[Un article de Nan Orriols.]
Es defineix l’esclavitud com la possessió d’una persona en propietat. El rei Leopold II de Bèlgica, en el repartiment de les colònies d’Àfrica, va demanar gestionar el Congo, de 2.500 km2 (cinc vegades la península Ibèrica), com a finca particular. Aquest monarca, junt amb amics seus, hi va imposar una explotació del cautxú natural per exportar-lo. Va esclavitzar i maltractar la població i, degut a les malalties, la fam, la disminució de la natalitat i els assassinats, els habitants van disminuir en una quantitat d’entre deu i quinze milions de persones. Aquest genocidi real utilitzava sistemes de repressió terribles que fins i tot incloïen tallar una mà als rebels, malgrat que fossin canalla de deu o dotze anys.
L’esclavitud ha estat molt terrible, i l’Església de Roma l’autoritzava dient que els negres no tenien ànima i que es podien tractar com a animals. Aristòtil deia que l’esclavitud és un fenomen natural, i de l’illa de Gorée, al Senegal, van sortir milers de vaixells carregats d’esclaus cap a Salvador de Bahia o el Mississipi per treballar a les plantacions de cotó. Portuguesos, espanyols, francesos, britànics i neerlandesos van traficar amb esclaus. El marquès de Comillas, protector de mossèn Cinto Verdaguer, també va traficar amb esclaus a Cuba. En fi, tot ve de lluny. Ara, l’esclavitud s’ha perfeccionat, reprimint qui exigeix democràcia o defensa el dret a existir en llibertat.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.