[Veu: Gabriel Salvans. Fotografia: Pep Merin.]
Cant XI
És una cortina de plor i de tristesa que m’acora. Una cortina sense abrigalls.
…
Les rouredes gairebé no es perfilen, els pollancres desdibuixats s’esfumen, els lledoners i els salzes emboirats tremolen. Cada bardissa es creu abandonada. Ja no hi ha ocells, jo no tinc companyia. Un tel espès i opac ho cobreix tot, i pregunto si és cert que he quedat abandonat i sol.
…
Et veuré passar pel camí, i no et reconeixeré; et tindré a la meva vora, i no sabré qui ets… Sento que tot va apagant-se a poc a poc, que tot va adormint-se quietament amb el narcòtic de l’oblit. Sóc com la lluna morta; brillo per la llum del record. Sóc com un pou profund on s’apiloten precs i enyorances. Tot va apagant-se lentament.
…
Quan s’ha tingut una bella història, no es pot morir. Ha quedat tot engalzat entre el gel, i l’espera…
Cant XII
…
Hom diria que els homes es passen la vida esforçant-se a destruir-se a si mateixos, mentre el que ells defensen creuen que és l’única veritat.
…
Hom diria que hem perdut l’esperança en les brotades, anem entre boires negres, com els cecs que han perdut la llum. ¿Qui serà ara el meu pigall? ¿Qui em farà de guia? ¿Qui em donarà la mà o bé m’allargarà el braç on recolzar-me? Anem perduts, la terra ens és estranya… Anem a les palpentes.
…
El despit, la crueltat, el temor… ¿On és el caliu? Jo sé que els homes tenen una espurna de sol amagada en el cor.
…
L’estrella del Nord brilla en la negra nit. L’estrella em crida. És ella qui em guia, qui mostra la ruta, qui, en ple hivern, evoca records càlids… Em parla de sembres i de fruits, d’homes infatigables, de dones temoregues o d’infants enjogassats. L’estrella del Nord va murmurant contalles. Em crida i jo me n’hi vaig; és el meu destí.
[Precisament, en relació amb la novel·la El riu i els inconscients, de Maria Dolors, Orriols, el dimecres 18 d’octubre d’enguany Teresa Sanglas i Nan Orriols comentaran l’obra de l’autora vigatana a les sis del vespre a la Biblioteca Municipal de Manlleu, tal com podeu veure en el cartell d’aquí sota.
One Comment