitat de la Logística, ja que és la connexió natural amb el mercat centreeuropeu i el seu territori és receptor de la part més important del flux de mercaderies provinents d’Àsia al seu pas perl canal de Suez i per a accedir al continent europeu. Per això, fa temps que es parla de fer el corredor del Mediterrani ferroviari des d’Algecires fins als Països Baixos.
Aquest corredor ferroviari necessita diferents parcs logístics en el transcurs del recorregut. Un d’ells és el previst al Penedès «el Logis Penedès». I ho és pel seu emplaçament al costat de l’estació intermodal de l’Arboç i les connexions de mobilitat al costat de les autopistes AP-7 (Pirineu-Andalusia) i AP-2 ((Pirineu-Lleida-Saragossa-Madrid i Saragossa-País Basc).
També, li és molt favorable l’excel·lent ubicació de proximitat en aquest corredor dels ports de València, Tarragona i Barcelona.
Tota acció humana avui ha de tenir en compte la sostenibilitat i la preservació del planeta.
El Penedès ha de protegir el sector vitivinícola, sens dubte, però també ha d’aprofitar les oportunitats per a posar en valor els productes que elaboren els empresaris. S’ha d’acabar tenint un territori ben estructurat, competitiu internacionalment i amb tots aquells complements que avui no té. Per això, és imprescindible que el territori vagi unit a la recerca d’un projecte comú.
És, evidentment, el millor complement que podria tenir el Logis Penedès.
Seria la primera universitat dedicada a la logística. Els estudiants no contaminen i al territori li vindria molt bé la presència de joves universitaris situuats al Penedès.
El producte el tenim i és excel·lent, el paisatge protegit, també, i suficient bon clima, patrimoni històric tan material com immaterial, cultura-tradicions, personatges històrics singulars, bona gastronomia, etc.
Ara el que cal és que les dues universitats, la URV i la UPC, formin una unitat per a tirar endavant aquest projecte. El projecte urbanístic del Pla especial del Logis ja introdueix el que vam demanar el Consell Comarcal del Baix Penedès el 2007-2011: afegir l’ús de l’Educació, tot concentrant un Parc verd entre el Campus Universitari i el casc urbà de Banyeres.
El territori es mereix una sortida a la situació actual.
Fa més de 10 anys que vaig proposar aquesta idea. No critico, aporto positivisme perquè tenim tots els elements a favor.
Així ho veig.
[Text i veu de Gabriel Salvans.]
a l’Esther Pujadas, per les seves Curiositats lingüístiques
He posat una cadira de boga
al carener del teulat, per badar
i ser del gat de casa companyia
lluny de l’antena del televisor,
on somiar truites de dotze ous,
airejar-me sense cap interferència,
tot provant de desencallar paraules
mentre badallem junts mirant el cel,
que he descobert ple de núvols de totes
mides, formes, colors…, viatgers a
totes hores. Penso, mentre em distrec,
que a Ràdio Roda ho vaig dir,
la poesia deu ser: bufarnúvols,
i desemboirar el blanc del paper.
[Text i fotos invisibles de Nan Orriols.]
Un artista ha venut una escultura invisible. És bona cosa que el comprador s’imagini l’escultura com li vingui de gust. Tots dos són creatius.
L’àlbum de fotos d’avui no té fotos, però diré que tot passa en un magnífic camí de sauló amb petits rierols d’aigua neta. Són 16 km de pujada i s’hi poden veure centenars de sequoies molt grans. A mitja pujada comença la fageda, també exuberant.
Diré que és molt i molt bonic. Que no cal anar a Formentera o a Sardenya per a gaudir de vistes (fotos) excel·lents. Diré que, els que llegiu La Resistència, molts ho teniu bé per accedir-hi. També, diré que la pedra és granet, la terra, àcida i, ara aquests dies, hi abunda el groc de les ginestes florides.
Salut. I ni oblit ni perdó.
[Text, vídeo i veu de Toni Casassas.]
Del pou n’han sortit uns cants, unes cantúries d’arrel.
La ressonància s’escampa arreu de la vall,
Ja és hora catalans, ja és hora de la sega…
No podem esperar més.
El bocamoll i mentider d’en Sánchez, lloa el càstig i segrest dels presos polítics i blasfema cridant que són útils per a la concòrdia.
Cap concòrdia amb qui castiga i saqueja béns i esperit
Ja és hora catalans, ja és hora de la sega…
[El cant d’Els Segadors del vídeo és una versió modificada de l’adaptació de Rafael Subirachs.]